L’augment dels costos de producció i l’alta demanda han inflat els preus de les matèries primeres, com és el cas del pèl·let, que ha doblat el seu cost respecte a l’any passat. Mentre que l’any 2021, es podia comprar un sac de 15 quilograms de pèl·let per un preu mitjà de 4,5 euros, enguany aquest import s’ha enfilat fins als 10 euros el sac aproximadament, tot i que la rebaixa de l’IVA del 21% al 5% ha pal·liat una mica aquest increment.
En aquest context, un dels productors de pèl·let, Joan Romaní, de l’empresa Novalia Sinergie, situada a la Pobla de Claramunt, a l’Anoia, destaca que l’encariment dels costos de l’energia que s’utilitza per produir aquesta matèria, fabricada a força de partícules de fusta, sumat a la creixent demanda per part d’empreses i particulars, ha provocat un augment del cost d’aquest producte forestal. Romaní puntualitza que la demanda prové majoritàriament de l’estranger, d’alguns països centreeuropeus, «on molts dels principals proveïdors s’han quedat sense estoc per l’alta demanda», si bé també apunta que, a Catalunya, «l’interès per escalfar-se amb aquest combustible també ha incrementat».
No obstant això, assegura que no podran cobrir la demanda per la falta de matèria primera. «Enguany en produirem unes 35.000 tones, però podríem arribar al doble», posa de manifest. En aquest sentit, explica que al sector li cal temps per afrontar la demanda, ja que la gestió del bosc és lenta. Per aquest motiu, reclama ajuts a l’administració per mecanitzar els treballs forestals i fer-los més rendibles econòmicament.
De fet, considera que la situació actual és una oportunitat per impulsar el consum de biomassa, tenint en compte que «Catalunya és la tercera massa forestal d’Europa». Un potencial que, segons Romaní, «no s’aprofita prou per ser independents energèticament i crear oportunitats laborals entorn un sector que afavoreix a les petites i mitjanes empreses del territori, que estan especialitzades en la producció, la distribució o la comercialització del producte». Per aquest motiu, Romaní insisteix en la necessitat de facilitar els treballs al bosc, creant noves zones d’explotació de biomassa, que a llarg termini «ens permetrien contenir els preus i garantir les provisions a les nostres fàbriques».
