El monistrolenc Llorenç Soldevila, intel·lectual de la llengua i la literatura catalanes, mor de manera sobtada als 72 anys

Llorenç Soldevila i Balart, nascut a Monistrol de Montserrat el 1950 i resident des de fa 38 anys a Argentona, ha mort als 72 anys a causa d'un aneurisma cerebral. Soldevila, que estava jubilat, era doctor en Filologia Catalana -va dedicar la seva tesi a la Nova Cançó- i un especialista en didàctica de la literatura a través de les rutes literàries que duia a terme. El seu funeral tindrà lloc demà diumenge al tanatori de Mataró, a la 1 del migdia, on aquesta tarda i demà al matí hi haurà la vetlla. Deixa esposa, Àngels Fíguls, i un fill, el Roger.

«Un intel·lectual de la llengua i de la literatura catalanes i un animador cultural, amb una vitalitat intel·lectual fora de mida». Així és com l'ha definit aquest dissabte Salvador Redó, monistrolenc com Soldevila, amb qui han compartit amistat tots aquests anys i també una obra encara inèdita, escrita amb David Blasco i Josep Batlle; la història de Monistrol de Montserrat en dos volums que just és a punt d'entrar a impremta i que es presentarà per Sant Jordi.

Redó, que va ser cap de fotografia d'aquest diari i és graduat en Humanitats, molt afectat per la pèrdua del seu amic, n'ha destacat el seu «compromís amb el país. El tenia posat al cap i ens el va posar al cap a la resta dels acòlits que ens hi vam anar acostant. Et cuidava, i així vam sortir. Estem orfes. Jo seria molt diferent si no l'hagués conegut. He tingut un pare i una mare i també l'he tingut a ell». Una persona «molt vital. Hi reies molt i aprenies constantment. Era un d'aquells savis que ensenyen sense que te n'adonis. A La Salle com a mestre, a l'esbart, al teatre, a convivències... Molta gent hauríem estat molt diferents, sense ell». A Monistrol de Montserrat, explica, el finat va ser l'iniciador del Grup Art i Esplai l'any 1969, responsable de la represa cultural i catalanista al municipi. Un «animador cultural i del país de pedra picada».

«Hi reies molt i aprenies constantment. Era un d'aquells savis que ensenyen sense que te n'adonis»

Salvador Redó

— Amic del finat. Va ser cap de fotografia de Regió7. Graduat en Humanitats i diplomat en Fotografia

Com a gran coneixedor de la literatura catalana, Soldevila, que va ser docent a l'ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, feia molts anys que escrivia uns volums amb Pòrtic, editorial del Grup 62, sobre la geografia literària dels Països Catalans: al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses, a les comarques gironines, a la Barcelona vella... Justament dissabte passat va ser a la llibreria Sense paraules de Berga per presentar Universos literaris.

La biografia

Llorenç Soldevila i Balart (Monistrol de Montserrat, 1950) era mestre -durant prop de trenta anys va impartir la docència en l'ensenyament secundari (1978-2004)-, professor emèrit de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i doctor en Filologia catalana. Coautor de llibres de text de llengua i literatura: Solc (1980), Garba (1981), Nexe (1986), Nexe Cou (1987). També en l’àmbit pedagògic va experimentar estratègies didàctiques per a l’ensenyament de la literatura amb obres i autors diversos com Verdaguer, Pla, Bartra, Rodoreda i Porcel.

Es va doctorar el 1992 amb una tesi sobre la Nova Cançó. Va codirigir, entre altres, les col·leccions Textos per a l’ensenyament i El Garbell, d’Edicions 62; Esparver/crèdits d’Edicions de La Magrana i Les Eines de Proa. A partir de 2009, va iniciar la publicació de 12 volums que conformen una vasta Geografia literària dels Països Catalans. Des del mateix any, els continguts d’aquesta obra són la base sobre la qual es basteix el web Endrets. Cat. Geografia literària dels Països Catalans.

La història del seu municipi

Redó explicava que amb Soldevila ja feia molts anys que barrinaven escriure la història del seu municipi, però que les seves respectives obligacions professionals els ho van impedir. Fins que es van jubilar i van decidir reprendre el projecte, que han dut a terme els darrers quatre anys «dedicant-hi moltes hores cada dia». Dos volums amb un miler de pàgines plenes d'un material del qual «presumim molt» i que «ha aixecat coses que no es coneixien», com l'existència d'abats contrabandistes, la presència de soldats portuguesos, napolitans i flamencs fent vida a Monistrol per la Guerra de Successió i l'existència d'un hospital per a soldats alemanys i «informació sobre els morts de la Guerra Civil». Uns volums «concebuts com una obra molt científica. La història del país passada pel sedàs de Monistrol». Una herència de Soldevila que, com la resta de la seva obra, no morirà mai.