El Consell Comarcal del Bages considera poc justificats algunes de les modificacions més importants del PDU de la Mineria del Bages que permetran ampliar l’espai d’abocament del runam de Súria (el que es va presentar com a dipòsit temporal), que està pendent de l’aprovació definitiva. Com a trets més destacats, entre altres, l’ens comarcal veu poc argumentat que, tot i que inicialment, aquest canvi es va plantejar per poder donar cabuda a uns 5,6 milions de tones que no tindrien lloc en l’espai actualment autoritzat, ara aquest càlcul s’hagi incrementat, tal i com ja va detallar Regió7, a més de 8 milions de tones, pel fet que la posada en servei del nou col·lector (peça clau en l’evacuació de sal) s’hagi endarrerit ara un any més respecte el previst inicialment (de mitjan 2025 a mitjan 2026). I també considera que no està prou argumentat que no es prevegi una àrea més àmplia de creixement en alçada (recreixement del que ja és runam), el que comportarà que calgui dipositar una proporció de residu en la nova zona d’ampliació en superfície (cap al sector de Cererols, al sud del dipòsit).

Aquests i altres qüestionaments queden recollits en un extens informe dels serveis tècnics de l'ens comarcal, redactat a petició de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat, i que el ple del Consell Comarcal del Bages ha aprovat per unanimitat.

Quant al nou increment del càlcul previst i permès (si prospera en l’aprovació definitiva) d’abocament al nou espai, aproximadament un terç més, l’informe de l’ens comarcal exposa que «la documentació tramesa no justifica amb detall el volum de sal que es dipositarà més enllà del que es va acreditar (5,6 milions de tones), fent esment només al fet que l’ACA ha notificat en les comissions de seguiment que la posada en marxa del col·lector es preveu per a finals del primer semestre del 2026. Desconeixem la formalitat d’aquest anunci i si les previsions són certes, ja que no consta res a l’expedient». Per aquest motiu, l’informe exposa que «caldria justificar numèricament l’increment proposat del 20% d’aportació de sal».

Més recreixement

D’altra banda, l’informe del Consell planteja perquè no es fa un major aprofitament de l’opció de recreixement. És a dir, que es creixi en alçada sobre una major superfície del runam existent per, d’aquesta manera, haver d’utilitzar menys espai nou. Per exemple, qüestiona que no es prevegi l’ocupació de la part nord del vell Fusteret, tot i que els estudis descriuen que hi ha un marge de seguretat. O que, tot i que s’autoritzi créixer fins a una cota de 515 metres sobre el nivell del mar, només es prevegi fer-ho fins a 500. La consideració que fa l’ens comarcal és que «si les previsions del Pla Director de la Mineria eren que el recreixement de Fusteret podria encabir unes 6 milions de tones de sal, amb la proposta projectada només se n’hi preveuen 2,95 (serien 3,88 si s’arribés a la cota 515 metres sobre el nivell del mar, sense l’àmbit nord». I que amb aquesta «retallada» de les possibilitats de creixement en alçada, l’empresa considera ampliar la part necessària amb l’ocupació de nou sòl en l’àmbit de Cererols fins arribar als 8 milions de tones.

Així, l’informe es conclou amb una quinzena de demandes, entre les quals que es justifiqui «adequadament l’increment proposat del 20% d’aportació de sal en l’episodi acreditat de 5,6 milions de tones, que converteix la demanda actual a 6,72 milions de tones, més enllà del concepte ‘imprevistos’».

També es demana que es concreti el motiu pel qual «no es recreix tota la superfície de Fusteret, obviant la part nord, més enllà d’al·legar qüestions paisatgístiques, que tampoc semblen un problema evident en relació a l’estudi d’ombres». I hi afegeix que si no hi ha un impediment per motius d’inestabilitat, «que a priori no queda reflectit en l’estudi d’estabilitat», el Pla Director «deixa molt clar que la prioritat és recréixer tot el Fusteret abans d’ocupar nou sòl. I si no es recreix tot, cal una justificació acurada dels motius, doncs l’impacte de recréixer Fusteret sempre serà inferior a ocupar nous sòls per molt temporal que sigui el dipòsit».

Garantir la temporalitat

L’informe, a més, també qüestiona notablement el caràcter temporal del nou espai amb què es va plantejar i justificar aquesta ampliació. I en aquest sentit exposa que «caldria plantejar una disposició dels dipòsits que esdevingui temporal de veritat». Considera que el fet «d’unificar-los» i de projectar una bassa de retenció única de les salmorres al final de la nova àrea de Cererols implica que aquesta estructura «no podrà ser eliminada fins a la finalització de l’activitat, malgrat no s’estigui aportant sal en el nou dipòsit perquè ja no sigui necessari. Això genera un greuge important a la zona i topa frontalment amb el caràcter temporal que la normativa urbanística atorga a aquestes zones de dipòsit».

En aquest sentit, planteja que es valori la construcció del dipòsit de manera que quedi independent del ja existent, amb una bassa de retenció pròpia, una disposició que, argumenta l’informe del Consell Comarcal, «permetria la retirada de la sal en l’ordre invers a la seva deposició i, per tant, facilitaria que la restauració dels nous sòls ocupats pugui dur-se a terme el més ràpid possible» un cop acabats els abocaments.