L’acord de pressupostos del 2023 inclou l’estudi per desdoblar les vies de FGC al Bages i l’Anoia

És una petició del PSC que la delegació del partit al Bages, Berguedà i Solsonès ha anunciat aquest dilluns entre crítiques per l’exclusió del desdoblament de la C-16 fins a Bagà.

Gimeno, al centre, i al seu costat, el regidor de Berga Abel Garcia, amb altres membres de la Federació XI del PSC

Gimeno, al centre, i al seu costat, el regidor de Berga Abel Garcia, amb altres membres de la Federació XI del PSC / JORDI ESCUDÉ

Jordi Escudé

Jordi Escudé

Pas endavant de cara al futur desdoblament de la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat en els dos ramals cap a Manresa i Igualada. Així es desprèn de l’acord sobre els pressupostos de la Generalitat a què van arribar a final de setmana el Govern d’ERC i el PSC, que per a aquest 2023 contempla la redacció del projecte constructiu d’ampliació i integració urbana d’aquesta línia amb el corresponent desdoblament, segons ha confirmat aquest dilluns el Primer Secretari de la Federació XI del PSC al Bages, Berguedà i Solsonès, i alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno, que ha fet un balanç positiu del conjunt de l’acord assolit, si bé no amaga la decepció amb els republicans pel rebuig a última hora del projecte d’un tercer carril a la C-16 entre Berga i Bagà.

El PSC posa en valor haver aconseguit posar sobre la taula l’opció del desdoblament de les vies de FGC, que considera «un canvi de model important» respecte «la voluntat de la Generalitat de fer un transbordament a Martorell» enlloc de construir aquesta doble via. «Hem incidit que el que volem és el desdoblament de vies, i hem inclòs una previsió econòmica per poder-ho fer», insisteix Gimeno, en referència a la redacció del projecte. Si bé no ha detallat xifres econòmiques, els comptes inclouen una inversió de 9,4 milions en actuacions vàries a les línies de ferrocarrils metropolitanes al Bages i de 9,3 a l’Anoia. En aquest sentit, també ha anunciat inversions en millores per poder incrementar freqüències de viatges entre Manresa i Lleida.

Els socialistes també es feliciten per haver pactat partides destinades a la C-55, i en especial a la futura variant de Castellgalí, de la qual es preveu redactar el projecte aquest 2023 amb possibilitats que les obres es puguin executar entre el 2024 i el 2025. «Fa més de 20 anys que defensem el desdoblament d’aquesta carretera i no n’hem estat capaços per falta de consens polític», apunta Gimeno, i en aquest sentit, «com a mínim ens hem centrat en aquestes millores» que també inclouen la construcció d’un tercer carril fins a Sant Vicenç. Això vol dir que «tindrem tres carrils de Manresa a Sant Vicenç» per poder fer front «als colls d’ampolla que hi ha ara».

Igualment, el PSC posa de relleu els acords a què s’ha arribat també en àmbits com els de la Salut (amb un increment de gairebé 1.300 milions d’euros) o l’Educació. Quant a la qüestió sanitària i de drets socials, destaca la millora de les condicions laborals i de les retribucions dels professionals i de l’atenció primària, «amb un 24% d’augment de la inversió», així com els 30 milions per a salut mental, els 50 milions per a mesures que ajudin a reduir les llistes d’espera, o l’increment en 56 milions d’euros en la partida de drets socials «per arribar a 2.000 places residencials més». En Educació, entre altres qüestions ha destacat l’increment amb prop de 38 milions per al finançament de les llars d'infants, i l’aportació de 800 euros per alumne i any a les concertades. També es contempla la redacció dels projectes constructius d’un nou institut a Sant Joan, de l’escola de Valldaura, i dels nous edificis per als instituts de Navàs i Castellbell.

Mala maror al Berguedà

En general, la Federació XI del PSC es mostra satisfeta pels acords arribats i per la incidència que les inversions tindran especialment a les comarques del Bages i l’Anoia, però no tant al Berguedà, després que ERC «no hagi acceptat la nostra petició de redacció, estudi i projecte executiu» per a l’ampliació de la C-16 en el tram de Berga a Bagà. Gimeno assegura que fins unes hores abans de tancar l’acord aquesta qüestió era sobre la taula de les negociacions «però la van fer caure i no entenem a què respon aquesta decisió». Gimeno considera incomprensible «com una petició reclamada i defensada des dels àmbits institucionals, empresarials i econòmics del Berguedà hagi acabat caient», i demana explicacions als republicans.

Per la seva banda, Abel Garcia, regidor socialista a l’Ajuntament de Berga, denuncia «el deute històric» que diu que la Generalitat té amb la comarca en aquesta qüestió, que porta a «un desequilibri territorial del Berguedà respecte la resta de Catalunya». Vincula aquesta mancances amb les que hi ha a nivell sanitari, tenint en compte que l’Hospital de Berga «té menys especialitats i menys metges, i això ens obliga a desplaçar-nos a l’àrea metropolitana o com a mínim fins a Manresa», amb el greuge que diu que comporta per a la població. Parla dels «87 quilòmetres que hi ha des de castellar de N’Hug fins a Manresa, i si es tracta d’una urgència oftalmològica hem d’anar fins a Terrassa».

L’acord defensat pel PSC contemplava inversions a la C-16 per valor de 178 milions d’euros, centrades en el disseny d’un tercer carril reversible segons les necessitats entre Berga i Bagà.

Subscriu-te per seguir llegint