El sector dels jocs de taula ha viscut en els darrers anys una eclosió que ha multiplicat el nombre de professionals, esdeveniments i públic interessat per aquesta forma de cultura lúdica. Entitats com Caldaus de Calders i el CAE de Manresa i creadors com el manresà Ferran Renalies són els referents a casa nostra d’un sector que s’està obrint pas al territori. Text: Blanca Soler Fotos: Mireia Arso, Oscar Bayona i arxiu particular
Una cultura lúdica que suma reptes i aficionats
Els jocs de taula tenen una llarga història. Tant, que fins i tot se’n situa els orígens (com a reptes per entretenir-se) a l’època del neolític. Ara fa entre 6.000 i 10.000 anys. Tot i que coneixem molts jocs tradicionals, cada vegada neixen més jocs de taula moderns de diferents tipus i varietats, que es poden classificar segons l’edat, els jugadors, els àmbits curriculars o les habilitats. LUDO, l’associació espanyola de creadors de jocs de taula, afirma que, a causa de la pandèmia, hi ha hagut un increment d’editorials de jocs de taula a Catalunya més enllà de la més coneguda: Devir. El fet d’haver-nos de quedar tancats a casa va provocar que nasquessin noves editorials per oferir nous jocs i també molts creadors es van atrevir a publicar per primera vegada.
L’associació de jocs Caldaus de Calders es va constituir l’any 2018 amb només quatre socis, aficionats dels jocs de taula que es trobaven amb l’inconvenient que cada vegada els jocs eren més cars i en sortien de més atractius. La idea principal de crear l’associació era socialitzar l’afició i compartir les despeses a l’hora de comprar nous jocs. A partir d’aquí, van començar a treballar per esdevenir una entitat i poder trobar un lloc per jugar sense molestar les famílies. El boca-orella va començar a córrer i s’hi va unir gent diversa. «Hi ha gent que a casa ell és l’únic aficionat i vol jugar, però no té amb qui», explica el president de l’associació, Joan Gallego. És el cas de David Tugues, que ara és soci de Caldaus. Li agradava molt jugar i, quan es va assabentar de l’existència de l’associació, va apuntar-s’hi sense pensar-s’ho. «El 2018 no hi havia cap altre club de jocs de taula a la comarca del Moianès, per això vam tenir cert èxit», afegeix Gallego.
El municipi va començar a reunir gent de pobles veïns, de Monistrol de Calders, de Sallent, d’Artés i de Moià, com el David i l’Eduard Altarriba, socis de Caldaus actualment. La seva afició, com la de tots els altres socis, no només és jugar, sinó difondre els jocs de taula, transmetre la passió i fer que agradi el hobby. «Volem convertir el Moianès en la primera comarca ludificada», somriu Tugues. A part de reunir-se dos cops per setmana, on fan sessions lúdiques, el segon diumenge de cada mes fan jornades de portes obertes a les famílies, treballen fent sessions lúdiques a escoles i casals, fan jornades de descoberta al parc de Moià i organitzen la jornada Calders Juga un cop l’any amb la finalitat d’obrir la seva afició al poble i a comarques veïnes. També col·laboren amb les biblioteques, que han començat a veure els jocs com un producte interessant i ofereixen un catàleg igual que el que existeix amb els llibres. «Ara ha sortit un document que ajuda les biblioteques a poder escollir quins jocs són els més adequats per a la iniciació i quins són més complicats, perquè les recomanacions poden ser poc exactes», afirma Joan Gallego.
Ara per ara, l’associació té vint-i-dos socis i se n’hi distingeixen de dos tipus: els que fan servir la ludoteca com a servei de préstec, que permet gaudir d’un joc entre dues i tres setmanes a casa en família, i els socis actius que van a jugar a les sessions i fan servir l’associació com a espai de joc. «No només és un univers per a senyors, cada vegada hi ha més dones», diu Tugues. Les trobades setmanals de dimarts i divendres a les vuit del vespre a la Sala d’Entitats són gratuïtes, ja que la finalitat és contagiar aquesta passió pel joc.
No és l’única associació que hi ha a la Catalunya central. Al Bages, concretament a Manresa, hi ha l’associació del CAE des de l’any 1987, tot i que no va ser fins al 1999 que va néixer una secció especialitzada en jocs de taula anomenada el Club del Joc, format per un equip de socis i voluntaris. La seva principal funció és fer difusió i divulgació dels jocs de taula, per això les activitats que munten no són tancades, sinó obertes a tothom perquè la gent hi vagi a jugar. «El joc de taula continua sent present avui dia, per exemple als menjadors escolars, a sales d’espera, a acollides, etc.», afirma el director del CAE, Nasi Muncunill.
Cada vegada hi ha més activitats lúdiques al Bages , i han anat apareixent noves iniciatives com festivals, experiències o fires. «La singularitat del club del joc a Manresa és important perquè hi ha ciutats que tenen un esdeveniment de joc i molt potent, però a Manresa al llarg de tot el curs escolar cada setmana hi ha una activitat de joc i ja fa vint anys que ho fem», assegura Muncunill. També fa vint edicions que se celebra la Setmana de Jocs al Carrer, on es programen diferents activitats a diferents places de la capital del Bages durant les tardes i nits d’una setmana. Gràcies a aquestes activitats, aconsegueixen mobilitzar entre 8.000 i 9.000 persones durant l’any.
A Osona, hi ha l’associació Osona Juga, que també treballa per difondre els jocs de taula com una eina de cohesió social i educativa, però són conscients que no hi ha una gran divulgació a la comarca. Per aquest motiu, des de l’associació estan intentant fer créixer el nombre d’aficionats que es troben per jugar. A la comarca celebren la fira del Joc-Joc de Tona cada any a finals de novembre, que atreu molta gent de la comarca i comarques veïnes i ja porta més de vint edicions. És una fira de caràcter familiar, però enfocada a tots els públics perquè ajunta joc clàssic i de carrer amb el joc de taula modern. Miquel Colomo explica que, en un futur pròxim, els agradaria poder organitzar també ells mateixos alguna fira.
Per la seva banda, Núria Casellas, creadora de jocs de taula, també creu que queda molta feina per fer. La difusió als mitjans es fa en forma de llistes de jocs en dates assenyalades, per exemple Nadal, i només es tenen en compte jocs molt coneguts. «Proposaria parlar dels jocs de taula de la mateixa manera que es parla d’altres productes culturals, com pel·lícules, sèries, llibres o obres de teatre. Es podria parlar de novetats, de fires, o presentar els jocs per a tipus de públic o categories: cooperatius, de deducció, estratègics...», afirma Casellas. Creu que les fires serveixen per donar a conèixer els jocs de taula, però potser no se’n fa prou difusió.
A Berga també se celebra la Fira del Joc gràcies a la Cia. de Jocs l’Anònima, que també du a terme moltes activitats lúdiques a la comarca i s’apleguen per jugar, generar nous projectes lúdics i activitats de jocs des de fa onze anys. A més, organitzen l’escola d’estiu de jocs tradicionals de Vic-Folgueroles, la Fira del Joc i de Nadal de Berga, formen part del festival DAU Barcelona, de la fira cultural i popular de l’Ascensió de Granollers i del Joc de Tona. L’associació és principalment liderada per Víctor Baroja i Òscar García, però el valor incalculable són els més de cinquanta voluntaris que té l’associació i que participen en les diferents fires.
Explosió amb el Carcassonne
«Al final dels anys 90, el joc de taula modern va fer una explosió molt forta sobretot a Alemanya amb l’aparició del joc de taula Carcassonne», explica Eduard Altarriba, de l’associació Caldaus. El joc modern, per distingir-lo del tradicional com pot ser el parxís, és aquell que té un autor. El parxís ningú sap qui l’ha creat. Per tant, el joc modern va aparèixer al principi dels anys 90 amb el Rol iel Magic. «És un món que encara està bastant per descobrir, tot i que la indústria ha anat augmentant», afegeix Joan Gallego. A Alemanya cada any es fa una Fira Internacional de Jocs de Taula Spiel a la ciutat d’Essen, un certamen que concentra aficionats i professionals vinculats a la creació i edició de jocs de taula. «En els últims deu anys, el mercat dels jocs de taula ha fet una explosió brutal aquí i a tot arreu, però la pandèmia encara ho ha accelerat més», explica Altarriba. Per exemple, el festival del joc Dau de Barcelona va reunir 9.000 visitants en la seva primera edició i, en l’última, el novembre passat, va créixer fins a 30.000.
«Realment els jocs són cultura»
«S’està creant tot un ecosistema al voltant dels jocs de taula: botigues, editorials, podcasts, influencers, fins i tot periodistes especialitzats», comenten des de Caldaus. «Si els jocs de taula estan passant a la digitalització és perquè realment són cultura i la nova era digital porta a crear aquesta comunitat». Arran de la pandèmia han nascut moltes més editorials, més enllà de la que tenim aquí de referència, que és Devir.
Tot i que els jocs estan conquerint nous sectors i adoptant noves perspectives, els socis de Caldaus estan d’acord amb el fet que moltes famílies sempre acaben jugant als mateixos jocs. «Els jocs tenen un reglament que s’ha de llegir, s’ha d’aprendre i això requereix un esforç que algú ha de fer per poder jugar», explica el president. «La gent vol jugar, però li fa mandra llegir els reglaments». Comenten que no tots els jocs de taula moderns són difícils, hi ha coses molt senzilles, hi ha jocs que duren partides de vint minuts, i altres, com el Nemesis, que necessites cinc hores per jugar-hi. «Hi ha milers de jocs, però de mecàniques no n’hi ha tantes, s’acaben repetint en diferents formats», diu Altarriba.
En realitat, els jocs són com els llibres, és un món que està en constant moviment, surten noves versions, ampliacions i novetats.
JOCS PER INICIAR-SE
El Catan, el Carcassonne i Aventureros al tren són propostes molt bàsiques i dels primers jocs moderns que van sortir al mercat. Són ideals per iniciar-se en aquest món. Hi ha gent que es queda amb el Monopoly, però hi ha qui té ganes de descobrir coses noves, i aquests són els més recomanats. Tant el Catan com el Carcassonne han guanyat el premi Spiel des Jahres, el guardó més prestigiós que s’entrega als jocs de taula. El Catan, dissenyat per Klaus Teuber el 1995, va revolucionar els jocs moderns i funciona amb un sistema de comerç on els jugadors poden intercanviar cartes per construir carreteres, pobles i ciutats. Es tracta d’un joc d’estratègia i astúcia.
JOCS PER PASSAR UNA TARDA
El Wingspan, l’Stone Age i el Heat són jocs familiars per passar una tarda entretinguda i en bona companyia. Són propostes que poden durar unes dues hores i a més tenen uns gràfics molt visuals i molt ben fets. Solen tenir un tauler gran, fitxes o cartes per a cada jugador. En el cas de l’Stone Age, els jugadors competeixen entre ells mentre reviuen com era el dia a dia a l’edat de pedra. El Wingspan, a part de ser un joc competitiu de col·leccionisme d’aus dissenyat per Elizabeth Hargrave, té fins a tres il·lustradores. Els jocs, a part de tenir un creador, solen tenir il·lustradors; com més ben il·lustrats i atractius, millor.
«Quan crees un joc, l’has de provar moltes vegades»
Ferran Renalias és un manresà llicenciat en matemàtiques i màster en matemàtica financera, que és membre d’El Club de Joc del CAE i de l’associació espanyola LUDO. Emfatitza per sobre de tot la cultura del joc que afavoreix la socialització, el sentit tàctic, l’empatia i la capacitat lògica que exercita aquesta valuosa eina de lleure. Des de ben petit és un apassionat del joc i el 2015 va publicar-ne el primer conjuntament amb Nasi Muncunill, director del CAE de Manresa, una entitat sense ànim de lucre que treballa per la promoció de l’educació en el lleure i la dinamització sociocultural.
En total, ha publicat set jocs i tots ells han estat cocreats. L’any passat en va fer quatre: Lacrimosa amb Gerard Ascensi; 1998 ISS també amb Ascensi; Take a Seat amb Eloi Pujadas, i Insecta: The Ladies of Entomology, amb Eugeni Castaño. Renalias explica que un joc parteix d’una guspira inicial, que pot sorgir d’un tema, d’una mecànica de joc o d’una foto que has vist. «Cal tenir la ment oberta en tot moment per detectar idees per les quals estaràs disposat a dedicar moltes hores fins a la creació final del joc», diu Renalias.
El manresà explica que, si un joc té una càrrega temàtica important, hi ha molt treball de documentació perquè les sensacions de partida i les mecàniques puguin ser consistents. Després, convé definir les regles de joc, que vindria a ser la constitució de les mecàniques i la creació d’un prototip. «Un cop fet això, ve la part més difícil i més llarga: el testatge», diu Renalias. «Un joc s’ha de provar moltes vegades, si pot ser fins a cinquanta partides amb la ment oberta a canvis, i amb l’escolta activa i crítica pel retorn que puguin fer els que estan provant el joc». Quan el joc ja funciona correctament, es pot establir contacte amb editorials de joc per tal de veure si pot encaixar com a producte en el seu catàleg, i en el cas que s’arribi a un acord, se signa un contracte i es comença el procés editorial.
En aquest cas, l’editorial pot realitzar nous ajustos, i sol definir com serà el producte final de mercat. També s’encarrega de contactar i coordinar la il·lustració, el disseny gràfic, la revisió, traducció i maquetació de les regles, la creació d’arxius d’impremta, contactar amb una fàbrica per imprimir, gestionar el transport fins al seu magatzematge i, finalment, distribuir el joc a les botigues per tal que l’usuari final pugui comprar-lo.
La vigatana Núria Casellas també va iniciar-se en el món del joc de petita amb el Cluedo, el Pictionary, el Monopoly i jocs de cartes. No va ser fins al 2016 que es va animar a crear l’Endless Pass, un joc de cartes de temàtica vikinga que es va editar als Estats Units i el Canadà per l’editorial Wizkids. Més endavant va crear una línia de jocs de taula anomenats Zoom In, on es tracta de moure’s per un tauler d’una ciutat fent fotos per guanyar un concurs de fotografia. Aquests jocs els ha editat sota el segell de la seva pròpia editorial, Cucafera Games, però han estat creats amb dos autors més, Eloi Pujadas i Joaquim Vilalta. Caselles explica que el més difícil del procés de creació és posar la idea en pràctica perquè sempre s’acaben omplint moltes llibretes amb només idees de jocs. «Per exemple, la idea del joc Zoom In Barcelona va sorgir de pensar que no hi havia gaires jocs de taula moderns on explorar la ciutat fos la temàtica principal», detalla Casellas.
Josep Izquierdo, nascut a Barcelona però resident a Sant Vicenç de Torelló, ha venut més d’un milió de còpies del seu joc de taula anomenat Sherlock, cocreat amb el seu soci, Martí Lucas. És un joc basat en petites caixes, cada una de les quals conté un cas per investigar, que ha estat traduït a vint-i-cinc llengües. Tot i això, Izquierdo afirma que és complicat poder viure exclusivament de la creació de jocs, s’ha d’acompanyar amb activitats addicionals, formacions o activitats lúdiques. El procés de creació d’Izquierdo depèn de la idea inicial i aprofita les estones lliures per pensar i la inspiració l’atrapa treballant, escrivint, pensant, donant-hi voltes, fent anotacions que puguin fer créixer la idea inicial, a partir d’una mecànica, etc. «Cal desenvolupar la idea bàsica perquè es materialitzi en alguna cosa física». Buscar nous jocs i poc coneguts el condueix a tenir noves idees, tot i que porta fracassos, perquè costa trobar coses noves que funcionin.
