Quiosc Regió7

Regió7

Un debat sobre Sant Llorenç del Munt fa palesa la dificultat d’equilibrar usos i medi ambient

Una taula rodona amb agents polítics i socials confronta les possibilitats lúdiques del parc amb la conveniència de controlar-hi l’accés

Ponents i assistents a la taula rodona que s'ha fet a la biblioteca de Sant Vicenç ALEX GUERRERO

Garantir l’accés al parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, però frenant la tendència a la seva massificació i garantint la preservació del seu entorn. Aquest és el gran repte que tenen per endavant els gestors d’aquest espai natural a cavall entre el Bages i el Vallès, en un camí «de moltes dificultats» per compatibilitzar tots els interessos, segons s’ha posat de manifest en una taula rodona aquest dimarts al matí amb agents polítics i socials, i que s’ha celebrat a la biblioteca de Sant Vicenç en el marc de les jornades que s’hi fan coincidint amb el 50 aniversari del parc.

Hi ha coincidència en la voluntat de preservar el màxim aquest entorn, però sovint es generen conflictes entre entitats i col·lectius que hi voldrien un control més estricte dels accessos, i administracions i usuaris amb una visió sovint no tan restrictiva.

La necessitat de buscar un màxim equilibri entre la preservació de l’entorn i «la proliferació de l’excursionisme, les curses de muntanya, o el turisme», l’ha reivindicat el president del Centre Excursionista de Terrassa, Xavier Bunsom, que ha parlat d’aquest parc com «el pati de casa» per a entitats com la seva, però conscient que «s’ha de preservar», sobretot «amb molta pedagogia i respecte», i mirant de consensuar el com, «que no és gens fàcil». El presidnet de la Secció de Natura de la Unió Excursionista de Sabadell, Francesc Macià, ha anat més enllà, i més que buscar un equilibri, diu que s’ha de prioritzar la preservació de l’entorn abans que l’accés, que si cal s’hauria de limitar «sense rèmores polítiques». Critica «el gran error» que considera que es va fer amb la creació del centre i els aparcaments del Coll d’Estenalles «i de voler concentrar massa gent al cor del parc». Diu que la pressió humana en aquest entorn «és un tema no resolt», i posa d’exemple el nombre de visitants a la Mola, «que ratlla els 200.000 anuals i va creixent».

Per la seva banda, Ramon Espinach, excap del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, admet que el sistema de regulació d’accessos pot ser un instrument per implementar quan calgui, però manté una postura prudent al respecte, i sosté que «aquest parc no és un territori verge, sinó un paisatge domesticat que els humans hem modelat amb la nostra activitat, de manera que no es tracta de preservar sistemes immutables sinó dinàmics, buscant punts d’equilibri i sabent-nos bellugar en aquest dinamisme». Reconeix les dificultats de gestionar el parc perquè «és una realitat polièdrica», i en aquest conflicte d’interessos diu que s’hauran de tenir molt en compte instruments que poden donar una visió més objectiva sobre les necessitats del parc i afavorir l’equilibri, com la Carta Europea del Turisme Sostenible, o la Xarxa Natura 2000. En una línia semblant s’ha manifestat Martí Perich, exalcalde de Mura, una de les portes d’entrada d’un parc «que limita amb 4 milions d’habitants de l’àrea metropolitana, i això fa que la gestió sigui forçosament complicada».

Núria Bonada, que és professora de la Facultat de Biologia de la UB, ha parlat de la importància d’estudiar el parc també des d’un punt de vista científic «i entendre què hi passa per compatibilitzar la seva biodiversitat amb els usos i fer propostes de futur sobre els llocs d’especial vigilància o prioritaris de protegir».

50 anys del parc

La taula rodona, que ha estat moderada pel diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, també ha posat en valor la creació d’aquest parc, el primer parc natural de tot l’Estat, ara fa 50 anys. Un vídeo del qui fou el primer cap del Servei de Parcs Naturals, Lluís Paluzié, ha fet un breu repàs del naixement d’aquest espai en un context de forta pressió urbanística pel creixement d’urbanitzacions en tot l’entorn, i que es va poder frenar amb la pressió social. S’ha posat de manifest l’oposició que hi havia inicialment per part de propietaris, i també d’alguns municipis de la zona, però que va anar desapareixent a mesura que el parc es va anar veient com una oportunitat turística i també mediambiental, i no com un possible llast, per al territori.

Compartir l'article

stats