La regió central escollirà prop de 1.400 representants a les eleccions municipals del maig

Les comarques centrals afrontaran les eleccions municipals del proper 28 de maig amb gairebé 1.400 regidories per ocupar. Actualment, entre tots els ajuntaments del territori ja sumen 1.342 representants, però com que en aquests últims quatre anys en general la població ha augmentat, aquesta xifra també ho farà en prop d’una desena d’Ajuntaments. A l’espera d’una confirmació oficial per part de la Junta Electoral, s’hauria de créixer fins als 1.358 regidors si ens atenem a l’últim padró municipal que ha fet oficial l’Institut Nacional d’Estadística, amb xifres corresponents a l’1 de gener del 2022, i que és el que es farà servir de referència per determinar la quantitat de representants que corresponen a cada municipi.

Per a les eleccions municipals del 2019 es va fer servir el padró amb data d’1 de gener de l’any anterior, que va donar un total de 1.342 regidors a escollir, segons els barems que ja hi ha oficialment establerts en base al nombre de residents que té cada municipi. Allò va donar lloc a la composició actual, en què el Bages és la comarca que més regidors té (320 en total), i també la que té poblacions més grans i, per tant, amb més número de representants, com els 25 de Manresa, que és la ciutat que més en té de tota la regió central. Li segueixen Igualada, Martorell, Olesa i Esparreguera, amb 21; i Sant Joan de Vilatorrada, Berga, la Seu d’Urgell, Abrera, Piera i Vilanova del Camí, amb 17 regidors.

De tota manera, en el conjunt del territori el que més abunda són els consistoris amb 7 regidors (actualment hi ha 48 municipis en aquesta situació), seguit dels que en tenen 5 (són 39 ajuntaments en total).

Aquesta estructura es mantindrà molt semblant a partir de les eleccions del 28 de maig, però segons els darrers padrons oficials de l’INE es preveurien 9 canvis en el nombre de regidors, pràcticament tots a l’alça. De fet, només els reduiria la Molsosa, dels 5 actuals a 3, tenint en compte que en aquests 4 anys ha baixat dels 109 als 99 habitants, i es queda just per sota del llindar dels 5 regidors, que és a partir dels 101 habitants. A l’altra banda, entre els municipis que saltarien a l’alça, el més gran és Santa Margarida de Montbui, que l’1 de gener del 2022 tenia una població de 10.294 habitants respecte els menys de 10.000 del 2018, la qual cosa li farà guanyar 4 regidors, i passarà dels 13 que té actualment, als 17.

Tota la resta de poblacions on es preveu un increment de representants, en guanyaran dos, i la Cerdanya és la comarca on hi ha més municipis que es troben en aquesta situació. Bellver de Cerdanya, amb 2.176 habitants (en tenia 1.979 abans de les últimes eleccions municipals), passaria de 9 a 11; mentre que Das, Prats i Sansor i Prullans, han superat en aquests 4 anys el llindar dels 251 habitants que els donarà 7 regidors, mentre que Meranges, amb 111 residents, passarà de tenir-ne 3, a tenir-ne 5. També es preveuen canvis a Calders, que de no arribar als mil habitants el 2018 s’ha situat en 1.101 el 2022, per la qual cosa guanyarà dos regidors i en tindrà 9 convertint-se en el quart Ajuntament del Moianès en nombre de representants; i Vallcebre, que actualment en té 5, i passarà als 7 representants, havent passat de 246 a 268 habitants en aquest mateix interval.

Alguns consistoris, a les portes

L’evolució demogràfica d’aquests 4 anys, d’unes eleccions a unes altres, deixa alguns municipis just a la frontera del canvi, però en principi es preveu que es quedin com estaven. Destaca el cas de Sant Llorenç de Morunys, que ha augmentat 66 habitants i en l’últim padró oficial s’ha quedat als mil clavats, un menys dels que li pertocarien per passar de 7 a 9 regidors. Una situació semblant es dona a Riu de Cerdanya, que també ha crescut, en aquest cas fins arribar als 100 habitants, quan el canvi de 3 a 5 regidors es dona amb 101.

Altres municipis que, si bé no estan tant al límit també s’han quedat en una situació propera al canvi, són Sant Vicenç de Castellet, que amb 9.949 habitants està molt a prop de pujar als 17 regidors, o Gironella, que fa uns anys va passar dels 13 als 11 perquè la població va caure per sota dels 5.000 habitants, però ara la tendència és a la inversa i n’ha tornat a guanyar tot i que s’ha quedat en 4.940. També s’han quedat a les portes d’augmentar regidors Olius (985 habitants), Rubió (244 habitants), i Cabó (98 habitants), mentre que si mantenen la tendència decreixent, ajuntaments com el d’Odèn (252 habitants), o el de Josa i Tuixén (105 habitants), en podrien perdre.

Subscriu-te per seguir llegint