Més de 5.500 alumnes ja s’han inscrit aquest curs a les activitats educatives sobre residus i medi ambient que s’ofereixen des del Consorci del Bages per a la gestió de residus i el Camp d’Aprenentatge del Bages. L’espai paisatgístic privilegiat del Parc Ambiental de Bufalvent, on es fa el tractament de residus, s’ha convertit en un referent de conscienciació ambiental 

Els residus també són una matèria educativa

Partint de la base que el millor residu és aquell que no es produeix, el Consorci del Bages per a la gestió de residus ha tingut, des de la seva creació el 2003, l’educació ambiental i la sensibilització ciutadana com un dels seus punts estratègics. Cada any milers d’infants i joves participen a les activitats educatives sobre residus i medi ambient que la institució ofereix conjuntament amb el Camp d’Aprenentatge del Bages i entitats del territori com la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia (Parc de la Séquia). L’activitat estrella són les visites al Parc Ambiental de Bufalvent, un espai paisatgístic privilegiat on hi ha el dipòsit controlat de residus i la planta de compostatge. No hi ha manera més eficaç de conscienciar sobre el reciclatge i la reducció de residus que plantar-se davant d’un abocador, amb la mirada posada en una gran muntanya d’escombraries. 

Amb la intenció de conscienciar la ciutadania de la importància de ser responsables en la generació de residus, el Consorci del Bages aposta per l’educació i la sensibilització ciutadanes a través de campanyes de comunicació i publicitat i de l’Aula Ambiental, impulsada i gestionada juntament amb el Camp d’Aprenentatge del Bages, que s’ha convertit en un referent dins i fora de la comarca en tot allò relacionat amb l’educació ambiental. A les portes de l’inici del segon trimestre, les activitats educatives sobre residus i medi ambient que s’ofereixen ja tenen més de 5.500 alumnes inscrits, una xifra que anirà augmentant al llarg del curs. El programa de l’Aula Ambiental té previstes 74 actuacions, amb un total de 2.069 alumnes. L’activitat amb més participació són les visites al Parc Ambiental de Bufalvent, amb un total de 1.197 alumnes. Altres activitats que es desenvolupen al llarg del curs són les visites al Parc del Secà, tallers de reciclar l’oli fent sabó o de les propietats dels materials, i xerrades sobre el compostatge a l’escola i sostenibilitat i consumisme. A tot això, s’hi suma el programa del Consorci, que ofereix visites de la deixalleria mòbil a les escoles del territori.

L’educadora ambiental del Consorci del Bages per a la gestió de residus, Gisela Llauradó, destaca com a clau de l’èxit de les activitats que es duen a terme el fet que fa «20 anys el Consorci va crear aliances amb agents del territori per apostar fort per l’educació ambiental perquè l’abocador va creixent i has d’anar al punt inicial i conscienciar perquè pari de créixer». En aquest mateix sentit, la directora del Camp d’Aprenentatge del Bages, Marta Morera, hi afegeix que l’aposta que es va fer en el seu dia per al treball en xarxa «va ser molt potent» i ha funcionat «impressionantment bé». Considera, a més, que «és molt interessant i molt potent veure un abocador de primera mà per prendre consciència de tot el que s’està abocant». Un altre punt a favor que dona força a aquesta xarxa és, segons Morera, que «totes les activitats són curriculars i competencials, amb la qual cosa encaixen amb el nou currículum escolar perquè són situacions d’aprenentatge i experimentació molt transdisciplinàries i transversals». Això va en consonància, diu Llauradó, amb «aquest aprenentatge per a la vida que marca el Departament d’Educació, de sortir de l’aula i veure coses impactants de la realitat, i què hi ha més impactant que plantar-te davant d’un abocador?».

Aquesta experiència vivencial que els alumnes tenen quan visiten el Parc Ambiental de Bufalvent comença dins una aula on per grups coneixen l’entorn on es troben i fan un taller, per exemple, sobre els actuals sistemes de recollida: ordinària, porta a porta o contenidors tancats. Però la part més didàctica i impactant arriba quan els infants i joves es planten davant la gran muntanya de residus de l’abocador, que es va obrir el 1999. Veuen amb expectació les màquines compactant les 140 tones de deixalles que hi entren cada dia, entre les quals les seves. Però encara hi ha una activitat que genera més interès: el vol dels falcons i àligues que sobrevolen l’abocador amb l’objectiu d’espantar i controlar la població de gavines. L’activitat acaba amb una visita amb autobús pel costat de l’abocador, les plantes de transferència de vidre i envasos, els camps solars i l’interior de la planta de compostatge, on es tracta la matèria orgànica per convertir-la en compost i retornar-la a la natura per tancar el cicle. El recorregut es tanca amb un missatge molt gràfic que convida els joves a la reflexió: «Que cada vegada que tireu alguna cosa al rebuig us vingui a la ment l’abocador. Per això, us animem a reciclar». 

Entre les propostes que l’equip d’educació ambiental ofereix als centres educatius hi ha les activitats d’un dia, com les visites al Parc Ambiental, però també hi ha les estades de 3 a 5 dies per a centres de fora de la comarca, amb activitats competencials, i els Projectes Compartits, «que és un treball molt més intens al llarg del curs escolar», explica Morera. Aquest any els projectes que es fan a primària es dediquen a la geologia, però en el cas de centres de secundària es desenvolupen diversos projectes sobre medi ambient. 

Amb els anys l’educació ambiental ha anat evolucionant. «Es va començar més amb l’objectiu de la recollida selectiva, d’aprendre a separar bé en tots els contenidors i ara ja s’ha anat avançat una mica cap a mirar matèries primeres i d’on venen els residus», diu Llauradó. Per a Morera, es tracta «d’anar a l’arrel del problema, anem a mirar les propietats dels materials i així entendrem millor la necessitat del reciclatge i tindrem més criteri a l’hora de comprar i en els hàbits del dia a dia». Creuen que «tothom hauria de venir al Parc Ambiental perquè entendria molt més la necessitat del reciclatge i les taxes que hi ha associades».

L’educadora ambiental Gisela Llauradó, durant una de les visites

Estudiants de secundària fent un taller sobre sistemes de recollida de residus

Més demanda que oferta

Des del Consorci del Bages i el Camp d’Aprenentatge fan mans i mànigues per donar resposta a les peticions dels centres escolars, però les activitats tenen molta més demanda que oferta. «Ens trobem que cada vegada tenim molta més demanda i deixem molt alumnat fora, tot i que fem tot el possible per atendre’l», diu Morera. Per això, segons Llauradó, «busquem recursos i solucions creatives per poder atendre més alumnat», com les «visites exprés», que van introduir durant la pandèmia de la covid, de manera que compacten la visita al Parc Ambiental i això permet fer el mateix sense perdre qualitat i arribar a més grups escolars.

La visita al Parc Ambiental és la que té un impacte més notable. «Es planten ben bé davant l’abocador i surten més sensibilitzats», explica Llauradó. Amb el conjunt d’activitats a l’entorn dels residus i el medi ambient, apunta Morera, «anem plantant llavors i ja hi ha canvis, amb ciutadania més conscient i més crítica. Al final volem que la gent s’empoderi més i que quan facin les tries ho facin amb un criteri al darrere».

Si els residus no van a la deixalleria, la mòbil va a l’escola 

A banda de les activitats al Parc Ambiental de Bufalvent, el Consorci del Bages per a la gestió de residus compta amb el programa «La mòbil va a l’escola», que ofereix als centres educatius la possibilitat que la deixalleria mòbil els visiti perquè els infants hi puguin portar residus. A més, el programa ofereix la possibilitat que aquesta visita s’acompanyi d’una activitat didàctica per a educació infantil i els diferents cicles d’educació primària. Aquestes activitats tenen com a objectiu recollir residus, donar a conèixer la deixalleria fixa i la mòbil, la diversitat de residus que s’hi poden portar i la importància de la seva recollida. Es tracta d’un dels programes que té més èxit del Consorci del Bages, que aquest curs ja té confirmades 158 activitats en 28 centres educatius del Bages i part del Moianès, amb més de 3.200 alumnes. 

Xavier Carranza és un dels tres educadors ambientals que s’encarreguen d’anar per les escoles del territori amb la deixalleria mòbil i fer tallers i activitats pedagògiques al voltant dels residus. L’acompanyem a la seva visita a l’institut escola Barnola d’Avinyó, on té una cita amb els alumnes d’I5 i primer. En 5 minuts es posa els infants a la butxaca. Els pregunta si saben què és una deixalleria i de seguida hi ha qui ho té clar: «Un lloc per tirar-hi residus», mentre que un altre infant hi afegeix que és «la basura dels colors», amb referència als diferents contenidors de selectiva. Quan el responsable de la deixalleria mòbil pregunta a l’aula si algú sap què és el reciclatge sorprèn la resposta d’una petita alumna: «Tirar les coses a la deixalleria perquè es tornin noves i després tinguin una altra vida». 

I per saber com els residus poden tenir una altra vida la visita de la deixalleria mòbil es complementa amb el taller «Els nostres residus». Carranza destaca la «tasca prèvia que es fa amb les escoles» per pautar quina és l’activitat més adient per a l’edat o el projecte i el currículum de cada centre. Explica que la resposta dels nens i nenes «acostuma a ser entre fantàstica i meravellosa. Trobes de tot, però hi ha llocs on els infants vibren absolutament i es deixen anar». 

Una de les claus per transmetre els coneixements al voltant dels residus i el respecte al medi ambient són els jocs manipulatius. Per això, «el component lúdic i d’interacció el desenvolupem al màxim». En aquest sentit, el programa «La mòbil va a l’escola» disposa de diferents propostes educatives com «Un tren carregat de...», que consisteix en la narració de la història de l’Ona i el tren que se li acaben les piles; «L’excursionista», amb el treball per racons de lliure circulació que promouen activitats manipulables per descobrir la importància del reciclatge o Les 3RS, on l’alumnat ha de decidir amb quina pot relacionar cada una de les matèries primeres, materials i objectes que se’ls reparteixen. Per al cicle superior hi ha monogràfics com el de l’oli vegetal i el de les piles botó.

En el cas del centre avinyonès, amb l’ajuda d’un plafó imantat l’alumnat ha de classificar els residus segons el seu destí adequat per tal d’entendre a quin contenidor van. I en els jocs que els proposen, com el de classificació dels residus que tenen en unes caixes, «guanya el que n’aprèn més, no el que n’encerta més». I un cop realitzat el taller surten a fora on hi ha aparcada la deixalleria mòbil. I allà van dipositant al lloc corresponent les piles, bombetes, càpsules de cafè i la resta d’objectes que han portat de casa, on, un cop surtin de l’escola, arribaran amb les idees més clares i sabent on han de dipositar cada cosa. És una manera d’entrar a les cases a través dels infants i per a l’educador ambiental «és un descans pensar que deixo al darrere com a mínim gent informada perquè cadascú ha de fer el que cregui convenient, però com a mínim que estiguin informats i que tinguin sentit crític sobre les coses».