La secretària de la DO Pla de Bages, Eva Farré, apunta que els atacs dels porcs senglars a les vinyes s’han intensificat a conseqüència de l’augment de la població de l’espècie al Bages i les escasses batudes que s’han dut a terme aquest estiu. Per aquest motiu, reclama mesures concretes al Departament d’Acció Climàtica per ajudar als productors.
Com valora la verema d’enguany, tenint en compte la pèrdua d’una part de la collita?
D’acord amb les previsions, ha estat un any de molta sequera, en què el gra ha quedat més petit i, aquest fet, sumat a l’afectació del senglar en algunes finques, provocarà una reducció de quilos en la majoria de cellers. En alguns casos, la verema també s’ha vist afectada pels episodis de pedregades, que han causat danys importants. Amb tot, podem parlar d’una reducció d’un 30% de la producció al Bages, tot i que hem d’esperar al final de la verema per saber les pèrdues exactes.
Com es poden preparar els cellers per afrontar els episodis de sequera, com el del 2022?
Els experts indiquen que cada vegada viurem més episodis de sequera, però també alerten que es repetiran més sovint els fenòmens meteorològics dràstics, com ara les pedregades o les pluges intenses. En aquest sentit, caldrà estudiar com preparar-se per pal·liar-ne els efectes, a partir d’un treball més exhaustiu en el sòl, per exemple. En alguns cellers, han introduït sistemes de rec de suport. És cert que la vinya és un cultiu adaptat a la sequera, però l’ús puntual d’aquests sistemes pot evitar l’estrès hídric de la planta.
Les varietats autòctones presenten una major adaptació a la sequera?
En els últims anys, hem comprovat que les varietats autòctones són més resistents a les condicions de sequera. Entre elles trobem la malvasia roja, el negrelló, la pansera... Són varietats que encara estem coneixent, tant en l’àmbit agronòmic com enològic. Sovint el procés per recuperar-les és lent, arribant a allargar-se fins als deu anys per la burocràcia, però, també pel temps que es tarda a fer-les rendibles al camp. Actualment, estem treballant en un projecte de recuperació de varietats autòctones a la Torre Lluvià de Manresa (vegeu edició del 24 de setembre de 2022), on s’ha constatat que aquestes varietats tradicionals s’adapten millor als efectes del canvi climàtic.
Els productors demanen suport per evitar atacs dels senglars, que enguany han causat estralls.
La pressió del senglar sobre la vinya s’ha intensificat, tenint en compte que aquest estiu hi ha hagut menys batudes per les vagues dels caçadors i que la població dels senglars a la comarca ha augmentat en els darrers anys. Com a DO, considerem que el pla de xoc que està elaborant el Departament d’Acció Climàtica arriba tard i reclamem que es concretin les mesures, entre les quals s’haurien d’incloure ajuts per finançar sistemes de protecció més severs en les vinyes, com ara les malles cinegètiques.
El sector del vi al Bages és capaç d’atraure gent jove que garanteixi el relleu?
En els últims anys, hem incorporat petits projectes, liderats per gent jove, que procuren fer-se un lloc en el sector. Malgrat això, sabem que costa que les noves generacions contemplin la possibilitat de dedicar-se al sector primari. No obstant això, el vi té un valor afegit, en ser un producte que té un preu just per la producció agrària. De fet, el raïm del Bages és el segon més ben pagat de Catalunya, per darrere del Priorat. Actualment, el preu pel quilo oscil·la entre 0,85 cèntims i 1,20 euros. De fet, l’única manera de subsistir és fer valorar el nostre producte al mercat.
