La nova delegada del Govern aposta per desencallar la comarca del Lluçanès

Montse Barniol lamenta que des de la consult que es va fer el 2015 no hi hagi hagut cap avenç

La delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol

La delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol / Nia Escolà/ACN

ACN/Redacció

La creació de la comarca del Lluçanès és una de les prioritats de la nova delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol (ERC). Fa tot just un mes que Barniol va substituir Rosa Vestit (Junts) després del trencament del Govern català, i deixa clar que «ara és el moment de donar l'impuls necessari a la creació de la comarca per justícia democràtica i respecte als resultats» de la consulta que es va celebrar ja fa set anys en els municipis que en podrien formar part. De fet, Barniol lamenta que des del 2015 -any en què es va fer la consulta on va guanyar el 'sí'- la situació estigui «encallada» i, tot i que els resultats els qualifica de «complexos», considera que «s'han de gestionar». I en aquest sentit afirma que des del Govern i el Parlament s'han de fer «tots els passos legals per sortir de l'atzucac».

Montse Barniol (Vic, 1974) és des del 2003 alcaldessa d'Alpens, un dels municipis que integrarien el Lluçanès. Ferma defensora de la creació de la comarca, ara vol aprofitar el seu càrrec al capdavant de la delegació del Govern a la Catalunya Central per desencallar aquesta qüestió. La consulta es va celebrar al juliol del 2015 i el «sí» es va imposar amb el 70,73% dels vots i una participació del 55,15%, superior al 35% necessari. De les 13 poblacions que hi van participar, el no va guanyar en 5 (Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi i Sant Agustí de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès).

Consulta sobre la comarca del Lluçanès celebrada el juliol del 2015

Consulta sobre la comarca del Lluçanès celebrada el juliol del 2015 / ARXIU/ABEL GALLARDO

La delegada admet que no s'ha fet res des de la consulta, en què, diu, van sortir uns resultats «complexos». Però hi afegeix que «dins d'aquesta complexitat hi ha un itinerari legal que cal seguir i que, per diferents motius, no s'ha fet. Ens sembla que és el moment de donar un impuls necessari bàsicament per justícia democràtica i respecte als resultats, no per complexos no s'han d'assumir», subratlla. En aquest sentit, Barniol ha explicat que ja ha començat a treballar en la convocatòria d’una reunió per mirar de desencallar la situació.

El desacord entre poblacions va dificultar que es completés el pas en ferm en la seva oficialització i, en els últims anys, la pandèmia també ha endarrerit el procés per agrupar els tretze municipis compresos entre el Bages, el Berguedà i Osona en una sola comarca. Ara, el Consorci del Lluçanès treballa per reactivar el projecte i aconseguir l’aprovació definitiva del Parlament de Catalunya.

El president del Consorci del Lluçanès i alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, remarcava el juliol passat a Regió7 la voluntat de desencallar els tràmits per redefinir el mapa comarcal català. Alhora, explicava que en els anys posteriors a la consulta el context polític marcat per les legislatures curtes va provocar que el projecte de llei de creació de la comarca del Lluçanès quedés en un calaix i, més tard, l’arribada de la pandèmia va suspendre les trobades per debatre-ho.

El 70% dels vots van apostar per crear la comarca

El Lluçanès va decidir que es volia convertir en la comarca número 43 de Catalunya el 26 de juliol de l’any 2015, en una votació que va obtenir el 70,73% dels vots a favor. El sí es va imposar en la majoria de municipis, amb una participació del 55,14%, però hi va haver cinc poblacions on va guanyar l’opció de continuar formant part de la comarca vigent. Entre els municipis que van mostrar-se favorables a la consolidació de la comarca del Lluçanès, n’hi va haver alguns on el sí es va imposar amb contundència, com és el cas de Prats de Lluçanès, a Osona, que va assolir el 94,79% de les paperetes favorables. En altres poblacions, el sí va superar el 50% dels vots, però amb un resultat més ajustat.

El Moianès és l’última nova comarca oficialitzada

El 15 d’abril del 2015 el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei de creació del Moianès, l’última comarca (la 42) que s’ha constituït oficialment a Catalunya. Després de cinc anys de batalla, el Moianès esdevenia formalment comarca, tot i que en aquell moment encara quedava un llarg camí per recórrer per fer-la efectiva des del punt de vista administratiu, però que ara ja és una plena realitat. Tres setmanes abans, els veïns de tots deu municipis havien donat un «sí» rotund a la creació de la nova comarca en el procés participatiu celebrat el 22 de març d’aquell any, que va tenir una participació del 47% i un suport de més del 80%.

Foto de grup a les escales del Parlament després de l'aprovació de la llei de creació del Moianès, el 2015

Foto de grup a les escales del Parlament després de l'aprovació de la llei de creació del Moianès, el 2015 / ARXIU/MIREIA ARSO

Subscriu-te per seguir llegint