"Els Pastorets a la Catalunya Central són potents per la seva antiguitat i l'associacionisme que hi ha"

Josep Peramiquel i Cols (Súria, 1961) ha estat i és un dels pals de paller dels Pastorets de Súria, i ara també de més enllà, des que l'abril del 2021 va assolir el càrrec de coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, que actualment ja integra 64 grups de 43 municipis de tot el país. Treballa com a tècnic de Cultura i Alcaldia a l'Ajuntament de Súria, però treu el temps d'on pot per dedicar-lo la seva gran afició que ja li ve des de petit, primer com a espectador, i després com a actor i membre de l'equip directiu de Súria "fins que al 2017 vam buscar un relleu amb gent més jove". A les portes de Nadal la Coordinadora ja ho té tot a punt per afrontar una temporada molt esperada per la tornada a la normalitat, després de dos anys d'incertesa per la pandèmia.

Aquests han de ser els Pastorets de la represa?

Si, tot i que les dificultats d'aquests dos anys s'han pogut salvar prou bé. S’han hagut de fer representacions amb menys gent als escenaris, amb menys gent de públic, amb espectacles més curts..., i fins i tot hi ha hagut llocs que no n’han pogut fer. Però hi ha hagut molt esforç per superar-ho i aquest any n’hi torna a haver moltes ganes, tant a l’escenari com a la platea. A nivell de grups de la Coordinadora, aquest any estimem que per tot Catalunya passaran uns 45.000 espectadors pels escenaris on es fan Pastorets.

Són xifres d'abans de la pandèmia?

No encara. El rècord el tindríem en els 60.000 espectadors el 2019. Des d’aleshores fins ara hi ha hagut poca variació de grups però volem ser una mica prudents quant a espectadors perquè, per exemple, hi ha un grup potent de Girona que enguany no farà Pastorets per un problema de relleu, i la qüestió de la pandèmia encara no està ben curada del tot i potser encara hi ha una mica de ralentí.

En general, és una tradició amb bona salut, la dels Pastorets?

Si, perquè és molt arrelada en un moment fort de les festes del país com és el Nadal, i perquè hi ha una participació intergeneracional que inclou des d’infants fins a joves i gent gran. Tot plegat proporciona una cantera que fa que la tradició perduri. A més, els Pastorets són un element de cohesió, de trobada, de festa, i això inscrit en el context del Nadal, tant pel que fa als preparatius com a les pròpies representacions, crea un ambient de treball d’equip i retrobament que fa màgia, i tota aquesta il·lusió i energia que es viu als escenaris es trasllada fàcilment a les platees, amb molta gent. Si als 45.000 espectadors dels grups de la Coordinadora hi afegim tota la resta, ens n'anem a xifres molt altes que demostren que estem davant d'un moviment molt viu.

Quants grups es calcula que hi pot haver a tot Catalunya, siguin o no de la Coordinadora?

Diria que estem al voltant del centenar, tot i que no hi ha dades exactes. La Coordinadora va néixer per ajudar els grups a adreçar-se a l'administració, fer campanyes conjuntes, investigació del fenomen dels Pastorets, formació de grups..., i en general, per dignificar una mica l'espectacle. Els que no hi són, moltes vegades és per desconeixement o perquè no veuen la conveniència d’estar agrupats, però l’objectiu seria aglutinar-los tots. Aquest any se n’hi han afegit dos, i poc a poc es va creixent. Demanem que els Pastorets que s’associïn tinguin un mínim d’uns 3 o 4 anys continuats de trajectòria, i que es facin en un local públic i obert pagant una entrada per assistir-hi... Hi ha altres realitats de Pastorets, que es fan en escoles, centres cívics..., que ja s’escapen una mica de la dinàmica de la Coordinadora.  

Bona part són de la Catalunya Central...

Si. Els Pastorets es concentren en dos grans àmbits, com són l’àrea metropolitana de Barcelona i la Catalunya Central, però n’hi ha per tot arreu, i es pot dir que a Catalunya tothom té uns Pastorets a prop de casa. I a la Catalunya Central són molt potents al Bages, al Berguedà, a l’Anoia..., on hi ha punts de molta tradició.

Per què?

Per la seva antiguitat, per la riquesa de l’associacionisme cultural en aquesta zona, i perquè són una cosa ancestral del nostre Nadal. Els Pastorets formen part de l’estructura cultural del país. Així com hi ha pessebres per tota la mediterrània, els Pastorets són un gènere molt de Catalunya i com a molt d’Andorra i de Mallorca, amb els Pastorells. I ara sabem que a Amèrica també n’hi comencen a haver tot i que són fets per Casals Catalans.

Vol dir que no es fan Pastorets que no siguin en català?

És possible perquè se n’han fet traduccions, però no en tenim constància. Hi ha un text que té personatges que parlen en castellà. Es va fer els anys 20 amb la dictadura de Primo de Ribera en què era obligat que algun personatge de les obres de teatre en general parlés en castellà, i alguns textos encara ho mantenen, a la zona de Lleida. El tema de la llengua als Pastorets pot ser una de les qüestions a estudiar.

Què més es pot investigar dels Pastorets?

Hi ha poca bibliografia, i per això un dels filons de treball que tenim és fer recerca sobre els Pastorets. Des de la Coordinadora cada any convoquem una beca dotada amb 3.000 euros en què poden participar estudiosos de la cultura popular, per estudiar aspectes com podrien ser la història de les Garrofes de Berga, o una comparativa de textos medievals... Ens convé anar creixent en aquest corpus de recerca i de saber d’on ve aquesta tradició, amb quines traves s’ha trobat... És un fenomen prou social i prou ric com per haver-hi temàtiques per estudiar. 

Els Pastorets estan bé com estan o haurien d'evolucionar?

Ho han fet i ho seguiran fent. Totes les tradicions venen del passat i s’han de projectar cap al futur.

Com ho han fet?

Tenim textos antics però els grups els van adaptant, i des de la Coordinadora també promovem la renovació. Durant la pandèmia una de les accions que vam fer va ser encarregar un text per representar en grups reduïts i amb distàncies i d’una durada més curta, i tot i que té arrels en la tradició ja es va fer amb mentalitat del segle XXI. També hi ha hagut una evolució tecnològica perquè s’ha passat dels decorats de paper i quatre bombetes a projeccions i a espectacularitats rellevants. Igualment hi ha hagut canvis en la manera d’interpretar, cap a un teatre més naturalista.  

Comencem a veure dones fent de papers protagonistes. Ja convenia?

És un fenomen debatut però que també s’està donant. Són papers escrits pensant que siguin interpretats per homes, i en molts casos també ho poden ser per dones, però en tots potser no. Des de la Coordinadora no volem fer cap càtedra d’això, i penso que cada grup ha de tenir prou autonomia per decidir com ho vol fer. L’ideal seria que es fessin textos nous amb la realitat actual.

També destaquen per la seva vessant satírica. S'ha de potenciar?

Això hi ha sigut sempre. Ho va introduir en Pitarra, amb en Garrofa que explica què ha vist a l’infern, i en realitat explicava què veia a la ciutat de Barcelona. Això va agafar molta força i s’ha mantingut amb la torxa ben encesa en representacions com la de Berga. Folch i Torres també ho va introduir després amb els coplets, que en molts llocs són de plena crítica de l’actualitat. Són elements molt estesos en la cultura popular del país, que és molt viva i està preocupada per què passa a cada lloc, i utilitza la festa per explicar els neguits. És una altra manera d’anar actualitzant els textos, perquè en aquest aspecte s’han de renovar cada any.  

En ple auge del procés a Catalunya, algunes versions gairebé es van transformar del tot. Això desvirtua els Pastorets?

El text de Folch i Torres permet molta tranformació, fins i tot amb diàlegs complets, i si un grup s’ho agafa a la valenta i canvia tot el text, crea un espectacle nou amb una versió humorística que parla d’aspectes locals, del país o d’una comunitat de gent... és un fenomen que es va repetint de tant en tant a diferents llocs, i s’han de continuar considerant Pastorets.

Què suposen pel lloc on es fan?

Són un senyal d’identitat, un punt de trobada i de pertinença. Hi ha Pastorets en què els passatges i les escenes passen en decoracions inspirades en el lloc, amb imatges de paisatges o carrers propers, com el Pedraforca als Pastorets de Berga, o el campanar als Pastorets de Calaf... Això fa que la gent se’ls senti més seus i són una manera de reafirmar-se en la comunitat.

Són una bona escola per fer planter de cara a futurs actors?

Els Pastorets sempre han estat una escola de teatre a Catalunya. Hi va haver uns anys en què això no estava ben vist, però ara ja si, i avui en dia ja hi ha molts actors professionals que diuen obertament que han nascut amb els Pastorets. Són una escola de teatre per als actors i també per al públic, perquè molta gent s’ha estrenat com a espectador al teatre veient Pastorets.

Subscriu-te per seguir llegint