Regió7

Lliçons del que llencem

Milers de joves han vist i sentit en directe les sessions formatives a l’abocador

Queralt Casals

El falconer del Parc Ambiental fent una demostració de vol a l’alumnat de segon d’ESO de l’institut Bages Sud de Castellbell

Més de 5.500 alumnes ja s’han inscrit aquest curs a les activitats educatives sobre residus i medi ambient que s’ofereixen des del Consorci del Bages per a la gestió de residus i el Camp d’Aprenentatge del Bages. L’espai paisatgístic privilegiat del Parc Ambiental de Bufalvent, on es fa el tractament de residus, s’ha convertit en un referent de conscienciació ambiental 

Els residus també són una matèria educativa

Partint de la base que el millor residu és aquell que no es produeix, el Consorci del Bages per a la gestió de residus ha tingut, des de la seva creació el 2003, l’educació ambiental i la sensibilització ciutadana com un dels seus punts estratègics. Cada any milers d’infants i joves participen a les activitats educatives sobre residus i medi ambient que la institució ofereix conjuntament amb el Camp d’Aprenentatge del Bages i entitats del territori com la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia (Parc de la Séquia). L’activitat estrella són les visites al Parc Ambiental de Bufalvent, un espai paisatgístic privilegiat on hi ha el dipòsit controlat de residus i la planta de compostatge. No hi ha manera més eficaç de conscienciar sobre el reciclatge i la reducció de residus que plantar-se davant d’un abocador, amb la mirada posada en una gran muntanya d’escombraries. 

Amb la intenció de conscienciar la ciutadania de la importància de ser responsables en la generació de residus, el Consorci del Bages aposta per l’educació i la sensibilització ciutadanes a través de campanyes de comunicació i publicitat i de l’Aula Ambiental, impulsada i gestionada juntament amb el Camp d’Aprenentatge del Bages, que s’ha convertit en un referent dins i fora de la comarca en tot allò relacionat amb l’educació ambiental. A les portes de l’inici del segon trimestre, les activitats educatives sobre residus i medi ambient que s’ofereixen ja tenen més de 5.500 alumnes inscrits, una xifra que anirà augmentant al llarg del curs. El programa de l’Aula Ambiental té previstes 74 actuacions, amb un total de 2.069 alumnes. L’activitat amb més participació són les visites al Parc Ambiental de Bufalvent, amb un total de 1.197 alumnes. Altres activitats que es desenvolupen al llarg del curs són les visites al Parc del Secà, tallers de reciclar l’oli fent sabó o de les propietats dels materials, i xerrades sobre el compostatge a l’escola i sostenibilitat i consumisme. A tot això, s’hi suma el programa del Consorci, que ofereix visites de la deixalleria mòbil a les escoles del territori.

L’educadora ambiental del Consorci del Bages per a la gestió de residus, Gisela Llauradó, destaca com a clau de l’èxit de les activitats que es duen a terme el fet que fa «20 anys el Consorci va crear aliances amb agents del territori per apostar fort per l’educació ambiental perquè l’abocador va creixent i has d’anar al punt inicial i conscienciar perquè pari de créixer». En aquest mateix sentit, la directora del Camp d’Aprenentatge del Bages, Marta Morera, hi afegeix que l’aposta que es va fer en el seu dia per al treball en xarxa «va ser molt potent» i ha funcionat «impressionantment bé». Considera, a més, que «és molt interessant i molt potent veure un abocador de primera mà per prendre consciència de tot el que s’està abocant». Un altre punt a favor que dona força a aquesta xarxa és, segons Morera, que «totes les activitats són curriculars i competencials, amb la qual cosa encaixen amb el nou currículum escolar perquè són situacions d’aprenentatge i experimentació molt transdisciplinàries i transversals». Això va en consonància, diu Llauradó, amb «aquest aprenentatge per a la vida que marca el Departament d’Educació, de sortir de l’aula i veure coses impactants de la realitat, i què hi ha més impactant que plantar-te davant d’un abocador?».

Aquesta experiència vivencial que els alumnes tenen quan visiten el Parc Ambiental de Bufalvent comença dins una aula on per grups coneixen l’entorn on es troben i fan un taller, per exemple, sobre els actuals sistemes de recollida: ordinària, porta a porta o contenidors tancats. Però la part més didàctica i impactant arriba quan els infants i joves es planten davant la gran muntanya de residus de l’abocador, que es va obrir el 1999. Veuen amb expectació les màquines compactant les 140 tones de deixalles que hi entren cada dia, entre les quals les seves. Però encara hi ha una activitat que genera més interès: el vol dels falcons i àligues que sobrevolen l’abocador amb l’objectiu d’espantar i controlar la població de gavines. L’activitat acaba amb una visita amb autobús pel costat de l’abocador, les plantes de transferència de vidre i envasos, els camps solars i l’interior de la planta de compostatge, on es tracta la matèria orgànica per convertir-la en compost i retornar-la a la natura per tancar el cicle. El recorregut es tanca amb un missatge molt gràfic que convida els joves a la reflexió: «Que cada vegada que tireu alguna cosa al rebuig us vingui a la ment l’abocador. Per això, us animem a reciclar». 

Entre les propostes que l’equip d’educació ambiental ofereix als centres educatius hi ha les activitats d’un dia, com les visites al Parc Ambiental, però també hi ha les estades de 3 a 5 dies per a centres de fora de la comarca, amb activitats competencials, i els Projectes Compartits, «que és un treball molt més intens al llarg del curs escolar», explica Morera. Aquest any els projectes que es fan a primària es dediquen a la geologia, però en el cas de centres de secundària es desenvolupen diversos projectes sobre medi ambient. 

Amb els anys l’educació ambiental ha anat evolucionant. «Es va començar més amb l’objectiu de la recollida selectiva, d’aprendre a separar bé en tots els contenidors i ara ja s’ha anat avançat una mica cap a mirar matèries primeres i d’on venen els residus», diu Llauradó. Per a Morera, es tracta «d’anar a l’arrel del problema, anem a mirar les propietats dels materials i així entendrem millor la necessitat del reciclatge i tindrem més criteri a l’hora de comprar i en els hàbits del dia a dia». Creuen que «tothom hauria de venir al Parc Ambiental perquè entendria molt més la necessitat del reciclatge i les taxes que hi ha associades».

L’educadora ambiental Gisela Llauradó, durant una de les visites

L’educadora ambiental Gisela Llauradó, durant una de les visites

Estudiants de secundària fent un taller sobre sistemes de recollida de residus

Estudiants de secundària fent un taller sobre sistemes de recollida de residus

Més demanda que oferta

Des del Consorci del Bages i el Camp d’Aprenentatge fan mans i mànigues per donar resposta a les peticions dels centres escolars, però les activitats tenen molta més demanda que oferta. «Ens trobem que cada vegada tenim molta més demanda i deixem molt alumnat fora, tot i que fem tot el possible per atendre’l», diu Morera. Per això, segons Llauradó, «busquem recursos i solucions creatives per poder atendre més alumnat», com les «visites exprés», que van introduir durant la pandèmia de la covid, de manera que compacten la visita al Parc Ambiental i això permet fer el mateix sense perdre qualitat i arribar a més grups escolars.

La visita al Parc Ambiental és la que té un impacte més notable. «Es planten ben bé davant l’abocador i surten més sensibilitzats», explica Llauradó. Amb el conjunt d’activitats a l’entorn dels residus i el medi ambient, apunta Morera, «anem plantant llavors i ja hi ha canvis, amb ciutadania més conscient i més crítica. Al final volem que la gent s’empoderi més i que quan facin les tries ho facin amb un criteri al darrere».

50.000 tones a l’any

Al dipòsit controlat de residus del Parc Ambiental de Bufalvent hi arriben cada dia 140 tones de residus

Cada any arriben a l’abocador de Bufalvent 50.000 tones de residus municipals. Són aquelles deixalles que no han estat dipositades als contenidors de selectiva i que, per tant, no es podran reaprofitar ni valoritzar. Al dipòsit, aquests residus són escampats i compactats en un vas prèviament preparat i impermeabilitzat. Finalment, la zona quedarà segellada i es regenerarà paisatgísticament.

ALTRES ACTIVITATS

VISITA AL PARC DE SECÀ

Un espai natural amb 3 itineraris adequats i senyalitzats a l’entorn del Parc Ambiental de Bufalvent

En aquest espai, gestionat pel Consorci del Bages per a la gestió de residus, es passa per conreus de secà i construccions de pedra seca com barraques de vinya i murs. Els alumnes coneixen de què estan fetes les roques, per a què serveixen i com els sentits ens ajudaran a reconèixer algunes plantes aromàtiques. Durant el recorregut també es pot contemplar el paisatge i veure part de les instal·lacions del Parc Ambiental.

CONÈIXER ELS MATERIALS

Una proposta de treball experimental sobre els materials i algunes de les seves propietats

Els objectius d’aquest taller són conèixer els materials amb els quals es fabriquen objectes presents a la nostra vida quotidiana i les seves aplicacions en relació amb les seves propietats. Amb aquesta activitat, que es porta a terme a la Casa de la Culla, també es vol fer entendre que els recursos naturals esdevenen materials i objectes que, posteriorment, seran residus que és important que es puguin recuperar.

RECICLAR OLI FENT SABÓ

Un taller permet a l’alumnat convertir un residu com és l’oli usat en un recurs: el sabó

A partir d’oli d’oliva usat, barrejant-lo amb sosa càustica i altres ingredients, s’obté un sabó que posteriorment es pot utilitzar per llevar taques o a la rentadora. Amb aquest taller, que es fa al laboratori del Camp d’Aprenentatge o als mateixos centres, l’alumnat, a més de realitzar un procés de reciclatge, reprodueix pràctiques passades, fa una pràctica de química i dona un bon destí a l’oli utilitzat.

COMPOSTATGE A L’ESCOLA

Conèixer què és i com es fa el compostatge i muntar el propi compostador al centre educatiu

El taller consta d’una primera part per conèixer què és un compostador, els seus beneficis, els processos de compostatge i el seu manteniment, el tipus de residus orgànics vegetals que s’hi poden dipositar, les propietats del compost, la seva utilització i la importància de tancar el cicle de la matèria orgànica. La segona part és pròpiament el muntatge del compostador que realitzen els mateixos alumnes.

ANAR A LES LES DEIXALLERIES

Una sortida per conèixer de primera mà on són i quins residus portem a les deixalleries municipals

Una altra de les activitats d’educació ambiental que cada curs realitzen nombrosos centres del territori consisteix en la visita a les deixalleries gestionades pel Consorci del Bages per a la gestió de residus. Aquesta sortida serveix als escolars per conèixer la deixalleria del seu municipi: on és ubicada, quins residus s’admeten, com s’emmagatzemen els residus i quin destí i tractament rebran.

Si els residus no van a la deixalleria, la mòbil va a l’escola 

A banda de les activitats al Parc Ambiental de Bufalvent, el Consorci del Bages per a la gestió de residus compta amb el programa «La mòbil va a l’escola», que ofereix als centres educatius la possibilitat que la deixalleria mòbil els visiti perquè els infants hi puguin portar residus. A més, el programa ofereix la possibilitat que aquesta visita s’acompanyi d’una activitat didàctica per a educació infantil i els diferents cicles d’educació primària. Aquestes activitats tenen com a objectiu recollir residus, donar a conèixer la deixalleria fixa i la mòbil, la diversitat de residus que s’hi poden portar i la importància de la seva recollida. Es tracta d’un dels programes que té més èxit del Consorci del Bages, que aquest curs ja té confirmades 158 activitats en 28 centres educatius del Bages i part del Moianès, amb més de 3.200 alumnes. 

Xavier Carranza és un dels tres educadors ambientals que s’encarreguen d’anar per les escoles del territori amb la deixalleria mòbil i fer tallers i activitats pedagògiques al voltant dels residus. L’acompanyem a la seva visita a l’institut escola Barnola d’Avinyó, on té una cita amb els alumnes d’I5 i primer. En 5 minuts es posa els infants a la butxaca. Els pregunta si saben què és una deixalleria i de seguida hi ha qui ho té clar: «Un lloc per tirar-hi residus», mentre que un altre infant hi afegeix que és «la basura dels colors», amb referència als diferents contenidors de selectiva. Quan el responsable de la deixalleria mòbil pregunta a l’aula si algú sap què és el reciclatge sorprèn la resposta d’una petita alumna: «Tirar les coses a la deixalleria perquè es tornin noves i després tinguin una altra vida». 

I per saber com els residus poden tenir una altra vida la visita de la deixalleria mòbil es complementa amb el taller «Els nostres residus». Carranza destaca la «tasca prèvia que es fa amb les escoles» per pautar quina és l’activitat més adient per a l’edat o el projecte i el currículum de cada centre. Explica que la resposta dels nens i nenes «acostuma a ser entre fantàstica i meravellosa. Trobes de tot, però hi ha llocs on els infants vibren absolutament i es deixen anar». 

Una de les claus per transmetre els coneixements al voltant dels residus i el respecte al medi ambient són els jocs manipulatius. Per això, «el component lúdic i d’interacció el desenvolupem al màxim». En aquest sentit, el programa «La mòbil va a l’escola» disposa de diferents propostes educatives com «Un tren carregat de...», que consisteix en la narració de la història de l’Ona i el tren que se li acaben les piles; «L’excursionista», amb el treball per racons de lliure circulació que promouen activitats manipulables per descobrir la importància del reciclatge o Les 3RS, on l’alumnat ha de decidir amb quina pot relacionar cada una de les matèries primeres, materials i objectes que se’ls reparteixen. Per al cicle superior hi ha monogràfics com el de l’oli vegetal i el de les piles botó.

En el cas del centre avinyonès, amb l’ajuda d’un plafó imantat l’alumnat ha de classificar els residus segons el seu destí adequat per tal d’entendre a quin contenidor van. I en els jocs que els proposen, com el de classificació dels residus que tenen en unes caixes, «guanya el que n’aprèn més, no el que n’encerta més». I un cop realitzat el taller surten a fora on hi ha aparcada la deixalleria mòbil. I allà van dipositant al lloc corresponent les piles, bombetes, càpsules de cafè i la resta d’objectes que han portat de casa, on, un cop surtin de l’escola, arribaran amb les idees més clares i sabent on han de dipositar cada cosa. És una manera d’entrar a les cases a través dels infants i per a l’educador ambiental «és un descans pensar que deixo al darrere com a mínim gent informada perquè cadascú ha de fer el que cregui convenient, però com a mínim que estiguin informats i que tinguin sentit crític sobre les coses».

LA CASA DE LA CULLA ÉS LA SEU DE L’EQUIP EDUCATIU

El Camp d’Aprenentatge del Bages, amb seu a la Casa de la Culla de Manresa, manté un acord de col·laboració amb el Consorci del Bages per a la gestió de residus i la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia (Parc de la Séquia). Aquesta aliança permet a les educadores de les tres entitats formar un equip i desenvolupar conjuntament algunes activitats. «L’Equip Culla», com s’autoanomenen, és l’encarregat de dissenyar i gestionar l’oferta d’activitats i programes d’educació ambiental que s’ofereixen al nostre territori.  

El Camp d’Aprenentatge (CdA) del Bages es va crear el 1993 arran d’un conveni entre el Consell Comarcal del Bages i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i forma part de la Xarxa de Camps i Entorns d’Aprenentatge de Catalunya. Hereu de la Casa de la Natura del Bages, el Camp d’Aprenentatge té la seva seu a la Casa de la Culla, propietat de l’Ajuntament de Manresa, i treballa conjuntament amb el Consorci del Bages per a la gestió de residus i la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia. L’equip d’educació ambiental el formen Marta Morera, Anna Jiménez, Gisela Llauradó i Clara Aguilera.

Aquesta xarxa que constitueixen les diferents institucions del territori permet als professionals que hi treballen estar en formació constant i nodrir-se mútuament dels seus coneixements de manera que, d’una banda, poden accedir a la formació educativa que ofereix el Departament d’Educació de la Generalitat i, de l’altra, tenen accés als coneixements tècnics del Consorci del Bages per a la gestió de residus.

Ricard Jorba

Gerent del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus

«L’educació ambiental és un eix estratègic del consorci del Bages»

El Consorci del Bages per a la gestió de Residus, una institució de titularitat pública formada per 35 ajuntaments del Bages i el Moianès que abasten una població de 180.000 habitants, té l’educació ambiental com a eix estratègic des de la seva creació, el 2003. Segons el gerent del Consorci, Ricard Jorba, el treball en xarxa amb el Departament d’Educació i entitats del territori permet oferir una oferta educativa «innovadora i de qualitat», amb l’al·licient afegit de mostrar de manera vivencial la gestió dels residus que es fa al Parc Ambiental de Bufalvent, on hi ha l’abocador i la planta de compostatge.

Des dels seus inicis el Consorci ha apostat de manera clara per l’educació ambiental. Per què?

En l’activitat del Consorci sempre hem parlat de tres potes: el tractament de residus, la recollida i l’educació ambiental, com a necessitat bàsica perquè els tractaments anessin més ben encaminats. Fer educació ambiental ha estat sempre en l’estratègia des del començament. Té diferents branques, a més de l’Aula Ambiental fem comunicació a través del mitjans i les xarxes, però el resultat de les campanyes de conscienciació té un sostre de vidre que no et permet superar el 40% del reciclatge, i quan fas un porta a porta o contenidors tancats te’n vas al 75 o 85% de recollida selectiva. L’educació ambiental és l’eina que t’ha de permetre que la gent fent els mateixos residus els posi en un lloc diferent perquè a l’abocador n’hi hagi cada vegada menys i allargar-li la vida. És una qüestió estratègica, de supervivència, de vida útil de l’abocador.

Per tant, l’educació ambiental és una inversió de futur?

És una inversió de futur, no són cèntims llençats sinó que tornen amb escreix. És un eix estratègic per a nosaltres i amb resultats, és una inversió de la qual n’esperes un retorn, que és que vagis reduint els residus i ja anem baixant les tones que es porten a l’abocador. 

Per això li donen tant valor?

Exacte. Donem molt valor a l’educació ambiental tal com la tenim plantejada des del començament amb una xarxa entre el Consorci, el Departament d’Educació i la Fundació Aigües de Manresa per fer una educació de molta qualitat i innovadora en els mètodes pedagògics. Aquí ja vam començar a educar per projectes, que dona aquest ensenyament per competències. Per això, és molt important l’eix estratègic de l’educació ambiental com a eina de gestió de residus i la forma com s’ha portat a terme establint una xarxa amb altres entitats del territori.

El fet de poder entrar a les instal·lacions del Parc Ambiental els permet fer una educació molt vivencial. 

Això és una cosa que no és als llibres, els estudiants venen aquí a una instal·lació de treball, et fiques en una planta que està treballant cada dia i veus com funciona. Mentre ells són aquí nosaltres estem comptabilitzant factures, pesant camions, descarregant amb la maquinària, fent el tractament a la planta de compostatge... 

I l’educació és una peça més dins l’engranatge del Consorci... 

Sí, i amés té aquest caràcter efímer, sembla que aquí no passa res i estem fent educació ambiental. Vas a la planta i veus que es tracten els residus, però els que deixes de tractar, els que evites amb la prevenció, no els veus i estem fent molta feina que no s’aprecia i és silenciosa. Estem molt contents d’aquest projecte que va donant resultat amb el que no es veu, però que és molt important. No haver de tractar els residus és molt important perquè el millor residu és aquell que no es genera. 

stats