Quiosc Regió7

Regió7

Montsalat alerta que l’ampliació del Fusteret posarà el col·lector de salmorres al límit

La plataforma ecologista creu que disposar prèviament de la nova canalització per portar les aigües salobres al mar ha de ser condició indispensable per abocar als nous espais del runam

Cartell ja instal·lat al pont d’entrada a Sant Vicenç que anuncia les obres del nou col·lector

La plataforma ecologista Montsalat considera que la futura ampliació del runam del Fusteret de Súria ha d’anar forçosament lligada a que, prèviament, ja es disposi del nou col·lector de salmorres. Si no és així, valora que posaria l’actual al límit de la seva capacitat i que aquest fet comportaria una situació ambiental perillosa. El col·lectiu ho exposa en un escrit d’observacions que ha presentat a la Direcció General de Qualitat Ambiental, en el tràmit de declaració d’impacte ambiental del projecte que ha de permetre fer créixer temporalment el dipòsit surienc en amplada i altura.

D’entrada, Montsalat posa en relleu que l’abocament de residus salins «a un ritme netament superior al conjunt de la reutilització, l’eliminació i la restauració dels residus ja existents fa créixer encara més el problema ambiental del residus miners al Bages, ni que el projecte d’ampliació del runam s’endolceixi amb el qualificatiu de dipòsit salí temporal en el període excepcional i extraordinari». Agafant-se a les dades que s’exposen en el projecte bàsic d’ampliació del runam, concreta que «l’ús del col·lector de salmorres està actualment al 88% de capacitat. L’addició del nou àmbit comporta més volum de salmorra que, recollida per la xarxa de canals projectada i transportada al col·lector, significarà un increment fins al 92,6% de l’ocupació de la capacitat del col·lector».

En base a aquestes dades, el col·lectiu ecologista argumenta que una infraestructura «de la magnitud, complexitat i transcendència que té a Catalunya el col·lector de salmorres de la conca del Llobregat, del qual depèn la qualitat dels abastaments d’aigua per a una nombrosa població situada més avall de les mines de Sallent i Súria, no hauria de funcionar al 92,6% de capacitat de manera sistemàtica i rutinària, sempre al llindar del col·lapse». Reitera que el marge de seguretat «del 7,4% és minúscul, del tot insuficient. Tècnicament, aquesta és una situació que no es pot permetre. No pot absorbir les múltiples situacions imprevisibles». Per aquest motiu, Montsalat considera que l’inici de l’abocament de residus salins a la futura àrea d’ampliació del Fusteret «hauria d’estar condicionada a la disposició d’una major capacitat al col·lector de salmorres, ja sigui per haver entrat en funcionament el nou, actualment en fase d’execució d’obres, o bé, més favorablement, per haver reduït el volum de salmorra aportat per d’altres àmbits de la mineria de potassa».

Tot i que el col·lectiu ecologista deixa clar que no és gens partidari de l’ampliació del runam, que considera que «és contrària a l’objectiu de reduir les servituds ambientals ocasionades per la mineria de la potassa al Bages», en el seu escrit en fa una valoració tècnica dividida en quatre parts: condicionament de la zona, explotació, buidatge i restauració. I, en relació al primer apartat, diu que, «en conjunt, entenem adequades les mesures tècniques previstes per condicionar les àrees pel recreixement» en alçada i superfície, com ara el fet que s’asseguri «la recollida completa de les aigües salades», d’una banda amb la impermeabilització de la base amb capes de polietilè per evitar filtracions en el terreny i, de l’altra, amb la «construcció de cunetes de drenatge de formigó» per a recollida d’aigües.

Quant a l’explotació, concreta que el projecte preveu «un període de 3,5 anys durant el qual s’aboquen residus als dos nous àmbits» i que, en total, es calcula que s’hi abocaran 8 milions de tones més de residus. De tot plegat en lamenta l’«increment de l’impacte paisatgístic», i en especial l’afectació al veïnat de Cererols, cap on es farà l’ampliació.

Del buidat, n’exposa que l’abocament hauria de cessar el 2027 i, «atenent a la norma 1:4, que estableix l’eliminació en un període 4 vegades superior al de l’abocament, hauria d’estar fora com a màxim en els 14 anys posteriors, el 2041». Un termini del que Montsalat desconfia, perquè recorda que els dos nous àmbits d’increment «no seran al 2027 els únics runams de l’empresa Iberpotash pendents de buidar. És ben evident que existeixen els runams de la Botjosa i del Cogulló a Sallent, i les parts anteriors del runam del Fusteret».

A més, retreu que el projecte «no estableix cap pressupost pel buidatge dels 8 milions de tones de residus», ni tampoc «pel funcionament i manteniment de la xarxa de control d’aigües salades mentre durin les fases d’explotació i, sobretot per la seva llarga durada, de buidatge de residus».

Es veu bé la via de la venda de la sal, però s’és pessimista en els terminis

Montsalat demana que no es carregui el pes de la futura restauració dels runams en l’evacuació de les salmorres pel col·lector i es mostra pessimista pel que fa al temps que caldrà perquè aquesta sigui totalment efectiva. En l’escrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental, valora que el buidatge dels residus mitjançant la venda de sal comuna, que és una de les vies preferents del pla de restauració, «és una mesura molt raonable i benvinguda, encoratjada també pels beneficis econòmics que pot deixar, a més dels seus beneficis ambientals».

I que, per contra, el buidatge dels residus mitjançant la seva dissolució i l’enviament al mar a través del nou col·lector «és una mala solució que no va a l’origen del problema i que causa despesa sense tenir cap perspectiva de benefici». Tanmateix, admet que «en la situació actual, després de dècades d’abocament de residus salins sobre terrenys sense condicionament previ, pot ser una mesura més per contemplar, però no la prioritària ni la preferida».

Compartir l'article

stats