Els alcaldes lloen l’impuls de l’eix Transversal sobre el territori, però té pendent una bona oferta de transport públic

Amb dues dècades i mitja, la C-25 ha complert amb escreix la funció de vertebrar el territori i ha contribuït al desenvolupament econòmic i social de les comarques centrals i de la Catalunya interior, però encara no ha resolt les comunicacions amb transport públic. Així ho veuen alcaldes de municipis de l’entorn de l’eix Transversal consultats per aquest diari, que aposten molt majoritàriament per una millora del transport en bus.

«Ha estat una gran infrastructura per al reequilibri territorial del país perquè abans totes les carreteres considerades de gran capacitat passaven en paral·lel a la costa», apunta l’alcalde de Manresa, Marc Aloy. Això ha permès «estrènyer llaços entre ciutats fins alhesores allunyades», i d’aquí n’han sorgit «projectes tan importants com l’entitat federada de la Universitat de Vic-Central de Catalunya, o el mateix IRIS», per a la recerca i la innovació en salut a la Catalunya Central. També hi ha hagut efectes a nivell empresarial, perquè amb l’eix «han sorgit oportunitats per a la creació de noves empreses i ha fet que altres que potser haurien marxat s’hagin quedat perquè ara estan molt ben comunicades», apunta l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, convençuda que aquesta carretera ha convertit comarques com Osona i el Bages en "llocs molt estratègics».

Els beneficis també han arribat a les poblacions de més a l’oest, «on hem notat un interès per part d’empreses que s’han volgut instal·lar aquí, i també quant al volum de visitants», sosté l’alcalde de Calaf, Jordi Badia, que diu que l’eix ha facilitat molt les comunicacions entre comarques: «A nivell administratiu depenem molt de l’Anoia, però a nivell sanitari i comercial tenim molta relació amb Manresa, i abans de l’eix [i del seu desdoblament] segurament no s’hi anava tant si no era necessari». Par a Cervera i la Segarra també ha estat «fonamental», diu el seu alcalde, Joan Santacana. «Amb l’eix, hem descobert Manresa, Vic i Girona, i ens hem situat a mitja hora del Kursaal, quan abans no hi anava ningú, i també tenim a només mitja hora bàsquet de primera categoria». I a nivell laboral i empresarial, «hi ha comandaments intermitjos i de més amunt que majoritàriament són de fora de Cervera, i possiblement alguns vinguin de la Catalunya Central». I és que, abans, les comunicacions amb cotxe eren difícils, i també la línia de tren, «que entre Cervera i Manresa és un drama». Ara ja hi ha l’eix, però Santacana igualment reclama la necessitat d’arreglar-la «potser desdoblant la línia i fent una xarxa tipus tramvia que ajudés a descongestionar l’eix i l’A2». A llarg termini veuria bé un tren transversal amb dos brancals, un cap a Igualada i Barcelona i l’altre cap a Girona, «per a una circulació més sostenible i fonamental per a viatgers i sobretot per a mercaderies», si bé no ho veu factible a curt i mitjà termini.

Tots diuen que manca transport públic, i l’aposta majoritària apunta cap al bus. «Tenim un EixBus però amb una freqüència bastant limitada», diu Aloy. En el seu dia també es va planificar el tren transversal «però el cost econòmic és enorme, i ara per ara segur que és més rendible augmentar la freqüència de busos». Anna Erra apunta en la mateixa direcció, «i malgrat que ara pugui semblar que no hi ha prou demanda, una cosa porta a l’altra», sosté l’alcaldessa, convençuda que «com més freqüències hi hagi, més s’utilitzarà el bus enlloc del cotxe». A Calaf tampoc hi ha bones connexions, apunta l’alcalde, «i et trobes amb molts joves que van als campus universitaris de Manresa o Igualada i els horaris de tren i busos no els quadren amb els de les classes». Artés està ben connectat amb Manresa «però no tan amb Vic», lamenta l’alcalde, Enric Forcada. «Estem a dos minuts de l’eix, i això ens ha ajudat acréixer a nivell empresarial i demogràfic», però per altra banda, «el transport públic és millorable, i si volem que la gent deixi estar el cotxe, caldria potenciar-lo».

El peatge es veu factible

La recuperació de la gestió de l’eix per part d ela Generalitat que s’ha anunciat fa unes setmanes, implicarà l’assumpció directa del cost de manteniment, i la majoria d’alcaldes consultats pensen que es podria compensar amb algun tipus de peatge. «Veuria bé el sistema de vinyetes», apunta Erra, sense la necessitat que pagui tothom i sempre sinó que «es podria estudiar la possibilitat d’aplicar-la en determinades hores o dies». Joan Badia, de Calaf, diu que «les carreteres s’han de mantenir i el manteniment s’ha de pagar», però deixa «a criteri dels tècnics» la manera de fer-ho. Per la seva banda, l’alcalde de Cervera, Jordi Santacana, veuria «viable» un peatge per a camions, entenent que la majoria fan trajectes de llarga distància i, per tant, a diferència dels turismes tenen l’AP7 d’alternativa. A més, el vehicle pesant és el que més perjudica la via «i qui més malmet és qui més hauria de contribuir al seu manteniment». En canvi, Enric Forcada, d’Artés, es mostra poc partidari d’aplicar un peatge «quan precisament s’està tendint al contrari», si bé diu que caldria «fer números» i veure quin cost tindrà el manteniment per a la Generalitat.

Subscriu-te per seguir llegint