Quiosc Regió7

Regió7

Una plaga de fongs afecta centenars de pins dels boscos de la regió central

Les fortes pedregades de finals d’estiu van causar ferides als arbres, fet que va permetre l’entrada del fong Diplodia, que mata els arbres

Pins afectats per la plaga de Diplodia a l’entorn de Sant Salvador de Guardiola | MIREIA ARSO

Circulant per algunes carreteres de la Catalunya central no passa desapercebut el preocupant estat d’alguns pins a diferents punts de la regió. Per exemple, entre el verd dels boscos de l’entorn de Sant Salvador de Guardiola destaquen algunes zones amb arbres pansits, marrons i cada cop menys densos. La causa d’aquesta imatge és la plaga del fong Diplodia, una espècie que ha aconseguit afectar els arbres que van patir les conseqüències de les fortes pedregades de finals d’aquest estiu.

El color marronós de les fulles seques són una mostra clara del preocupant estat dels pins | MIREIA ARSO

En les últimes setmanes s’ha detectat la presència d’arbres afectats a diferents punts de la regió central, com a l’entorn de Sant Salvador de Guardiola i d’alguns dels seus nuclis. Aquesta és una de les zones amb més afectació general, tot i que en ocasions es tracta de clapes en punts concrets. També s’ha detectat aquesta plaga a la zona boscosa propera a Igualada, al bosc de la sortida del polígon de Santpedor en direcció Sallent, i també a la zona del Pi Gros de Navès, al Solsonès. Aquestes són algunes de les zones afectades detectades, però no es descarta que n’hi hagi més. Precisament es tracta de zones on a finals d’estiu hi van caure fortes pedregades, que és el fenomen que va desencadenar l’actual estat dels pins.

El fong pot afectar arbres dispersos o masses contínues | MIREIA ARSO

«Igual que fan danys a cases o vehicles, les pedregades amb pedres tan grosses com les d’aquest estiu també danyen els arbres, i això permet que entrin els fongs», ha explicat a Regió7 el tècnic forestal Josep Estruch. L’expert assegura que el fong ha pogut penetrar en aquests arbres únicament degut a la pedregada. Explica que les pedres van fer ferides a l’escorça dels pins, fet que, posteriorment, va permetre actuar a aquests fongs, que han provocat que la salut de l’arbrat afectat quedi compromesa. Estruch destaca que si no hi hagués hagut la pedregada, el fong no hauria pogut entrar a l’arbre i actuar. Aquest fong, a més, només actua en pins i arbres de fulla perenne, o sigui que altres tipus d’arbres que ara també poden tenir les fulles més marronoses podria ser simplement perquè estan a punt de canviar de fulla.

Estruch explica també que la secada que s’està patint des de fa mesos no podria ser el causant del mal estat dels pins ja que, per si sola, només podria afectar algun arbre que ja estigués dèbil de forma puntual i, en aquest cas, es tracta de masses contínues. Tot i això, la situació d’estrès hídric que pateixen els boscos de la regió central a causa de la manca de pluges també podria haver influït en aquesta situació perquè la vulnerabilitat dels arbres en aquest estat és més gran.

«Podem parlar de plaga però és un fong que ja coneixíem. El que passa és que abans les pedregades tan fortes eren més puntuals i a vegades no suposaven aquest tipus d’afectacions i ara, en haver passat en zones més contínues i concorregudes, es veu més», destaca l’expert bagenc. Tot i això, assegura que a dia d’avui l’afectació per la plaga no està cartografiada i que, per tant, es desconeix quantes hectàrees estarien afectades. Tot i això, pagesos que coneixen la zona asseguren a aquest diari que, en el cas de Sant Salvador de Guardiola, podríem parlar de més d’un centenar d’hectàrees afectades per la plaga.

Estruch explica que, malgrat el preocupant estat dels arbres en els diferents punts afectats per la plaga, el tractament actualment és inviable. «Les masses afectades estan en propietat privada i al final qui hi ha d’intervenir és el propietari», assegura, i afegeix que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya tampoc no ha fet cap requeriment en aquest sentit. En l’àmbit general, Estruch lamenta que, com que hi ha poc pressupost en aquest àmbit, és difícil fer grans actuacions com la que seria necessària en aquest cas.

El fong en si ja pot arribar a matar els pins afectats, però Estruch alerta que de cara a uns mesos després podria actuar una altra espècie en aquestes zones afectades que podria comprometre l’estat d’arbres que avui estan sans. Es tracta dels escarabats escolítids. «Un cop l’arbre està dèbil, l’any següent hi poden entrar els escolítids, uns escarabats que foraden entre l’escorça i el tronc i l’acaben de matar. El que passa és que quan hi ha una massa d’arbres continus que estan dèbils, aquests escarabats es reprodueixen ràpidament i provoca que els escarabats puguin arribar a afectar arbres que ja estaven sans. És el risc que hi ha ara mateix», detalla Estruch.

En aquest sentit apunta que una possible actuació seria posar unes trampes que funcionen amb feromones per tal que aquests escarabats s’hi acumulin i es puguin eliminar per evitar que ataquin els arbres. Una altra opció seria treure els arbres que hagin mort a causa del fong Diplodia per mirar d’evitar l’arribada d’aquests escarabats.

El fong s’expandeix a Europa

El fong Diplodia ha despertat un fort interès continental a causa de la seva recent expansió a zones fredes del continent europeu, segons explica un estudi fet per experts del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), entre altres publicat en el marc de l’últim Congrés Forestal Espanyol. L’estudi destaca que en els darrers anys s’ha detectat la presència del fong a països on no havia estat reportat amb anterioritat com Suècia, Estònia i Finlàndia. Precisament el 2016, un gran atac causat per aquest patogen a prop d’Estocolm va mostrar per primera vegada que no només s’havia aconseguit establir a zones fredes, sinó que a més era capaç de causar danys importants sobre l’espècie de pins silvestres, espècie principal dels boscos boreals. En aquest sentit, el Diplosia és un clar candidat a expandir el seu rang i la seva severitat en un context de canvi climàtic.

A Catalunya, aquesta malaltia va cobrar certa importància quan unes greus defoliacions van afectar una zona de pinedes a la zona nord de Barcelona el 2018 després d’un període de tempestes de calamarsa.

Tot i que el mal estat dels pins no està relacionat exclusivament per l’episodi de sequera que pateix la Catalunya central juntament amb la resta del país, l’estat dels boscos continua sent preocupant per la manca de pluges que provoquen un estrès hídric al territori i que obliguen a estar en alerta encara pel risc d’incendi. Això sense tenir en compte també l’estat dels aqüífers i els embassaments catalans, que ahir es trobaven al 33% de la seva capacitat total, quan fa un any estaven al 63%, 30 punts per sobre.

Compartir l'article

stats