Balsareny fa dels Traginers una experiència didàctica
Les activitats escolars amb una demostració de ferrar cavalls donen el tret de sortida a la festa, que culminarà diumenge amb la gran cavalcada i amb les curses al castell

Que de les potes davanteres dels cavalls se’n diuen mans, que les ferradures serveixen perquè l’animal aguanti millor l’activitat física a què se sotmet, o que convé canviar-les cada parell de mesos perquè es fan malbé. Són algunes de les curiositats que s’han desvetllat al centenar llarg d’escolars que han assistit aquest dijous a una demostració in situ de com ferrar cavalls, i que ha servit d’activitat d’arrencada a la Festa dels Traginers, que se celebrarà fins diumenge en aquesta població del Bages.
Ha estat una hora de ‘classe’ però a l’aire lliure, i en un to didàctic i entretingut a parts iguals, que ha captivat els espectadors (alumnes de tercer de primària fins a segon d’ESO de l’IE Guillem de Balsareny, i també alguns pares i mares), que un cop llençats, s’han animat a formular una allau de preguntes sobre el món dels cavalls i l’ofici de ferrar. Tenien de mestres Xesco Franquesa, que és de l’Estany i s’hi dedica des que tenia 18 anys, i el seu ajudant Adrià Velasco (Dri), de la Cellera de Ter. La demostració s’ha fet al pati de l’Era Mas Martí de Balsareny, mentre els escolars més menuts (fins a segon de primària) feien passejades amb rucs, ponis i carruatges un tros més amunt, a l’esplanada del carrer del Trull. Això si, uns i altres (pràcticament la majoria), assistien a les seves respectives activitats vestits de traginers, amb la boina, el mocador, i la camisa negra.

Els escolars més petits feien passejades amb rucs, ponis i carruatges / OSCAR BAYONA
Xesco Franquesa és un expert en ferradures. S’hi dedica des de fa més de tres dècades, des que va començar com a aprenent amb diverses estades a Anglaterra, Itàlia, Suïssa i França, i amb una trajectòria que l’ha portat a ferrar cavalls arreu del món, des dels Estats Units fins a Dubai, i a la participació en diversos concursos. Aquest dijous, ensenyava en directe el procés d’elaboració de dues ferradures que després col·locaria a les mans d’una euga de raça àrab, la Namiv, amb l’ajuda de Velasco. Ho han fet com antigament, «perquè ara les ferradures ja s’adquireixen corbades i tan sols s’han d’adaptar al cavall, sempre respectant la forma del peu de l'animal».
Poc després de les 3 de la tarda, a l’Era Mas Martí ferradors, escolars i l’euga Namiv ja estaven a punt per començar la demostració, que Franquesa i Velasco anaven descrivint pas per pas, i amb la premissa que «això no és arribar i fer quatre cops de martell», sinó que «canviar les sabates» a un cavall requereix d’un procés més elaborat, que els ha tingut treballant durant ben bé una hora. Primer, ha calgut un descalçador per treure els claus, unes estenalles per fer palanca i treure la ferradura vella, un raspall per netejar, i altres estris per tallar ungles i acabar de polir el casc on s’acabaria col·locant la nova ferradura. Mentrestant, s’escalfava un tros de ferro en un forn a 700 graus per suavitzar la duresa del metall i poder-lo anar doblegant fins a adquirir la forma ferrada. I aquí hi entraven noves eines, des d’un martell de forja, fins a les estenalles per subjectar la ferradura ardent, «i molta habilitat per donar-li la forma adient perquè encaixi bé amb el casc de l’animal», explicaven. Per això caldria emprovar-les, com si fos la sabata, i anar polint la forma, posar-hi els claus i cremar la sola del casc a una temperatura d’entre 500 i 600 graus abans de col·locar la ferradura. Una tècnica de la qual l’animal no es ressent, asseguraven els experts, i que també serveix per desinfectar el casc de possibles impureses.

Un moment de la crema de la sola del casc per col·locar la ferradura / OSCAR BAYONA
I tot plegat, per partida doble, perquè es tractava de ‘calçar’ la Namiv a les dues potes de davant. Ha estat entremig del procés, que els alumnes s’han animat a fer preguntes mentre se’ls han entregat les ferradures fetes i altres que ja portaven preparades perquè les poguessin tocar i observar de prop. Per les cares, la tarda s’ha fet curta, i ha culminat amb un berenar abans del concert que hi havia previst a les 5 a la Sala Sindicat amb alumnes de l’Escola de Música Mossèn Joan Bajona.
Aquest divendres la festa continua amb activitats per a la mainada al matí i el correfoc infantil a la tarda, mentre que dissabte al matí hi haurà la cavalcada jove. A partir de la tarda i fins diumenge, el programa ja se centrarà en el públic adult.
Subscriu-te per seguir llegint
- Valentí Fuster: 'El cor ens parla de quant podem viure; el cervell, de com viurem aquells anys
- Crim de Manresa: la víctima i els amics van evitar la baralla fins a l'últim moment
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Camagrocs, rovellons, ceps i rossinyols enceten el Mercat del Bolet de Cal Rosal
- M'han punxat, m'han punxat!', el crit de Carles Vilajosana després de patir la ganivetada mortal a Manresa
- Dos focs en contenidors afecten quatre cotxes i la façana d'un edifici fins al cinquè pis, a Manresa
- Aquell matí volíem anar a les Torres Bessones, però ens vam adormir
- Dos manresans aposten per la festa de dia amb Concepte Zero, una proposta d'oci amb música house
