Lluís Calderer va ser la personalitat més influent de la cultura manresana durant més de quatre dècades, des dels anys seixanta fins als noranta, període en què va desenvolupar la major part de la seva variadíssima activitat. Com a expressió del caràcter polièdric de la seva obra i la seva vida, 23 persones que hi van tenir relació n’analitzen 23 angles diferents, lletra per lletra.
Text: Jordi Estrada
LLUÍS CALDERER, de la A a la Z
Qui pretengui fer balanç de la vida cultural manresana dels darrers cinquanta anys haurà de tenir ben present l’activisme de Lluís Calderer. Nascut el 1944, Calderer es llicencia en filologia catalana i exerceix de mestre a l’escola Flama del 1975 al 2004. Abans, però, participa amb Josep Camprubí en la fundació de l’Agrupament Escolta Francesc Xavier i, encara sota la dictadura, milita a la Unió Socialista del Bages. Ànima del col·lectiu Art Viu, en dirigeix el grup de teatre del 1965 al 1968. El 1970 s’incorpora a Cineclub i pren part en la renovació de l’entitat, amb la qual, després d’un interval, torna a col·laborar fins al darrer dia, al setembre del 2020. El 1975 intervé, juntament amb Pere Fons i altres joves escriptors de la comarca, en el naixement de la revista literària Faig, convertida més endavant en Faig Arts, una revista d’art i cultura en un sentit ampli. Amb Josep Barés creen el col·lectiu artístic interdisciplinari Quaderns de Taller i el 1996 Calderer reprèn l’activitat teatral amb Faig Teatre, que agrupa joves actors i actrius de la ciutat. Entretant, imparteix classes a Magisteri i de reciclatge de català; escriu poesia, narrativa i assaig; tradueix Camus, Maupassant i Ungaretti; fa cursos i xerrades sobre cultura i literatura per a tota mena d’auditoris; presenta pel·lícules, conrea l’articulisme i assisteix a totes les manifestacions en defensa de la llengua, la cultura i el país. En reconeixement al seu activisme i la seva obra, Òmnium Cultural del Bages li concedeix el premi Bages de Cultura el 2010.
Per explicar què va significar per a tantes persones, entitats i la ciutat mateixa l’existència d’un referent cultural de tanta magnitud caldrien totes les lletres de l’abecedari, i això és el que s’ha pretès fer amb la complicitat de persones pertanyents a àmbits i generacions diverses amb qui Lluís Calderer va compartir una vinculació professional, associativa o personal. Cadascuna d’aquestes persones, i en podrien ser moltes més, exposa en poques paraules què els suggereix cada un dels termes proposats en relació amb la personalitat i la trajectòria d’una persona i un intel·lectual humil, assequible i accessible, que va deixar-nos sobtadament orfes fa poc més de dos anys.
Les paraules d’aquest alfabet són també les que encapçalen l’exposició homònima, que es podrà visitar fins al 5 de març a la sala d’exposicions del Centre Cultural el Casino de Manresa. Comissariada pel periodista cultural Joaquim Noguero, amb la col·laboració de l’artista plàstic Josep Morral i la coordinació tècnica d’Enric Casas, l’exposició reflecteix qui va ser i què va fer el més gran dels humanistes moderns del nostre entorn. I com a bon humanista, a banda del llegat material que ens ha deixat, on tant es parla de literatura com de temes socials o de país, i a més a més d’una obra literària plena d’humanitat i bellesa, que properament es veurà ampliada amb la publicació de textos inèdits i la reedició del Diàleg amb la poesia, hi ha el llegat exemplar de qui és capaç de mantenir-se crític i actiu a la vegada; ferm en els seus ideals, però sempre dialogant i respectuós amb les opinions dels altres, que valorava sense jutjar ni pontificar, convençut com estava que ningú no era més que ningú i que la persona és la mesura de totes les coses. Sense ser-ne conscient, Lluís Calderer va descriure’s ell mateix a partir de la primera lletra de l’alfabet, en aquest vers del poema Encara d’El pacte clos (1997): «Algú amb amor ha fos vida i paraula».
A
Activista
El primer que se m’acut és qualificar el Lluís Calderer d’activista cultural polifacètic. Amb una formació basada sobretot en la lectura continuada i atenta, de seguida va destacar pel seu interès en l’art, la literatura, el teatre, el cine, etc., amb una àmplia mirada universal però fonamentada sòlidament en l’àmbit català. No només era un entès en aquestes matèries sinó que sabia transmetre el seu entusiasme i els seus coneixements.
Josep Camprubí, activista cultural
B
Biblioteca
Li agradava molt entrar a la llibreria, passejar per entre les taules, guaitar les lleixes i descobrir novetats amb què enriquir la seva magnífica biblioteca personal. Sovint ens encomanava llibres, sempre amb bon criteri. Respectuós, ordenat, pacient i de ment oberta, les seves cultes paraules sempre feien de bon escoltar.
Antoni Daura, llibreter
C
Cinema
Era inevitable que una persona tan inquieta com el Lluís s’apassionés pel cinema. En la seva generació, que visqué l’esclat de la modernitat, les pel·lícules representaven una resistència cultural i ideològica. I així, en una de les primeres sessions del Cineclub que assistí va sentir parlar per primera vegada de l’existencialisme de Sartre i Camus. Estimava un cinema sensible, depurat i exquisit. I admirava genis polièdrics com Orson Welles i Pier Paolo Pasolini.
Jordi Bordas, crític de cinema
D
Diàleg
Comunicar-te amb en Lluís feia impossible quedar-te surant en superfícies de banalitat. La seva mirada sobre la vida il·luminada per una ben assimilada cultura literària, musical, cinematogràfica...humanista en definitiva, infantava estels nous en els que el tractàvem. En la discordança en la meva opció personal més fonda, més enllà de toleràncies, ens hi vam conèixer i reconèixer.
Joan Aurich, capellà esquerra
E
Esquerra
Amb unes conviccions pròpies del catalanisme popular, volia una Catalunya lliure al servei de la gent senzilla. En l’època del franquisme, la seva militància clandestina a la Unió Socialista del Bages ajudà a bastir ponts amb les noves generacions en el camp de la formació històrica i literària, amb un tarannà esquerrà antiautoritari. Les conviccions polítiques que va conservar tota la vida van comportar un activisme cultural sense pauses en multitud d’entitats fins al final de la seva vida.
Josep Huguet, polític i articulista
F
Faig
Faig memòria. La revista neix per Sant Esteve de 1974 al Lice del Passeig. Batejat poc després al Celler de la baixada dels Drets. Per Sant Jordi del 1975 es presenta en societat el número 1. Faig inventari. Faig, revista literària; cicles de conferències; Faig Cultura; Faig col·lecció literària; Faig arts; Faig Monogràfics; Faig Quaderns; Faig Teatre. Faig Lluís. L’únic que hi és sempre, del 1974 al 2014. Decisiu en tots els accents del trajecte, dens i sinuós. Posa i manté el llistó molt alt. Aporta exigència tranquil·la. Assegura una visió oberta. Antídot del localisme. Integra generosament tothom.
Pere Fons, fundador de la revista literària Faig
G
Generositat
Tenia un do especial en l’ús de la paraula i era generós a l’hora de transmetre-la. El seu parlar afable i tranquil, i el seu posat bonhomiós seduïen grans i petits a l’escola. Creava una ambient de serenor, aportava benestar i era un pou de saviesa; en sabia tantes, de coses! Acudits, anècdotes, xafarderies... Que, generós en compartir-les, sempre enriquia les nostres tertúlies. Era sempre respectuós amb els companys i alumnes. Tots li teníem una gran estima. Va fer, durant molts anys, de patge reial dels nens i les nenes de la Flama, tasca que va continuar fins i tot després de la seva jubilació, també en les seves lectures durant el lliurament de premis dels certàmens literaris.
Alba Baltiérrez, mestra
H
Heterodox
En un món ple d’ismes de tota mena, es troba a faltar la veu serena de l’home que tenia per bandera la torxa de la llibertat, untada d’una vasta cultura sense pretensions. Encara em ressonen anècdotes divertidíssimes davant el plat d’arròs en una taula ben parada, que trencaven motllos i cotilles, i feien de la vida un immens oceà per on barquejar amb els pulmons plens d’aire fresc i lliure.
Lluís Cerarols, filòsof
I
Interdisciplinari
A l’amic Lluís Calderer sempre l’he vist com un home del Renaixement, per les diferents disciplines que va cultivar: pedagog, escriptor, poeta, interessat per les arts, la política i els canvis socials. Un home que busca superar les divisions entre els diferents camps del coneixement per trobar les arrels que els connecta. Un home antic i a la vegada modern, capaç d’observar el món amb una ment oberta, ja que tot està relacionat.
Antolina Vilaseca, artista plàstica
J
Jove
En Lluís tenia la facultat poc comuna entre la gent d’una certa edat d’aconseguir que els joves se sentissin privilegiats de compartir estones amb ell. Als sopars de Cineclub, els més joves esperàvem drets per veure on seuria, per així seure al seu costat. Un cop entaulats, restàvem magnetitzats de sentir-lo parlar. Quan t’escoltava, amb aquella atenció tan fonda, feia que pensessis les coses dues vegades abans de dir-les.
Joan Jordi Miralles, escriptor
L
Lúcid
Posseïa la gràcia d’aquella llum que il·lumina i escampa boires i tenebres. Sabia destriar el gra de la palla; descobrir una perla, fins i tot dins una pila de fems; o, dit d’una altra manera, coneixia el secret d’eliminar l’escòria dels esdeveniments humans a fi d’extreure’n l’or i l’argent. En un món on gairebé tot ha esdevingut relatiu, trobem a faltar persones lúcides com ell.
Josep Maria Massegú, pintor
M
Mestre
El recordo assegut a la butaca del menjador, amb un cigarret als dits i parlant de literatura a un marrec universitari. Era com una injecció d’adrenalina a la curiositat de qui vol aprendre. Sabia tant, que obnubilava. Incentivava la voracitat literària. Era intens i vast, com una experiència oceànica. Així es formen els records indelebles dels escriptors cadells.
Eudald Tomasa, gestor cultural
N
Narrador
Als anys 70 i 80 Lluís Calderer va conrear força la narrativa. En els seus relats (recollits més tard a Figuracions, Màscares per a la companyia del teatre dels somnis i La Seu se’n va a córrer món), a banda de mostrar bones dosis d’imaginació, un bon pols narratiu i un gran domini del llenguatge, Calderer hi explora alguns plecs de la naturalesa humana amb una prosa plena de lirisme i sensibilitat.
Llorenç Capdevila, professor i escriptor
O
Obert
Franc, cordial i extravertit en tractar temes quotidians i encara més en els de literatura, música i cinema. En els temes íntims, que afectaven a creences i sentiments, era més cautelós. Assequible i comunicatiu, s’apassionava en els seus temes preferits. Acceptava noves idees i criteris d’acord amb les seves conviccions. L’obertura mental el portava a la curiositat intel·lectual i a la imaginació que sabia manifestar i transmetre perfectament.
Josep Oliveras, geògraf
P
Poeta
Tradició i modernitat. Classicisme i avantguarda. Realitat i somni. Història i mite. Vivència i pensament. Experiència i creació. Sentiment i emoció. Fragments de vida i llum. Tot això, i més, és la poesia de Lluís Calderer –i, per extensió, la poesia. Com diria Octavio Paz, és l’expressió d’alguna cosa viscuda i patida, un mitjà d’alliberament interior. Una invitació al viatge. Un diàleg amb l’absència. “El poema és una màscara que amaga el buit.”
Jaume Huch, editor i escriptor
Q
Quadern
A Quaderns de Taller, el Lluís va tenir un efecte cohesionador, valorant sempre les opinions i els diferents punts de vista dels companys, sense menystenir mai ningú. Sabia escoltar, sense vantar-se mai de res ni fer ostentació d’una intel·ligència en què tothom s’hi podia sentir acollit.
Josep Barés, cofundador de Quaderns de Taller
R
Rebel
No era un rebel visceral, era un «rebel amb causa». La seva era una revolta pausada, que no vol dir faltada de neguit i determinació. Un esperit rebel passat pel sedàs del coneixement i que, davant la distòpia dominant, va mantenir-se incansablement fidel als seus ideals de servei a la cultura i el país.
Anton Baraut, arquitecte
S
Savi
Com els savis de debò, era discret, modest, generós. Els savis practiquen la misericòrdia d’ensenyar a qui no sap sense pontificar, agafant de bracet el que puja el graó. I salven l’ensopiment de les converses, convertint-les en un mar de descobriments. No ets conscient del llegat que deixen fins que no en fas recompte, perquè mai no n’han fet ostentació. Els savis locals han salvat en aquest país la cultura global, tan barcelonina i pretensiosa.
Joan Casas, escriptor
T
Teatre
Des dels anys en què uns joves manresans agafaven el cotxe, acabant de treballar, per anar a l’escola Adrià Gual a Barcelona i van crear Art Viu fins a l’època en què dirigia uns altres joves manresans a Faig Teatre, el Lluís va viure amb passió el teatre, que considerava un bé de primera necessitat i una eina per lluitar pels nostres ideals. El Lluís és la llibertat i l’alegria d’actuar, d’assajar i de parlar-ne. Teatre necessari. Teatre per al país.
Mireia Cirera, actriu
U
Universal
Univers. Manresà de soca-rel, des de les talaies de la plaça Creus i el barri de la plaça Catalunya-Saldes, i participant discretament en grups, moviments, associacions i entitats el Lluís va assolir una cultura polièdrica de coneixements, interessos, curiositats, ironies tot configurant un UNIVERS personal que va saber projectar al seu voltant.
Francesc Comas, historiador
V
Veu
Si l’oratòria és l’art de parlar amb eloqüència, el Lluís era un artista dels relats, tant si presentava una pel·lícula, impartia un curs, llegia un poema o explicava una anècdota. Parlava amb passió del que coneixia i li agradava compartir-ho, sobretot amb les generacions més joves. Es feia un silenci absolut i tots gaudíem de la seva veu, la seva ironia i la seva saviesa.
Conxita Parcerisas, cinèfila
X
Xerrades
Col·laborador d’Òmnium des dels inicis, va ser un puntal en la difusió de la cultura catalana i universal, sobretot fent xerrades en aniversaris destacats o en els cursos sobre literatura. Recordo el seu profund coneixement de l’obra d’Espriu, que vam poder constatar a Arenys de Mar, en una de les moltes sortides literàries amb ell arreu dels Països Catalans (Estellés, Fuster, Llull, Pedrolo) o en la conferència magistral en els actes del 25è aniversari de la mort d’Espriu al Kursaal i en els Dijous de l’Òmnium, a Barcelona, on em va plaure presentar-lo.
Jaume Puig, filòleg
Z
ZOOM
Un zoom remet al cinema, art que va ser una gran escola intel·lectual i de vida per al Lluís; és un recurs formal, no mimètic, que proporciona a l’escriptor dues grans lliçons, en ell ben aprofitades: no ser estrictament realista, per ser intens i autèntic, i parar atenció als detalls, apropar-se a cada cosa, per ser plenament una mirada creadora de sentit. Si li hem sabut fer justícia, a Alfabet Calderer haurem fet com ell per explicar-lo i convocar-lo. A Manresa hem tingut la sort de tenir-lo de mestre. Fem-li el zoom, el tràveling i el pla seqüència que es mereix.
Joaquim Noguero, professor i periodista cultural
