L’eix Transversal compleix 25 anys consolidant-se com una via de camions

Amb 25 anys, que es compleixen avui, l’eix Transversal ha més que doblat el volum de trànsit i s’ha refermat com una artèria bàsica per als camions, que representen una quarta part del total de vehicles que hi passen. El 12 de desembre del 1997 s’inaugurava l’últim tram que quedava pendent d’obrir d’aquesta nova carretera que enllaçava Girona i Lleida passant per la Catalunya Central, des d’on es posa en valor la seva funcionalitat per al reequilibri territorial i el desenvolupament econòmic del territori.

Després de dues dècades i mitja, l’eix Transversal s’ha consolidat com una infrastructura estratègica i amb un creixement pràcticament constant del volum de trànsit, fins al punt que enguany es podria tancar amb xifres rècord. I és que, segons informació facilitada pel departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, i a l’espera de disposar de les dades del mes de desembre, en el que portem del 2022 ja s’ha registrat una intensitat de 16.155 vehicles diaris de mitjana, que pràcticament igualen els 16.684 que hi va haver el 2019, que va ser l’any amb més circulació per l’eix de tota la seva història.

Després de pràcticament dos anys de descens per les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia, enguany la circulació per l’eix ha retornat a la normalitat, amb unes dades que, com les del 2019, gairebé tripliquen els 6.380 vehicles diaris de mitjana que hi van circular en l’any de la seva arrencada completa, el 1998, i doblen els dels anys immediatament posteriors. També registra gairebé un 50% més de trànsit que el 2013, quan l’eix ja va funcionar amb dos carrils per sentit i es va iniciar un període de creixement sostingut, només trencat pels anys de la pandèmia.

Més camions que en altres vies

L’increment del volum de trànsit s’ha traduït en un lleuger descens del pes percentual que suposa la circulació de camions. Tanmateix, encara es manté elevat, amb un 23,1% aquest 2022 (fins al novembre), i això vol dir pràcticament un de cada quatre vehicles que passen per l’eix. En concret, dels 16.155 vehicles diaris de mitjana registrats enguany, 3.733 han estat pesants, i 12.422, lleugers.

Aquesta xifra contrasta amb la presència molt menor de vehicles pesants en relació a la circulació total que es dona en altres vies properes, com el 10% de trànsit de camions que registra de mitjana la C-15 entre Vilanova i Igualada; el 9,25% de la C-17 entre Ripoll i Montcada i Reixac; el 8,65% que passa per la C-55 entre Olesa i Solsona; o tan sols el 6,18% que ho fa per la C-16 entre Sant Fruitós i Guardiola de Berguedà. Són dades corresponents al 2019, que en el cas de l’eix Transversal pujaven fins al 24% (un punt percentual més alt que enguany). La xifra va augmentar fins al 28,2% el 2020 i al 23,1% el 2021 a resultes de la pandèmia, tenint en compte que les limitacions de la mobilitat que hi va haver van tenir més efecte sobre els turismes que sobre els transportistes, i això va incrementar encara més la presència de vehicles pesants respecte la resta en les temporades en què hi va haver més restriccions.

Precisament, els nivells més elevats de vehicles pesants respecte el trànsit total es donen en trams on en general hi ha menys volum de trànsit i, per tant, la circulació de vehicles lleugers hi té un pes més relatiu. Amb dades del 2019, la circulació de camions entre els termes de Ferran (a la Segarra) i Rajadell va suposar més del 30% de mitjana, mentre que als enllaços amb Sant Joan o amb Manresa va ser de la meitat o menys. I és que, en el primer cas, la intensitat mitjana diària de vehicles se situa al voltant dels 10.000, mentre que a l’enllaç amb Sant Joan és de prop de 23.000, i al de Manresa (al punt quilomètric 133), de gairebé 50.000 vehicles.

De fet, i en referència al volum total de circulació de vehicles, el tram bagenc és un dels més densos, especialment als enllaços amb Manresa i amb la C-16 i la C-55. També hi és l’entorn de Vic, a l’àrea de Folgueroles i al nord de l’eix per enllaçar amb les vies que van cap a Girona i la Costa Brava des de Vilobí d’Onyar i Caldes de Malavella. Els punts amb menys densitat de trànsit són just a l’altre extrem com Rajadell, Sant Pere Sallavinera. Ferran i les Olugues.

Subscriu-te per seguir llegint