Han passat gairebé 80 anys. Sant Mateu de Bages recorda amb un plafó i una placa al cementiri la mort de deu maquis l’any 1944 en mans de la Guàrdia Civil. Van estar uns dies amagats, però es van deixar veure i els van delatar. Vuit dècades després, només un ha estat identificat.
Text: Queralt Gilibets / Fotos: Oscar Bayona
Sant Mateu de Bages plora i explica l’afusellament de deu maquis l’any 1944
Un poble de pocs habitants de la Catalunya Central, una guerra, una postguerra, una història gran i tràgica. Un relat sobre el passat que s’explica a Sant Mateu de Bages. Un plafó ubicat fora del cementiri, una placa a dins i una exposició son els elements que recullen aquesta gran història.
«És molt important perquè situa Sant Mateu de Bages al món». Aquestes son les paraules d’Alfons Aragoneses, director general de memòria democràtica de la Generalitat després d’inaugurar una placa del memorial democràtic dels deu maquis morts per un Guàrdia Civil a mitjans dels anys 40.
Un ram de flors i una bandera de la República van ser els convidats especials per honorar els maquis morts. Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme; Josep Maria Junyent, alcalde de Sant Mateu de Bages, i Bàrbara Minoves, directora dels serveis territorials de Justícia i Memòria Democràtica de la Catalunya Central van presidir l’acte en què Sant Mateu de Bages recuperava part de la seva història.
Deu maquis, dels quals només un s’ha pogut identificar, son els protagonistes d’aquesta placa on s’explica una part de la seva història que va passar en aquest petit poble del Bages.
La placa situada dins el cementiri es va crear l’any 1992 i, el desembre del 2019 es va refer per corregir una errada que contenia i es va inaugurar. Ara també n’hi haurà una a la paret de l’entrada del cementiri que explica la història d’aquests maquis.
Enterrats al desembre del 19 44, ara, el gener del 2023 es recupera la seva història i se’ls considera víctimes del franquisme. L’Ajuntament dona suport a la iniciativa. «És important per recordar que no pot caure mai en l’oblit la lluita contra el feixisme que hi va haver a Europa al segle XX». Aquestes son les paraules de Josep Maria Junyent, alcalde de Sant Mateu de Bages, mentre comentava la importància del plafó i dels fets que van passar al poble.
En un poble tan petit en població «els forasters no passaven desapercebuts (contrasta els pocs habitants sobretot en aquella època amb ser una dels municipis més gran en hectàrees a Catalunya). Els maquis «estaven a la masia del Borrell, amagats. Un veí els va delatar a la Guàrdia Civil. Els agents els van trobar i els van matar», detalla l’alcalde. La presència dels maquis tampoc no era ben vista en moltes masies.
Vuit dècades després, alguns veïns es van reunir al costat del cementiri per donar suport aquestes víctimes del franquisme i, inaugurar la nova placa que detalla un dels episodis més recordats de Sant Mateu de Bages.
Els veïns el recorden com els fets del Borrell, nom que té la casa on s’amagaven aquests maquis i, que gràcies a la tradició oral i als records de la gent del poble, ara s’ha pogut recuperar el que va passar.
A l’octubre del 1992 l’Amical de Catalunya d’antics guerrillers va instal·lar la primera placa commemorativa, que posteriorment, el 2019 es va inaugurar, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, després de rectificar algunes dates errònies.
L’escrit que recorda els fets és ben visible. S’ha situat de manera visible per a donar a conèixer els fets i amb l’esperança de no oblidar mai el que va passar i, que les següents generacions puguin saber el què va passar a Sant Mateu de Bages.
En l’acte d’inauguració, tot i el pas del temps, es respirava l’emoció dels veïns en recordar aquest fets. Uns es mig abraçaven, els altres miraven amb tristesa el terra recordant, no només aquest dolor, sinó també el de desenes de records personals o familiars.
Després dels discursos de l’alcalde Josep Maria Junyent, d’Alfons Aragoneses i Carles Vallejo que donaven per inaugurada la placa, la gent tímidament i seguint l’alcalde del poble, van anar entrant al cementiri per veure i homenatjar el lloc on descansen els maquis.
L’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme va dipositar un ram de flors dins del cementiri sota la placa inaugurada el 2019 en honor als maquis assassinats. Al damunt, una bandera de la República que la portava Rosario Conillera, filla del maqui Benino Conillera (no era del grup de Sant Mateu). Hi va haver uns segons de silenci entre els assistents per recordar i homenatjar el que aquests lluitadors van patir.
Sant Mateu de Bages és un dels molts pobles que tenen una història amagada que espera sortir a la llum, per aquest motiu, l’ajuntament col·labora, com és el cas del plafó explicatiu o la placa en honor a la fosa comuna del cementiri de Sant Mateu de Bages.
La fosa comuna està ubicada a l’interior del cementiri, al fons del passadís a mà dreta. Entrant es pot veure la placa que rendeix homenatge als maquis, nou dels quals sense identificar, que van acabar la seva vida al poble de Sant Mateu de Bages i, que ara els homenatja amb rams de flors i un plafó que quedarà permanent a la paret del cementiri per no oblidar el seu pas pel poble.
El plafó situat a fora, explica detalladament la història dels possibles maquis que descansen al cementiri municipal. El plafó també s’hi troba una imatge del registre del llibre de defuncions de Sant Mateu de Bages on es deixa constància de la inhumació del grup de maquis, i també s’hi troba una imatge de l’estat actual de l’antiga masoveria del Borrell, on van estar amagats els maquis i on es va cometre el seu assassinat.
El petit poble del Bages, gràcies a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Amical Amics Guerrillers de Catalunya, la Diputació de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages, ha pogut recuperar i sobretot fer pública una part de la seva història.
A Sant Mateu de Bages s’explica una història que el govern actual vol que sigui coneguda i compartida entre els seus ciutadans, però també que, a partir dels fets que hi van ocórrer, el cementiri de la població sigui un punt per exposar al món el dolor que genera un enfrontament bèl·lic i el paper que hi van jugar els maquis.
« Aquí, quan es guanya la democràcia, és precisament la lluita dels guerrillers la que més molesta»
Alfons Aragoneses
DIRECTOR GENERAL DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA
FRANCESC COMAS / Historiador
MAQUIS MORTS A SANT MATEU DE BAGES
Fa pocs dies, concretament el 15 de gener d’aquest any, s’ha fet un acte d’homenatge en memòria dels deu maquis morts a Sant Mateu de Bages per la Guàrdia Civil el desembre del 1944.
Sota l’organització de la Direcció General de Memorial Democràtic, l’Ajuntament de Sant Mateu, l’associació d’expresos polítics franquistes i l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya es va descobrir una placa en substitució d’una altra que aquesta última entitat havia col·locat al cementiri el 1992.
El maquis va ser un moviment de guerrilles antifranquistes que va actuar en punts de l’Estat espanyol des de la Guerra Civil fins als primers anys seixanta. Darrere l’acció del maquis hi havia el suport del partit comunista i dels anarquistes (CNT) a Catalunya.
La presència del maquis a la nostra comarca va ser freqüent, ja fos per accions concretes (sabotatge torres alta tensió, instal·lacions elèctriques, atemptats a persones concretes entre altres) o com a llocs de pas de la frontera cap a Catalunya o al revés.
Les persones de més edat recorden d’aquells anys la visita d’una parella de la Guàrdia Civil cada nit a masies i pobles de la comarca, ja que aquest va ser el cos encarregat de la repressió d’aquest moviment antifranquista durant els anys que va estar actiu.
D’àmbit comarcal, el cas més conegut va ser la mort del maqui Caracremada. La nit del 7 d’agost del 1963 a la creu del Perelló (Castellnou de Bages) va caure abatut pels trets de la Guàrdia Civil el maqui Ramon Vila Capdevila, conegut per Maroto, Pasos Largos i Caracremada després d’haver efectuat atemptats contra tres torres d’alta tensió a la zona de Cal Prim de Rajadell (Històries del Bages, 2007)
Però al Bages hi va haver molts més morts i ferits al llarg dels anys de l’existència del maquis. Un dels casos més sagnats v atenir lloc el desembre del 1944 al municipi de Sant Mateu de Bages, on van morir assassinats nou maquis a la masoveria de can Borrell.
Aquesta masoveria –que llavors ja estava abandonada des de feia uns vint anys– pertanyia al mas El Semís (Coaner). A finals de novembre va arribar –des de la frontera i anant cap a Barcelona– un grup de deu maquis que es va instal·lar a la casa. No se sap per quina raó el grup es va quedar de forma permanent en aquest punt, perquè normalment es feia només nit en un lloc i l’endemà el grup marxava, ja que l’acció sorpresa era una de les característiques de la guerrilla. Tampoc se sap si eren de tendència comunista o anarquista. Cal suposar que eren comunistes, perquè la CNT mai els va reivindicar com a propis.
Marta Gómez i Glòria Sarri, que van fer un treball de recerca sobre els fets a principis d’aquest segle, expliquen que «el grup solia anar a comprar a les cases de pagès de la zona, dins el terme de Sant Mateu de Bages, sense causar cap mena de problema per als veïns. També tenien per costum parar els camions que transportaven fusta perquè els anessin a comprar a Palà [...]. Tot i que tothom ho sabia ningú no gosava dir res, ja fos per la por que tenien als maquis o a les represàlies de la Guàrdia Civil».
Albert Manau Vila feia d’aprenent al forn de pa que regentava Josep Puigdellívol a Sant Mateu i el 2008 va escriure les seves vivències sobre els fets de can Borrell. Escriu «dos o tres veces por semana y a últimas horas de la tarde venia a comprar un hombre rubio y alto que después de estar observando los alrededores de la tienda entraba y compraba varias piezas de pan entre 6 y 7 unidades de 2 kilos, además de otros productos de alimentación, siempre dejando pagada la compra . Cuando se marchaba nos fijabamos que se marchaba siempre hacia la misma zona hacia la montaña. A nosotros, la gente de la casa nos quedaba la duda de si se trataba de un maqui. Tras mucho tiempo de visitarnos, un dia mi jefe se dió cuenta de que cuando se agachaba para cargar el saco con la compra, debajo de la chaqueta se le asomaba una pistola. Con esta prueba, la duda quedo aclarada: se trataba de un maquis que compraba para una banda».
Can borrell, amagatall i mort
El desembre de 1944 la Guàrdia Civil va afusellar nou maquis que estaven amagats a la masoveria de can Borrell de Sant Mateu de Bages.
Ja feia dies que la gent del poble havia detectat la presència d’un grup de persones forasteres però per por tothom callava.
El dia 9 de desembre del 1944 el grup de maquis que feia dies voltaven pel poble va fer una acció guerrillera. Diferents testimonis contradiuen les versions dels fets. Mentre que alguns expliquen que van robar una pistola i diners en una botiga de Sant Mateu, altres diuen que van assaltar el sindicat d’aquest poble per agafar una part del menjar del racionament. Albert Manau, que va viure els fets perquè era l’aprenent de forner del forn que van assaltar, escrivia el 2008 que «Entran en la tienda 8 ó 10 hombres armados con pistolas y metralletas automáticas, unos vestidos con ropa militar, otros no, y se dirigen a mi jefe [el forner Josep Puigdellívol] y le hacen salir fuera de la tienda y obligan a irse a sus casas a los dos clientes que había [...]. Dubieron a la habitacion de mi jefe y encontraron un arma, se llevaron 35.000 pesetas, (210,35 euros) trajes, camisas y ropa interior.
Fos una acció o l’altra el que sí que tothom confirma que van ser els veïns de la botiga i un veí de Salo els que van anar a denunciar la presència del maquis a la Guàrdia Civil de Súria.
El vespre del 10 de desembre, un grup de la Guàrdia Civil de Súria, acompanyats de falangistes i excombatents franquistes, van requisar un camió d’un veí de Súria i es van dirigir a Sant Mateu, concretament a can Borrell.
El camió -carregat amb una quarantena d’homes armats – va parar a diferents cases del recorregut per demanar la col·laboració dels veïns però només el forner els va acompanyar en direcció a la masia.
Quan van arribar a la casa cap a les onze o les dotze de la nit els maquis estaven dormint i també el que feia guàrdia. Van tirar dues bombes que els van despertar i mentre el que feia guàrdia s’escapava la resta de companys van ser apressats.
Els guerrillers pràcticament no van oposar resistència, i Marta Gómez i Glòria Sarri, en el treball (2004) que van fer sobre els fets escriuen: «El sergent de la Guàrdia Civil, després de fer-los baixar al pis de sota, els va col·locar alineats contra la paret (dins la casa). El sergent, més envalentit que en moments anteriors, es disposava a matar-los quan el naranjero (un tipus de fusell) se li va encallar. Això no va evitar que els matés tots, un darrere l’altre amb la mateixa sang freda que li permetia dir: ‘a mi me da lo mismo matar hombres que conejos’».
La història popular li atribueix també la frase «yo pelo a un tío com quien mata a una mosca».
La realitat és que van ser assassinats nous maquis a sang freda i que van ser enterrats en una fossa al costat de la casa. Al cap de tres dies, l’alcalde de Sant Mateu va ordenar que es portessin al cementiri amb un camió. El Josep de la Rabassola en tenia un però com que el camí era impracticable es va haver de fer un tros d’uns dos quilòmetres a peu. Es va obligar un grup de nois joves del poble a fer el trasllat mitjançant troncs de pins on varen lligar els cossos dels morts. Aquests eren nois joves, ben equipats però sense sabates perquè una família d’un mas proper les havien robat un cop morts.
Varen ser enterrats en una fossa dins del cementiri però sense ser anotats al llibre de defuncions perquè la Guàrdia Civil no ho va permetre.
Al cap de tres mesos, al Clot de Fontanet, membres de la Guàrdia Civil va abatre un altre maquis que va ser afusellat i enterrat al cementiri.
L’1 d’octubre del 1992, l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya va col·locar una placa en una paret del cementiri de Sant Mateu de Bages amb una inscripció que recordava els fets. I aquest any, el 15 de gener, s’ha fet la inauguració d’un plafó de memòria i una exposició sobre aquestes fets a Sant Mateu.
Una exposició que busca reflectir la part més humana
Sant Mateu de Bages ret un homenatge als maquis dignificant el record a la part del cementiri, però també a través d’una exposició que es va inaugurar diumenge passat i que es pot veure a l’ajuntament. L’exposició té una voluntat didàctica per explicar el món dels maquis. El treball l’ha fet l’historiador i arxiver Marià Hispano.
Sota el títol «Desembre de 1994 de Normandia a Sant Mateu de Bages» s’aplega una exposició que a través de diferents panels que expliquen històries sobre la presència de maquis al Bages, l’exili republicà, els anys més foscos de la lluita antifranquista... El conjunt de les històries permeten fer aquest lectura sobre el territori.
Durant la presentació de l’exposició també es va homenatjar a Juan Maria Finisterre, un dels maquis que va estar a Sant Mateu de Bages i que durant la seva estança va escriure una carta a la seva esposa, que no va arribar a la destinatària, perquè es va cremar a l’estufa de la botiga de Sant Mateu de Bages.
Diferents fotografies acompanyades de les seves explicacions formen els plafons de l’exposició que també homenatge aquests maquis que van arribar i van morir a Sant Mateu de Bages.
En aquesta exposició, l’historiador i arxiver Marià Hispano també exposa diferents escenaris on van tenir lloc altres fets importants tenint en compte el context geopolític d’aquests llocs en aquella època.
L’exposició té el seu discurs per explicar el món dels maquis i presenta, també, alguns elements aleshores molt habituals, però que 80 anys després desperten la curiositat dels visitant, com ara un plat, una tassa i una lot. Aquests objectes han estat recuperats dels maquis d’aquella època i, gràcies als seus objectes, cartes, arxius, documents i records dels familiars i veïns, s’ha pogut muntar l’exposició de Marià Hispano.
La inauguració de l’exposició va començar amb una xerrada de l’historiador i creador de l’exposició. Hispano va explicar com els veïns i veïnes de Sant Mateu de Bages es van espavilar durant aquella època i com es va gestionar en un poble tan petit tot el que estava passant, no només a Catalunya o Espanya sinó a tot Europa. Una situació molt difícil que es veu reflectida en aquesta mostra. Marià Hispano durant la presentació demana una mirada diferent per a la gent que va viure aquests fets en un poble petit, demana situar la mirada dels fets en un poble local, petit.
Sant Mateu de Bages ja havia tingut contacte amb maquis, com bé es detallen els plafons, abans de l’assassinat dels deu maquis. La diferència entre aquests maquis i els que van passar pel poble prèviament, era que aquests no eren passatgers i havien assaltat cases, això els va portar a la fi del seu viatge.
L’exposició contextualitza tots aquests fets i com els veïns de Sant Mateu de Bages va viure tots el que passava lluny del poble, però que influenciaven la vida dels habitants de Sant Mateu. L’aïllament i la por a l’assalt i a la mort, provocava la reacció dels que vivien a pagès.
El què es vol detallar en aquesta història és el vessant més humà que s’amaga darrere d’aquest fet. Un poble petit, dividit entre els veïns que defensaven els maquis i els que estaven en contra, dels de dretes i dels d’esquerres, però que al final estava format per no massa famílies, tote conegudes, amb sentiments propis i un moment històric únic.
«En un dels plafons de l’exposició s’hi pot llegir ‘Qui comanda ens ordena avançar per triomfar. Seguirem sempre endavant’»
FRAGMENT DE L'HIMNE GUERRILLER
