Quiosc Regió7

Regió7

Torre Abadal, un tresor del modernisme català al descobert

Per primera vegada en més de 100 anys d’història, aquest edifici obrirà portes al públic el proper 1 d’octubre | Obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March, la casa és una joia del modernisme català que la família propietària ha conservat pràcticament intacta. Ara, s’obre a esdeveniments, únics i singulars, amb l’objectiu de compartir el llegat i garantir-ne la conservació

32

Torre abadal, un tresor del modernisme català al descobert

Els detalls arquitectònics, els records familiars i la història escrita a les parets de la Torre Abadal d’Avinyó, una mostra destacada del modernisme català, podran ser admirats per primera vegada pel gran públic. Amb més de 100 anys d’història, la casa, que fou concebuda com a segona residència de la família Abadal i que encara conserva la majoria d’elements i decoracions pròpies de l’època, obrirà portes el proper 1 d’octubre perquè la ciutadania en pugui gaudir com ho van fer abans, en privat, les antigues generacions de la família. Després de més d’un segle tancada amb pany i forrellat i només per a l’ús privat de la família, l’actual propietària, Mònica Abadal i Argemí, quarta generació que habita la casa i primera dona en la línia successòria, vol trencar la privacitat de la residència i aposta per obrir les portes de la casa i crear esdeveniments, únics i singulars, els beneficis dels quals puguin ajudar al seu manteniment.

La història de Ca l’Abadal es remunta a l’any 1907 i és un espai modernista únic, perfectament conservat

decoration

Ca l’Abadal, com es coneix popularment a Avinyó, és un espai únic, perfectament conservat i una de les poques cases modernistes que continuen pertanyent a la mateixa família des de la seva construcció l’any 1909. La història de la Torre Abadal es remunta a l’any 1907 quan l’advocat, polític i propietari rural Antoni Abadal i Portella (besavi de l’actual propietària) va encarregar el projecte de segona residència familiar a l’arquitecte Alexandre Soler i March, deixeble de Lluís Domènech i Montaner, que és l’autor d’obres com l’ampliació del convent de Santa Clara i l’institut Lluís de Peguera de Manresa, Ca l’Arau de Sallent i la Casa Heribert Pons de Barcelona.

Després de dos anys d’obres, que van dur a terme paletes del mateix municipi segons consta en la documentació, es va erigir al número 24 de la plaça Major d’Avinyó una bella mostra del modernisme català que esdevindria un dels elements patrimonials més icònics del municipi bagenc. La casa senyorial avinyonenca combina tots els elements, materials i tècniques de les anomenades arts menors característics del corrent artístic del modernisme amb vitralls amb temes figuratius i paisatgístics als finestrals i interiors; rajola vidriada i trencadís de colors als timpans de les finestres, en alguns frisos i al coronament del mirador; obra vista de color vermell que destaca sobre els murs blancs de l’exterior resseguint les obertures i les cornises i una torre mirador cilíndrica, que originalment era rematada per una punxa feta de trencadís que, anys després, va ser eliminada perquè els canvis de temperatura la feien malbé. 

L'estança principal de la casa Alex Guerrero

Tant l’exterior com l’interior de la residència, considerada Bé Cultural d’Interès Local, fan gala d’una elegància i solemnitat a l’altura de l’esplendor històrica i la representació social que la família Abadal va assolir a principi del segle XX. Les façanes exteriors, on sobre els murs blancs llueix la nota de color de l’obra vista, la rajola vidriada, el trencadís policrom i els mosaics artístics de temes florals elaborats per Lluís Bru, que va utilitzar abans a la Casa Vial de la Bauma de Castellbell i el Vilar, són alguns dels elements més característics de l’edifici.

Al seu interior la casa presenta alts sostres amb embigat a la vista i motius decoratius diferents a cada habitació, com plantes, flors, orenetes o fines libèl·lules. Les làmpades van ser fetes a mà i exclusives per a cada una de les estances de la casa. Destaca també la inspiració àrab dels interiors, molt evident en alguns elements coma la llar de foc que presideix l’estança principal i ressalten les rajoles hidràuliques, diferents a cada sala. L’interior va ser acuradament dissenyat per Soler i March, amb amplis espais enllaçats per arcades sobre columnes foses. L’imponent edifici es completa amb un jardí romàntic amb til·lers perfectament conservat com la resta de la finca.

Jordi Franquet, Mònica Abadal i Sergio Barrau formen l'equip de la Torre Abadal Alex Guerrero

La Torre Abadal alberga autèntiques joies arquitectòniques i decoratives que han sobreviscut durant més de 100 anys a recer dels propietaris en la més estricta privacitat. Ara, l’hereva i actual propietària, Mònica Abadal i Argemí, obrirà les portes i finestrals de l’edifici per donar a conèixer tots els detalls constructius de l’habitatge i les anècdotes familiars viscudes a l’interior d’aquest tresor del modernisme català.

Compartir l'article

stats