La rifa de Nadal es refà de la frenada de vendes de la pandèmia i remunta als nivells del 2019

No faran l’agost, però enguany el nivell de vendes de números de la rifa de Nadal els deixarà satisfets. És la sensació que tenen, a punt de tancar la caixa i a només dos dies del sorteig, responsables d’administracions de loteria de la Catalunya Central consultats per aquest diari, que han vist remuntar el negoci després d’uns anys crítics per la pandèmia, especialment el 2020. L’any passat ja es va notar un lleuger increment de la demanda, que ara s’ha reforçat encara més fins al punt d’assolir xifres similars, i en alguns casos superiors, a les del 2019. Diuen que la clau és la mobilitat i la tornada a la feina sense tant teletreball, que novament ha omplert bars i restaurants on s’aposta per números d’aquesta rifa, i la normalització de l’activitat per part d’entitats i AMPAs, que també són una font de distribució de participacions de Nadal.

Enguany, ha estat important el fet d’haver tingut «una campanya sense alts i baixos», apunta la responsable de l’administració La Bruixeta de Sant Fruitós de Bages, Carlota Batanés, i ho compara amb l’any passat «que va ser més complicat perquè encara hi havia restriccions». Diu que la situació «no és per tirar coets, però ens està anant bé», i tot apunta que s’assoliran xifres del 2019, en què «començàvem a remuntar» dels anys convulsos que el procés també va tenir per a la loteria nacional a Catalunya, «però llavors va arribar la covid» i es va tocar fons el 2020. Diu que la tornada presencial a la feina ha estat cabdal per aquesta remuntada, que ja va començar l’any passat. «Fins fa poc es feia més teletreball i no es venia tant», i si algunes empreses havien deixat d’apostar a un número per a tots els empleats, «ara hi han tornat». A més, colles i penyes s’han tornat a ajuntar per esmorzar i dinar..., i també aposten. Abans era més un degoteig». Diu que la inflació, fins ara tampoc s’ha notat. «Es va veure més amb l’inici de la guerra, a començament d’any».

«Hi torna a haver cues que en alguns moments són d’una bona estona», assegura Rosa Santasusana de l’administració La Fortuna de Manresa. Diu que amb la pandèmia «les entitats no es podien reunir i moltes no van fer loteria, però ara hi han tornat. L’any passat ja es va notar una remuntada i aquest any la situació s’ha acabat de normalitzar». El mateix apunta David Fernández, de la Loteria Montserrat, situada al centre comercial Carrefour de Manresa. «Estem una mica per sobre del 2019», apunta, i diu que les vendes d’enguany «no tenen res a veure amb la punxada del 2020», en què en aquesta administració els van caure cap a un 10%. «No va ser una davallada estrepitosa però es va notar». L’any passat ja situació ja pràcticament es va normalitzar, i enguany calcula que encara haurà venut cap a un 2% més. «Hi ha més moviment a les empreses, més gent treballant, i això es nota», perquè diu que hi torna a haver clients que «es queden el de la seva empresa i un altre amb què juguen ells». També calculen que els anirà «com l’any passat o una mica millor» a l’administració Bonavista de Manresa, on es veu que s’està tornant a animar molt a nivell de bars i restaurants que aposten per algun número», explica el responsable del negoci, David Carmona, si bé nivell individual diu que la crisi també es deixa notar en alguns casos «amb gent que si abans comprava quatre dècims, ara se’n queda tres».

«Hi ha més entusiasme després de la pandèmia», assegura Elisabet Oller, de l’administració de loteria número 1 de Manresa. Diu que les xifres s’acosten a les del 2019, i en tot cas «serà el millor any dels últims tres, tot i que no és com temps enrere perquè econòmicament la situació no és bona i hi ha molta competència i molts jocs, però després d’aquests anys més durs, hi ha una remuntada». A l’administració La Suerte de Manresa també noten «molta més venda» respecte fa dos anys «i una mica més que l’any passat», en què la situació «ja s’havia començat a normalitzar», sosté el seu propietari, Lluís Torras. Respecte el 2020 «venem entre un 20 i un 30% més», tant a nivell de finestreta com també de les AMPA, «que ja estan liquidant els números i veiem que hi ha poc retorn, i això vol dir que han venut molta part del que tenien reservat». També ho atribueix al fet que l’any passat es va traslladar del carrer Sobrerroca al Passeig, «on hi ha més moviment».

Fora del Bages, a l’administració número 1 de Berga també noten «més animació, i gent que durant aquests dos anys de pandèmia no ens encarregava números, ho ha tornat a fer», explica Montserrat Pey. En aquest negoci, que per Corpus va repartir un milió a l’Euromillones, «les reserves han anat molt bé i ara s’ha de veure quina quantitat ens tornen, però sembla que anirem millor que l’any passat», i sobretot que el 2020.

Més turisme, més vendes

L’increment de la mobilitat també s’ha deixat notar fort en poblacions turístiques, i això s’ha traduït en una temporada més bona de vendes ja des de l’estiu. A Puigcerdà, per exemple, «ens feia por la limitació de vendes a Andorra que ens ha imposat el govern andorrà, però ho hem compensat amb la demanda interior», explica el responsable de l’administarció número 1 de la capital cerdana, Lluís Gil. Diu que a Andorra venien entre un 5 i un 10% del total, i ho han pogut cobrir amb la demanda que ve del propi país. Com a localitat turística, diu que hi ajuda molt la gent que ve de visita, i això fa créixer molt la demanda a finestreta. Explica que el pont llarg d’aquesta Puríssima ha estat «el millor» des que aquesta administració és oberta, fins al punt que «en una sola setmana vam fer cap a un 15% del total de vendes de loteria de Nadal». També hi va haver molta demanda «per part de valencians» que per Tots Sants venen a comprar cavalls a la Fira de Puigcerdà. I és que, malgrat la inflació, «la rifa de Nadal és tradicional i se sol mantenir», i creu que si s’ha estalviat en loteria «més aviat és en la Primitiva o l’Euromillones». Tot plegat, diu que «ens situa al nivell del 2019 o més», amb un un increment d’entre el 30 i 35% de vendes respecte el 2020, que va ser el pitjor any de la pandèmia.

Passa el mateix a Moià. A l’administració número 1, que dijous va repartir 70.000 euros de premi en una butlleta de la Bonoloto, estan satisfets per la demanda de números que tenen enguany de la rifa de Nadal, que fins i tot «és millor que la del 2019», apunta la seva responsable, Laia Soler. Explica que entitats i establiments que havien deixat de comprar loteria durant la pandèmia, «ara hi han tornat», i enguany fins i tot s’hi ha afegit una residència que no era client. A finestreta diu que també es ven més, i en part es nota amb més gent que ve de fora ara que no hi ha tantes restriccions per la pandèmia. Molts compren el 08.180, que és el codi postal de Moià, i com l’any passat, confien en una cabra d’or que aquesta administració té exposada com a element festiu del poble, i que serveix d’amulet perquè els clients hi passin el dècims per sobre i els porti sort.

La influència d'un tiktoker

Com és habitual, les manies i supersticions també envolten el sorteig d’enguany, amb números o terminacions especialment buscades per alguns compradors. Aquesta vegada, la palma se l’emporta el número 20.182, que el tiktoker Luís ‘El oráculo’ va preveure com a guanyador del sorteig de Nadal, i ho va anunciar en un vídeo que s’ha fet viral. L’han demanat clients a totes les administracions consultades, i es dona el cas que només el venen en dues administracions a tot l’estat espanyol, una a Mollerussa i una altra a València. «Fins i tot l’hem buscat per la terminal i ja no està disponible perquè fa molt que es va esgotar», apunta David Carmona, de l’administració Bonavista de Manresa. A falta d’aquest número sencer, s’han incrementat les peticions de números acabats en 82, «que nosaltres en teníem un i ens ha volat», assegura Rosa Santasusana de La Fortuna de Manresa.

Més enllà d’això, també són molt demanats els números acabats en 13, com sol ser habitual, i en imparell, ja sigui el 3, el 5, el 7 o el 9. També es demanen molt els acabats en 22, coincidint amb l’any en curs.

Altres xifres molt buscades són les íntegres i tradicionals de cada administració, com els codis postals, el 25.737 a l’administració número 1 de Manresa; o el 25.120, que és el tradicional de l’administrració de Puigcerdà, on també es ven molt el 12.895 «que es queda un restaurant i sempre té molta sortida», apunta el responsable de l’administració, Lluís Gil.

Subscriu-te per seguir llegint