"El 80% de la feina que tinc ara és gràcies a les xarxes socials"

Què és Vivir en Manada?

Soc jo. Són ells. Són totes les bèsties. És un estil de vida. És empatia, solidaritat. Una marca que hem registrat. Durant 25 anys he sigut agent forestal i vaig apostar molt per complir el somni de treballar amb cavalls.

Quan va decidir arrencar amb les xarxes socials?

La idea va néixer durant el confinament, no podia venir ningú a l'hípica i el 2020 només vaig treballar tres mesos. El confinament era local, aquí al poble érem una cinquantena de persones, així que era complicat seguir endavant. Vam començar a gravar vídeos perquè la gent no s’oblidés de nosaltres.

L’ajuda algú més amb els vídeos?

Els vídeos els edita la meva jove, ella ha estudiat màrqueting i s’encarrega de les xarxes socials. Hem après junts, jo ara sé parlar davant d'una càmera i ella es dedica a tota la feinada que hi ha al darrere.

Se’l veu com si ho hagués fet tota la vida.

El secret és l’autenticitat. La gent es pensa quan ve aquí que es trobarà un personatge, però jo soc així. Un altre secret és cridar l’atenció en els primers segons del vídeo.

Com decideix el contingut?

No tenim planificats els temes dels quals parlarem. Ve un dia la Mònica (la meva jove) i em diu: “què vols gravar”? Se m’acut alguna idea i l’executem. Potser en un dia gravem 7 o 8 vídeos i triguem una hora, més o menys. Després hi ha tota la feina de l’edició. A TikTok solem publicar-ne un al dia.

Quins són els que més han triomfat?

Els que menys ens esperàvem. Vídeos senzills on dono consells. Per exemple, un dia vaig dir que al cavall se li havia de donar sal perquè la necessiten. Aquest vídeo no el vaig fer abans perquè el trobava absurd i creia que tothom ho sabia, però va resultar que no, que moltíssima gent ho desconeixia.

Com ha estat l’evolució?

Vam començar amb 9 seguidors, després vam passar a 20 i ja ens va semblar moltíssim. Un dia era a Barcelona, em truquen i em diuen que teníem un vídeo viral, allà vam guanyar 1.000 seguidors. A partir d’aquí hi ha hagut dies que hem guanyat 18.000 seguidors. I a poc a poc, fins arribar als d’ara.

I quan arribi al milió què faran?

M’és igual arribar-hi. No hi ha un afany per aconseguir aquesta xifra, vull continuar fent aquest contingut que m’agrada.

Quan va obrir el centre d’acollida hípica de Talamanca?

El setembre del 2013 vam arrencar, pensava que seria molt més senzill i que en sabia molt, però va ser difícil. Probablement perquè no es un centre hípic convencional, nosaltres treballem amb animals que han sigut descartats o maltractats. Tinc els cavalls que ningú ha volgut i aquí els donem una segona oportunitat. És més aviat un centre de rescat de cavalls.

Què hi fan al centre?

Aquí fem teràpies amb els cavalls. Ja sigui gent amb patologies o que viuen amb molt estrès. El que els clients aconsegueixen és desconnectar a través d’un cavall.

Ha pensat en publicar un llibre?

Estic escrivint dos llibres i un conte. Ho faig quan tinc temps i m’he posat com a data un any per treure el primer. És d’autoedició, així que no hi ha una editorial al darrere.

Gràcies a les xarxes socials té més clients a l'hípica?

Ara ens coneix molta més gent. Fixa’t que fa unes setmanes vam parlar amb una emissora de ràdio de Madrid, fa uns mesos a la televisió internacional de Xile… I si parlem de guanys econòmics, et diria que el 80% de la feina que tinc ara és gràcies a les xarxes.

Quin és el seu públic?

Em segueix gent de totes les edats i em veuen molts nens i nenes. Es més, quan els més petits em venen a veure s’abracen a mi com si fos el Brad Pitt o la Shakira. Em veuen cada dia a través dels seus mòbils i als pares els encanta que mirin aquest tipus de contingut. No només parlem de cavalls, si no que ensenyem valors a través dels animals.