La Generalitat busca l’encaix per traçar una nova variant de la C-55 a Castellgalí

S’analitza passar per la zona entre el recorregut actual i el Cardener per evitar l’impacte de creuar el riu

Trànsit circulant per la C-55 a l'alçada de l'enllaç d'accés a Castellgalí

Trànsit circulant per la C-55 a l'alçada de l'enllaç d'accés a Castellgalí / ARXIU/MIREIA ARSO

David Bricollé

David Bricollé

El saturat tram sud de la C-55 té en el pas per Castellgalí un dels punts més sensibles. No només perquè és dels que concentra més densitat de vehicles, sinó perquè el seu traçat escanyat entre un balç, el nucli urbà i el riu, fan especialment difícil ampliar el recorregut actual i també trobar-hi alternatives. Els projectes redactats per la Generalitat entre el 2011 i el 2013 van definir un recorregut molt diferent a l’actual, passant al llarg d’uns dos quilòmetres per l’altre costat de riu. Però, tot i que s’ha verbalitzat poc públicament, aquesta opció no genera consens. Bàsicament, per l’impacte ambiental que es considera que suposaria, ja que passaria pel bell mig d’un paratge natural com és l’aiguabarreig dels rius Cardener i Llobregat, com per la dificultat tècnica, atès que hauria de salvar per sobre el pas de la línia de Renfe (i alhora els cursos fluvials) amb un viaducte de grans dimensions.

Davant d’aquests dubtes i del fet que la Generalitat no ha ni tan sols insinuat en l’última dècada la intenció de fer efectiu el desdoblament, es posa sobre la taula l’opció de buscar una alternativa de variant, com així ha quedat reflectit en l’acord entre ERC i el PSC pels pressupostos de la Generalitat. Tal i com ha anat explicant Regió7, una de les inversions es concreten en destinar 30 milions d’euros a, per una banda, fer-ne la redacció del projecte informatiu aquest 2023, el projecte constructiu entre finals d’aquest any i el vinent, i l’execució de les obres entre el 2024 i el 2025.

Tot i que, precisament, el primer que es preveu és estudiar com fer aquesta alternativa, està clar que, si es descarta la possibilitat de creuar el riu per l’impacte que suposa, el territori ofereix poques opcions. Pràcticament n’hi ha només una que és la que, segons ha pogut saber aquest diari, les diferents administracions analitzen. És la possibilitat de fer un traçat nou a través de la zona que queda situada entre el recorregut que fa actualment la carretera i el pas del Cardener. Es tracta d’una àrea on hi ha part de l’enllaç entre la carretera actual i el poble, uns pocs habitatges, la majoria tocant al traçat existent, dues illes de naus industrials alternades amb petites finques de conreu, i els marges del bosc de ribera. És la zona que tindria menys obstacles, més plana i directa, però caldria analitzar molt bé com s’hi fa passar i amb quin grau d’afectacions.

De fet, aquest divendres al matí hi ha convocada una reunió del conseller de Territori, Juli Fernàndez, amb el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de la comarca i el Consorci Viari de la Catalunya Central per presentar els nous projectes del Departament per a la millora de la C-55, en què es podrien concretar més detalls sobre aquesta alternativa.

El que a hores d’ara sembla evident és que fer la variant que hi ha projectada des del 2013, portant la carretera a l’altre costat del Cardener, no es veu gens clar i que, per tant, es vol trobar aquesta alternativa. De fet, quan es va anunciar l’acord de pressupostos, el president del Consell Comarcal, Eloi Hernández, exposava que el traçat actual de la C-55 «resta competitivitat a la comarca, ja que ens trobem davant d'una carretera que té passos urbans que esdevenen un coll d'ampolla», i incidia en que «la variant de Castellgalí [en referència al nou traçat que es plantegi] millorarà la mobilitat de la comarca considerablement» i que amb aquesta actuació «donem resposta a les demandes fetes durant dècades i alhora evitem construir sobre un dels punts més emblemàtics i sensible com és l'aiguabarreig dels rius Cardener i Llobregat».

Cal recordar que el projecte redactat fa una dècada s'iniciava, de nord a sud, després de la variant de Manresa ja desdoblada. En aquesta continuació es preveia la primera intervenció de gran envergadura: la construcció d'un nou viaducte sobre el Cardener després de l'accés sud de Manresa, d'una longitud de 180 metres i que es construiria (per la banda dreta) en paral·lel al que ja hi ha. De manera que el nou serviria per als dos carrils en sentit Barcelona, i l'actual per als de sentit Manresa. A partir d'aquí la carretera seguiria la traça l'actual, afegint la nova plataforma per desdoblar-la i amb noves connexions com per exemple la que enllaçaria amb la carretera de la Renfe, fins arribar al sector situat després del nucli dels Comtals i de la benzinera Sant Jordi.

És des d'aquest punt -en concret, de davant de l'enllaç amb el polígon industrial Els Torrents- on el projecte dibuixava el canvi més substancial en aquest tram sud de l'eix del Llobregat amb l'obertura d'un nou traçat. La nova autovia que es dibuixava marxava cap a l'altre costat del riu Cardener, passant pel bell mig del camp de golf La Roqueta amb un recorregut -pel sector de Can Font- més recte que l'actual per esquivar el nucli urbà de Castellgalí. Aquest traçat tornava a creuar el riu pel mecionat punt d'aiguabarreig del Cardener i el Llobregat, per tornar a coincidir amb el recorregut actual a l'inici de la recta de Castellgalí a Sant Vicenç. Aquest tram consta en els projectes de dos viaductes dobles, d'uns 450 metres de longitud el que passaria pel sector del golf, i d'uns 700 el de la confluència del Cardener i el Llobregat, que també hauria de salvar el pas de la línia de Renfe.  

Subscriu-te per seguir llegint