El rentat de cara que s’acaba de fer de les pintures murals de l’ermita medieval de Sant Francesc d’Assís de Santpedor recentment descobertes, ha posat de manifest que són més valuoses del que inicialment s’hauria pogut pensar. A Regió7 ho vam avançar diumenge en aquest article i ara, el lector pot observar aquestes obres des de ben a prop gràcies a la recreació en 3D que se n'ha fet i que afegim a continuació (fes clic a la doble fletxa per veure-ho a pantalla sencera).

Les restauradores de l’empresa manresana MontArt Restorer, encarregada dels treballs, han constatat que sota la capa de guix que les havia mantingut ocultes durant segles hi ha «policromia de molta qualitat» i traces daurades fins ara desconegudes que demostren que va ser una obra costosa.

De moment, s’ha fet només una primera fase dels treballs de restauració dels murals, de les tres que es preveuen, corresponent a una part de la cúpula.

L’ermita està documentada com a mínim del 1.240, però les pintures es troben en una part del temple ampliada l’any 1.475 i que es va cobrir amb una volta de creueria d’estil gòtic. No se sap exactament de quan serien, però pel que s’ha vist, sembla que els encintats al fresc que ressegueixen les juntes dels carreus «ja podrien ser d’aquesta època», mentre que la resta de traces murals s’haurien fet posteriorment «cap a la segona meitat del segle XVI», apunta la tècnica de Patrimoni i Turisme de l’Ajuntament de Santpedor, Mireia Vila. 

Es tracta de traces florals, figures de dracs i uns escuts heràldics sota els arcs. Amb la neteja que ara s’ha fet, s’han posat al descobert alguns d’aquests elements dels quals no es tenia constància ni tan sols després de la intervenció del 2015, i la troballa pren encara més rellevància per l’aparició d’elements daurats en els dracs i els escuts «que indiquen que s’hi van gastar molts diners», sosté la restauradora Montse Puchades, de MonArt Restorer.

Els dracs «són una figura protectora que era bastant freqüent de col·locar en els nervis de les voltes de les esglésies», apunta Vila, «perquè no sempre hi havia només elements religiosos, sinó que s’hi barrejava la superstició popular, des de dracs fins a a criatures diverses». Pel que fa als escuts heràldics, es dedueix que pertanyien a les famílies que haurien finançat l’ampliació del temple amb prou diners com per decorar part de les pintures amb or fi. Tot i els relleus que es conserven als escuts amb dibuixos i emblemes que segurament simbolitzarien els cognoms dels mecenes, per ara no s’ha pogut esbrinar de quines famílies es tractaria.