Quiosc Regió7

Regió7

La collita de raïm al Bages cau almenys un 30% per l’episodi de sequera

Les pèrdues són superiors als cellers que han patit pedregades o atacs de porcs senglars, que en alguns casos han afectat la meitat de la producció

Al celler Sanmartí de Sallent ultimen la verema amb les varietats més tardanes | OSCAR BAYONA

Els cellers del Bages encaren la recta final d’una verema marcada per una caiguda en la producció d’entorn el 30%, provocada principalment per l’episodi de sequera que s’ha viscut en l’últim any. En alguns cellers, però, les pèrdues són força superiors, a causa de les pedregades que van caure en diferents punts de la comarca i dels atacs del porc senglar, que en alguns casos han reduït la collita fins al 70%, un fet que fa plantajar als productors la instal·lació de sistemes de protecció de les parcel·les més severs de cara els pròxims anys. Amb tot, apunten que serà una anyada amb menys quilos, però amb una qualitat sanitària excel·lent per l’absència de malalties en la planta.

En la majoria de finques vitivinícoles de la comarca, que es troben collint les varietats més tardanes, com la cabernet sauvignon o la mandó, preveuen acabar la verema entre finals de setembre i principis d’octubre. El propietari del celler Solergibert d’Artés, Josep Solergibert, explica que enguany ja han culminat la verema, «més d’hora que altres anys, ja que la secada ens va fer començar deu dies abans de l’habitual». Defineix aquesta temporada com una de les més seques, que ha ocasionat una reducció del 30% en la producció en el seu celler. En aquest sentit, apunta que les pèrdues es deuen principalment a la sequera, «que ha deixat el raïm en grans més petits».

En la mateixa línia s’expressa el responsable de Collbaix Celler el Molí, Josep Maria Claret, que confirma que l’afectació és més severa en el cas de les varietats primerenques, «que no es van poder beneficiar de les pluges de finals d’estiu, ja que es trobaven en una fase més avançada de maduració». Tot i això, destaca que aquestes precipitacions van arribar com un regal, sobretot per les varietats de cicle mitjà i llarg, «després d’uns mesos intensos de sequera i amb altes temperatures, arribant a superar els 30 graus al mes de maig». De fet, el seu celler és un dels que ha iniciat una prova pilot per implantar un sistema de reg soterrat de suport, en una de les parcel·les, davant les condicions meteorològiques adverses. «L’objectiu és poder regar de forma eficient en els moments que més convingui, tenint en compte que el pronòstic és que aquests episodis de sequera es vagin repetint», sosté.

De fet, l’enòleg del celler Abadal d’Horta d’Avinyó, Miquel Palau, assenyala que «convindria que plogués força al llarg d’aquesta tardor i també durant l’hivern per tal que la planta s’enfortís després d’aquest últim any de sequera». Palau recorda que el 2021 també es va registrar una producció reduïda per les precipitacions escasses, «però aquell va ser un any de falsa secada, tenint en compte que durant l’episodi anterior, el 2020, va ploure amb intensitat, de forma que va quedar una reserva d’aigua en la planta». Per aquest motiu, posa l’accent en la conveniència de tenir una tardor i un hivern plujosos «per tal d’evitar que es vagin encadenant anys secs que, si bé generen menys problemes sanitaris en la vinya, provoquen que es vagi debilitant, ja que malgrat ser un cultiu de secà a la nostra comarca, necessita aigua per viure».

Pèrdues per les pedregades

Una part de la collita de raïm del Bages s’ha malmès pels diferents episodis de pedregades que es van viure aquest estiu a la comarca, en municipis com Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix o Sant Salvador de Guardiola. En aquells cellers on la pedra va caure amb més força, les pèrdues són importants, fins al punt que, en alguns casos, es va malmetre el 100% de la collita.

És el cas del celler Entrebosc, situat a Castellfollit del Boix, que va resultar afectat per una pedregada de finals d’agost. Ferran Forn, un dels responsables d’aquest celler familiar que va començar a comercialitzar els seus vins l’any passat, recorda que la pedregada va deixar els ceps sense fulles. Davant de les destrosses, van decidir llançar tota la collita per evitar castigar la planta deixant madurar el raïm sense reserves. «És desencoratjador veure com en menys d’una hora perds la feina d’un any sencer», lamenta. Per salvar la temporada, han comprat raïm d’altres viticultors, amb l’esperança de reprendre la producció pròpia de cara l’any vinent.

Un altre celler que també va patir desperfectes en la collita per les pedregades és el Fargas-Fargas de Salelles. El seu copropietari, Quim Fargas, remarca que la pedra ha compromès el 50% de la producció. «Mai havia vist pedregar amb tanta força», assegura el viticultor, que alhora posa en relleu que la tempesta va arribar en el pitjor moment, a finals d’agost, «quan les varietats primerenques ja estaven a punt». Ara que es troba en la recta final de la verema, afirma que «sent generosos tancarem l’any amb pèrdues importants, que vorejaran el 60% per la pedregada, la sequera i els atacs de porc senglar».

Els atacs de la fauna salvatge

Fa temps que els productors del Bages pateixen els atacs dels porcs senglars, però enguany la seva presència s’ha intensificat, provocant danys irreparables. Els afectats consideren que la sequera ha provocat que augmenti la pressió de l’espècie en la vinya, on busquen hidratar-se amb el suc dels fruits. Per aquest motiu, reclamen més batudes per reduir la població de senglars i ajudes per al sector davant les pèrdues al camp.

L’enòleg de l’Oller del Mas, Carles Muray, explica que el senglar s’ha cruspit la meitat de la producció, malgrat que havien tancat les plantacions amb filat elèctric i inclús havien escampat orina de llop, el seu depredador natural, entorn la finca. «La sensació és d’una impotència absoluta perquè entren de totes maneres», expressa Muray, que xifra les pèrdues en un 70%, sumant els efectes de la sequera, les pedregades que també van patir i l’entrada del colom tudó, una espècie que, segons confirma, aquest any ha tingut més incidència en la vinya de la comarca.

Un altre productor que parla sobre «els estralls» de la fauna salvatge és Joan Sanmartí, del celler Sanmartí de Sallent, que posa en relleu «la soledat» que senten els professionals del sector quan s’enfronten als atacs dels senglars sense èxit. Comenta que l’afectació és desigual en funció de cada varietat i, a la seva finca, la macabeu és la més perjudicada, amb pèrdues entorn el 50%. Davant la caiguda de la producció, se suma a la veu d’altres productors a l’hora de reclamar ajudes per finançar sistemes de protecció més severs, com ara les malles cinegètiques, «ja que hem comprovat que les tanques o els pastors elèctrics no són suficients».

Després de gairebé un mes d’una verema condicionada per la incidència dels senglars, les fortes pedregades i els efectes de la sequera, els productors ja intueixen el final del temps destinat a la collita, que donarà pas al treball de reflexió als cellers. Malgrat la disminució de la quantitat de raïm, són optimistes per la bona qualitat del producte, que resultarà en vins impregnats dels sabors del territori.

La merlot, una de les varietats més afectades al Bages

Una de les varietats que ha registrat majors pèrdues en el transcurs de la verema d’enguany al Bages és la merlot. El tècnic enòleg de la DO Pla de Bages i del celler Abadal, Miquel Palau, detalla que es tracta d’una varietat de cicle curt que ja madura amb els primers freds. Per aquest motiu, va ser una de les més afectades durant l’onada de calor del mes de maig, quan la planta es trobava en la fase del quallat, el moment en què es comença a formar el fruit. De fet, Palau destaca que les altes temperatures van interferir sobretot en el procés de maduració de les varietats primerenques, mentre que les tardanes es van beneficiar de les pluges del final de l’estiu.

Els elaboradors valoren amb un excel·lent la qualitat del raïm

La verema d’aquest any serà recordada per les pèrdues en la producció, en la majoria de cellers, però també per la qualitat sanitària que presenta el raïm després d’un any en què els viticultors pràcticament no han hagut d’aplicar tractaments en la vinya.

El copropietari del celler Fargas Fargas, Quim Fargas, posa en relleu que la manca de pluges i d’humitat al llarg d’aquest últim any «han afavorit que la vinya es mantingui sana, sense presència de fongs», una situació diferent de l’any 2020, quan el míldiu va reduir la producció.

«La conclusió és que tindrem una verema curta, però amb una qualitat excel·lent», destaca el propietari del celler Sanmartí, Joan Sanmartí, que espera que la collita resulti en vins més concentrats, amb més color i aromes.

Compartir l'article

stats