Regió7

Regió7

La Torre Abadal es fa descobrir

Més de dues-centes persones van recórrer ahir per primera vegada les dependències interiors de la casa senyorial d’Avinyó, una joia del modernisme, que la seva actual propietària ha obert al públic

Participants de la visita guiada a la Torre Abadal d’Avinyó escoltant les explicacions de l’actual propietària, Mònica Abadal | OSCAR BAYONA

La Torre Abadal d’Avinyó, una joia modernista de propietat privada i declarada Bé Cultural d’Interès Local, es va mostrar ahir per primera vegada al públic, en unes visites guiades que van atreure més de dues-centes persones. La descoberta de les dependències interiors d’una casa tancada durant més d’un segle per a l’ús privat de la família va despertar sorpresa entre els assistents, que valoraven l’aposta de l’actual propietària, Mònica Abadal i Argemí, quarta generació de la família, per obrir les portes de l’espai singular i crear esdeveniments, els beneficis dels quals puguin ajudar al seu manteniment.

La propietària mostrant la reproducció d’un quadre de Dalí | OSCAR BAYONA

De fet, l’encarregada de guiar els visitants per les dependències interiors va ser la mateixa propietària, que, en rebre el públic, explicava els orígens d’una casa senyorial amb més de cent anys d’història. La torre va ser un encàrrec que l’advocat, polític i propietari rural Antoni Abadal i Portella, besavi de l’actual propietària, va fer l’any 1907 a l’arquitecte Alexandre Soler i March per fer-hi la segona residència familiar. La singularitat de la torre resideix en el fet que conserva la majoria de decoracions i elements característics de les anomenades arts menors del corrent modernista, un fet que la converteix en un dels elements patrimonials més icònics del municipi.

En el transcurs de la visita, el públic va poder admirar l’elegància i la solemnitat d’una casa definida pels sostres alts i les estances àmplies, on ressalten les rajoles hidràuliques i els motius decoratius, com ara les flors, les orenetes o les libèl·lules que vesteixen els relleus, les parets o les columnes. «Tot està dissenyat expressament per a cada habitació», posava en relleu Abadal, tot assenyalant les làmpades majestuoses fetes a mà. Els visitants van recórrer els salons, les habitacions, els banys i els despatxos, perfectament moblats, i també van tenir l’oportunitat d’endinsar-se al celler, situat als baixos, que encara conserva les antigues botes que emmagatzemaven el vi de les propietats de la família.

L’amfitriona va procurar incloure anècdotes familiars al llarg d’un itinerari en què es va posar de manifest la rellevància de la trajectòria social i política dels Abadal, que els va portar a relacionar-se amb personalitats i artistes de renom de principis del segle XX, com ara Salvador Dalí, del qual guarden la reproducció d’un quadre en què el pintor va retratar l’àvia de l’actual propietària. «Per desgràcia, l’original es va perdre durant la Guerra Civil, però, a partir de les fotografies antigues, n’hem pogut fer una reproducció», comentava Abadal. Entre les peces pictòriques destacades, també hi ha un quadre de grans dimensions del reconegut pintor modernista Aleix Clapés, titulat La passió de Sant Llàtzer, que presideix la sala de reunions.

En cloure el recorregut, els assistents es van aplegar al jardí romàntic, on van poder degustar un vermut mentre comentaven les impressions de la visita. Entre el públic hi havia avinyonencs que fins ara només coneixien la façana exterior de la Torre Abadal. «Sempre m’havia imaginat l’estil modernista del seu interior, però no te’n fas una idea fins que ho veus. És una petita meravella que tenim a Avinyó», ressaltava l’avinyonenc David Clusellas, que alhora valorava «l’oportunitat de conèixer la trajectòria d’una família que forma part de la història del poble». De fet, les visites d’ahir només són el punt de partida del camí que ha emprès la família Abadal, que, a partir d’ara, obrirà les portes de la casa per acollir tota classe d’esdeveniments, com ara trobades familiars, reunions empresarials o, fins i tot, casaments.

Compartir l'article

stats