«El fenomen religiós s’ha anat fragmentant i la pluralitat és molt gran»

Quina és la finalitat de la direcció general d’Afers Religiosos? 

Som una unitat molt transversal i estem relacionats amb tots els departaments. Nosaltres vetllem, treballem i fem interlocució amb les entitats religioses i intentem fer de pont entre les confessions i les diferents realitats i àmbits de l’administració. Anem elaborant guies sobre com gestionar aquesta pluralitat religiosa perquè en molts àmbits de la vida pública i social el fet religiós hi té una influència o hi és present i cal tenir-lo en compte.

Acaben d’actualitzar el mapa de religions. Quin és el seu objectiu? 

Segons la Constitució ningú està obligat a manifestar informació sobre la seva religió i les seves creences. Això comporta que censalment no es poden tenir dades de quants catòlics o musulmans hi ha a Catalunya, per exemple. Per tant, tenim dos tipus d’instruments: els que són tipus enquesta i el mapa, que és bàsicament de centres de culte, però donat que totes les religions tenen pràctiques de culte i els seus espais habilitats per fer-ho, ens reflexa una mica la composició en el territori i la implantació de les diferents confessions.

El mapa radiografia la diversitat religiosa que hi ha al país.

Una mica el que està passant en aquests moments es que tot el fenomen religiós s’ha anat fragmentant i la pluralitat és molt gran, no només la pluralitat que mostren les 15 confessions que tenim tipificades, sinó la pluralitat dins de cada una. A vegades tenim la imatge una mica monolítica de l’Església catòlica, que és una única institució, i que hi ha uns representants molt clars. Això a vegades ho donem com la norma i no és així, és un cas únic perquè en totes les altres no hi ha una autoritat central única. Al món protestant o al món evangèlic s’ha de parlar en plural, són les esglésies evangèliques perquè no hi ha una sola església com el cas de la catòlica, les institucions religioses són moltes.

Coneixem prou les diferents religions?

Aquestes quinze agrupen les grans tendències o els grans corrents històrics que s’han anat constituint, però dins de cadascuna és un món i algunes són poc conegudes perquè són molt minoritàries certament, però tenen tot el dret de ser reconegudes i respectades. En una enquesta que fem periòdicament, el Baròmetre de la religiositat, el grau de coneixement és escassíssim.

En els darrers anys, el creixement més important ha estat d’esglésies evangèliques i oratoris islàmics. 

Sí, així com el cas de l’islam ve molt estrictament donat per la immigració, en el cas de les esglésies evangèliques es dona un fenomen que és que hi havia un protestantisme, podríem dir clàssic, ja establert a Catalunya de llarga tradició proscrit durant el franquisme que després ha revifat, però a l’hora ha rebut un influx també de la immigració i part del creixement es també fruit d’això. Però bé, la immigració entenem que és un fenomen transitori, la gent és immigrant un cert temps però deixa de ser-ho quan s’assenta amb un territori i adquireix la ciutadania i, per tant, és una persona més i, en aquest sentit, sigui per un motiu o un altre la realitat és que avui Catalunya és molt plural religiosament parlant.

El nombre de temples religiosos en funcionament s’ha reduït l’últim any a Catalunya. Per què?

Pròpiament no hi ha hagut una disminució, però s’han polit millor les dades. Bàsicament la disminució s’ha donat en centres de culte catòlics, que no és que no existeixin però aquells en què s’hi ha deixat de fer culte, tot i que continua existint l’ermita o l’església, ja no apareixen en el mapa.

I el fet que en aquests centres ja no s’hi faci culte es deu a la manca de sacerdots?

Jo crec que en l’àmbit catòlic el problema principal és la manca de capellans per mantenir el culte obert a totes les parròquies. A vegades també algunes parròquies s’uneixen i busquen la manera d’atendre la població, sobretot en zones rurals o molt despoblades. La distribució de la població és molt desigual a Catalunya amb zones d’una gran densitat on faltarien centres de culte i zones en què es tanquen o deixen de fer culte, tant per la disminució de persones que hi viuen com per la manca de ministres de culte.

El Govern ha posat en marxa una línia d’ajuts per a la millora de locals destinats a centres de culte.

Sí, de fet la Generalitat va fer el 2010 una llei de centres de culte per endreçar i establir els mecanismes. És veritat que moltes entitats, sobretot de les confessions més minoritàries o les comunitats que estan en poblacions més deprimides econòmicament, tenen dificultats per arribar als mínims que la llei fixa per obrir el seu centre de culte i, per aquest motiu, ens va semblar que era un compromís obrir aquesta línia d’ajuts. Evidentment, la responsabilitat primera és dels fidels de cada confessió, però si defensem la llibertat religiosa i el ple exercici dels drets hem d’ajudar. En definitiva, to tel que ajudi a la llibertat religiosa, poder-la viure i expressar-la, és un modus d’afiançar la ciutadania, pensin el que pensin i , per tant, també la convivència.