Les Torres de Fals tanquen el Pessebre Vivent del Bages amb més de 3.000 visitants

El degà dels espectacles nadalencs no va poder fer ahir, per la pluja, la darrera de les 12 funcions previstes durant les festes

Redacció

El Pessebre Vivent del Bages, al conjunt monumental de les Torres de Fals, al municipi de Fonollosa, va posar aquest cap de setmana el punt final a la seva quaranta-quatrena edició. Més de 3.000 persones han passat aquestes festes pel bucòlic paratge en les onze funcions que s’han realitzat, des del passat 17 de desembre. La d'aquest diumenge es va suspendre per la pluja. Ja sense restriccions per la covid, l’històric espectacle ha renovat el seu poder de convocatòria que l’ha convertit en una de les cites històriques del calendari nadalenc, amb visitants d’arreu de Catalunya.

Les més d’una vintena d’escenes, estàtiques i en moviment, que integren el muntatge han fet lluir com mai el conjunt monumental de les Torres de Fals. El muntatge ha mantingut el format habitual amb quadres que alternen escenes de paisatge costumista amb les de caràcter essencialment bíblic, que fan possible prop de 300 persones vinculades al municipi. Enguany, el muntatge ha tingut l’al·licient afegit de poder contemplar, enmig de la representació, la façana i el campanar de l’església de Sant Vicenç acabats de restaurar.

Durant una hora, els centenars de visitants que han passat pel pessebre han pogut recórrer el bucòlic paratge bagenc enmig d’escenes com l’Anunciació a la Verge, la Cova del naixement o l’Anunci als pastors i d’altres de caire més costumista com la vida de poble, amb les rentadores i el mercat. Els espectadors han pogut fer un viatge en els temps de dos mil anys per endinsar-se en escenes que narren la història al voltant del naixement de l’infant Jesús.

El muntatge combina escenes en moviment i estàtiques

El muntatge combina escenes en moviment i estàtiques / Queralt Casals

El viatge començava amb l’Anunciació a la Verge i seguia amb el camí de Betlem fins a la Cova del naixement. Els visitants seguien en processó, el camí que serpenteja fins a dalt a l’església amb quadres a les parets escarpades que s’enfilen fins al temple. Rabadans tallant llenya, infants trencant nous, un pastor reposant en una balma o els Reis Mags d’Orient són algunes de les estampes que s’hi podien contemplar.

Un cop a dalt, escenes com les dels mercaders i la presentació al temple tenen en aquesta ocasió l’al·licient afegit de poder-se representar davant la façana i el campanar de l’església de Sant Vicenç acabats de rehabilitar, que llueixen il·luminats amb tot el seu esplendor, com ho fa la resta de conjunt monumental que en els darrers s’ha anat rehabilitant.

Enguany, el muntatge ha lluit la façana i el campanar de l’església de Sant Vicenç acabats de restaurar

L’Orgia d’Herodes, la fugida a Egipte i la matança dels innocents, que es podien contemplar enmig del bosc amb acurats efectes de so i llum, completaven el viatge que acabava amb les escenes relacionades amb la vida de poble, amb els nens jugant, les rentadores i el frenètic mercat, que tancava el pessebre.

Enguany, el Pessebre Vivent del Bages, que s’ha pogut veure els dies 17, 18 i 26 de desembre i l’1, 6 i 7 de gener, ha rebut la visita de diferents personalitats com la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, o la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Adelaida Moya.