Quiosc Regió7

Regió7

El govern de Sallent beneeix que el parc solar estigui lligat a eliminar el runam

L’alcalde considera que la modificació urbanística és correcte perquè posa com a factor ineludible complir amb la retirada del dipòsits

Imatge virtual de runam del Cogulló amb plaques solars ARXIU

El govern de Sallent (ERC) valora positivament que la Direcció General d’Urbanisme posi com a condició essencial perquè ICL pugui instal·lar un camp de plaques solars al runam del Cogulló que aquest sigui plenament compatible amb la seva restauració. Considera que aquest és el factor clau i innegociable perquè el projecte fotovoltaic pugui arribar a ser admissible, i entén que la Generalitat ho ha situat com a condicionant ineludible, la qual cosa els fa estar oberts a la proposta que l’empresa pugui acabar presentant.

Així ha valorat l’alcalde sallentí, Oriol Ribalta, la modificació aprovada dimecres per Urbanisme del Pla Director de la Mineria del Bages (que és el que ha obert aquesta porta a les instal·lacions d’energies renovables en els dipòsits salins), deixant clar d’entrada que, «ara mateix, desconeixem quines al·legacions exactament s’han acabat estimant i, per tant, amb quins detalls s’ha acabat fent aquesta aprovació».

Tanmateix, ha exposat que el que sí que els consta és que, «en la línia de les al·legacions que vam fer com a Ajuntament», l’aprovació del canvi «posa l’accent en incidir de ple en la restauració del runam salí, que n’hi hagi plenes garanties». Ribalta ha recordat que el seu executiu «sempre hem expressat que, compartint la visió d’una situació d’emergència climàtica i de necessitat de fer una transició energètica, no vèiem malament un projecte com aquest del runam del Cogulló, que vol aprofitar un terreny erm per poder-hi posar plaques i generar energia fotovoltaica».

Però, al mateix temps, ha subratllat que «des del primer dia que se’n va parlar hem posat l’accent principal en el pla de restauració, en el sentit que aquesta possible instal·lació d’un camp solar al Cogulló no n’endarrereixi ni un sol dia el pla de retirada del dipòsit i que, per tant, siguin plenament compatibles».

En aquest sentit, Oriol Ribalta posa en relleu que si amb el pla de restauració actual no hi ha aquesta compatibilitat temporal, «l’empresa n’haurà de presentar un altre» o renunciar al projecte. De fet, l’alcalde de Sallent exposa que «el que ens consta és que el pla de restauració que hi ha vigent no permetria aquesta instal·lació de plaques solars al Cogulló. Per un motiu molt simple: Perquè el pla actual parla de restaurar tal i com s’està fent a la Botjosa, de dalt cap abaix, per terrasses. Llavors s’afectaria tota la superfície. Per tant, caldria fer-ho amb altres tècniques, per exemple amb bancades, com a les pedreres». És a dir, fent l’extracció, no en horitzontal, sinó en vertical. «Com a muntanya artificial no és un material sòlid, és un material que es pot desprendre. Per tant, aquí han de presentar un projecte restauració, que permeti una explotació que cohabiti amb les plaques solars», hi afegeix. Ribalta reitera que la modificació del pla director va condicionada sií o sí a que la instal·lació de les plaques vagi lligat al compliment del pla de restauració, «i a partir d’aquí l’empresa pot tenir opcions diverses: utilitzar un mètode de restauració que t’ho permeti, reduir la superfície de plaques solars prevista...».

L’alcalde assegura que seran ferms en vetllar aquesta compatibilitat, «perquè hem de partir de la base que, sota el nostre punt de vista, ara mateix no s’està complint el pla de restauració. I aquesta obligatorietat de complir-ho no és una qüestió de posicionament polític, és que hi ha una sentència que ho diu i que s’ha de complir».

En relació a un possible impacte visual, si el projecte del camp solar acabés prosperant, Ribalta considera que «la tecnologia avança prou perquè aquest no hagi de ser un problema» i que, en tot cas, l’empresa haurà de seguir ara tot un procediment de presentació i tramitació del projecte «que nosaltres anirem vetllant d’aprop».

Tal i com va explicar Regió7, el pas endavant que es va fer aquest dimecres és que la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar provisionalment la modificació del PDU de l’Activitat Minera del Bages per permetre la instal·lació de plaques fotovoltaiques als runams miners, argumentant que «ens trobem en un marc d’emergència climàtica i de transició energètica» i que en aquest context considera «raonable» la possibilitat d’implantar un parc solar en sòls ja transformats pels usos miners, abans de posar en joc altres peces de sòl destinades a usos rústics. També des de l’aprovació inicial (el febrer passat) es deixava clar que «només serà possible la instal·lació d’una infraestructura d’energies renovables, sempre que no comprometi ni retardi el pla de restauració vigent, assumint que el futur del dipòsit ha de ser la seva extinció».

La proposta presentada fa un any i mig per ICL planteja omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud del dipòsit, aprofitant el seu pendent. És a dir, el vessant que mira cap a Santpedor i Manresa. Es tractaria d’una instal·lació distribuïda en 7 parcs o parcel·les al llarg d’aquesta cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts.

Compartir l'article

stats