@pauly.makkator Broma SanValentín 1 #amor #trios #pareja #sanvalentin ♬ original sound - pauly.makkator
L’humor és una via ràpida per guanyar popularitat a les xarxes socials. Nombrosos creadors de contingut de la regió han vist com l’art de fer riure els ha canviat la vida. Tot i això, quan la xifra de seguidors és alta, apareix un risc: el d’oblidar el propòsit d’entretenir i centrar-se únicament a monetitzar. Text: Andrea Izquierdo
Obrir-se pas a les xarxes socials amb bon humor
Després d’intents d’establir contacte, arriba un correu electrònic. L’envia un representant d’influencers que atén la petició d’aquest diari per parlar amb dos creadors de contingut que han treballat a la Catalunya central. «Abans de valorar la proposta, hem de fer un contracte amb els temes que no podem tractar i hem d’establir una compensació econòmica per temps i desplaçament», avisa. Naturalment, Regió7 va declinar la petició. Aquesta és la cara poc visible de les xarxes socials: darrere de molts influencers hi ha un nou model de negoci on monetitzar els continguts és la base de tot. Hi ha qui continua fent-la servir com un lloc on passar-ho bé, però també qui sobrevalora molt la seva importància i que no coneix el paper dels mitjans de comunicació en l’ecosistema.
Una de les vies que permeten guanyar visibilitat a TikTok i Instagram és l’humor (bromes, anècdotes, acudits, reptes, etc.). L’actor manresà Pau Llatjós, per exemple, en tres mesos ha guanyat 137.800 seguidors amb bromes de càmera oculta que grava als carrers de Manresa. Juntament amb l’entreteniment, l’humor és una de les temàtiques que ha portat a triomfar molts dels creadors de continguts de l’àmbit de Regió7, que no són pocs, entre ells Nadine Romero, Jordi Wild (Jordi Carrillo), 8cho (Daniel Garcia), Berta Caparrós i Erola Moreno.
La constància, sumada a vídeos curts, originals i amb feina al darrere, encara que a primera vista no es vegi, pot catapultar perfils a rebre una allau de reproduccions en poc temps. Llatjós, que a TikTok s’anomena @pauly.makkator, té un vídeo fet a Barcelona on simula que té poders sobrenaturals que ja supera els 13 milions de reproduccions. També té bromes al passeig de Pere III i a les Bases de Manresa, amb més d’1 milió de reproduccions. Posa les seves víctimes enmig d’una situació rocambolesca de la qual han de sortir.
Per fer humor, «no s’ha de tenir un talent al·lucinant, sinó que has de trobar alguna cosa que funcioni», confessa el bagenc, que ha afegit TikTok a una carrera d’especialista de cinema i actor. La bagenca Erola Moreno, amb 600.000 seguidors a TikTok, i Dídac Ribot, amb més de 5 milions de seguidors a YouTube, també han gravat vídeos de càmera oculta al Bages.
El negoci
Assolides aquestes xifres, apareix la figura del representant, i els seguidors es converteixen en diners. 1 de cada 2 persones «considera creïble els creadors de contingut que segueix», segons l’Estudi de Xarxes Socials d’IABSpain 2022. Per aquest motiu, les empreses fan servir agències per contractar usuaris populars que han de dur a terme campanyes concretes. La recompensa sol ser econòmica o amb productes propis.
Nadine Romero, amb 120.000 seguidors a TikTok (@nadineromero3), sovint publica vídeos on publicita productes de marques de roba o serveis de clíniques d’estètica, entre altres. Treballa amb una agència d’influencers. «A mi m’han ajudat a trobar col·laboracions», detalla. Les agències, però, no accepten qualsevol persona. Bàsicament, els creadors de continguts han de tenir capacitat d’influir, tenir una base sòlida de seguidors i assolir unes dades d’interacció prou altes. En el cas de Romero, la relació amb la seva agència no es va iniciar fins que va assolir els 80.000 seguidors, segons ha explicat ella mateixa.
Tot i això, els seguidors no són l’únic aspecte a tenir en compte i poden no ser determinants. «En el nostre cas, normalment establim un mínim de 400.000 seguidors a TikTok i 70.000 a Instagram, però els factors decisius són els països dels seguidors, l’edat, la temàtica, etc.», detalla Marcos Leva, de l’agència Vicius Agency, que gestiona la comunicació a la bagenca Berta Caparrós.
«El 80% dels candidats es posen en contacte amb nosaltres. Rebutgem sol·licituds constantment», declara Leva. Tot i rebre moltes peticions per incorporar-se a l’agència, l’expert en gestió de perfils d’influencers assegura que la majoria dels contactes que fructifiquen s’inicien per iniciativa seva. «Nosaltres solem escriure directament als perfils específics que ens interessen», detalla.
«Hi ha dos tipus d’agències», afirma Leva. D’una banda, hi ha empreses petites com Vicious Agency, que treballa amb 20 creadors. Porten pocs perfils amb la intenció de «poder-los atendre 24 hores al dia». I, d’altra banda, hi ha agències de gran envergadura que «gestionen uns 150 perfils», detalla. «En aquests casos, se centren més a vendre en volum que en l’atenció personalitzada», afirma.
Les empreses expertes en màrqueting d’influencers els gestionen diferents aspectes rutinaris, com la comunicació i la burocràcia. «M’alleugereixen tota la documentació que abans havia de fer jo», detalla Romero. Tot i això, també poden fer altres funcions. «Fins i tot podem trobar-los un habitatge per viure si estan buscant un lloc on mudar-se», afirma.
Durant l’elaboració d’aquest reportatge, Regió7 ha contactat amb cinc influencers de la Catalunya central. Dos d’ells han respost personalment a les peticions, la resta, amb entre 4,6 milions i 600.000 seguidors, han requerit passar pel sedàs d’un agent. Tot això, en alguns casos també els fan més inaccessibles.
No és el cas de Llatjós, que diu que «de TikTok, el més profitós són els contactes que hi pots establir. En poc temps ja n’he aconseguit algun». Contra pronòstic, el benefici principal dels creadors sol venir per oportunitats que ofereix tenir presència a la xarxa, i no pel que aquesta aporta. Obtenir alts ingressos monetitzant el contingut és «complicat», assegura. «La plataforma com a tal paga poc per les reproduccions». Encara que depèn de diversos factors que TikTok no detalla i pot variar segons el creador, aquest diari ha pogut comprovar que, en el cas de la plataforma de vídeos breus, per cada 1.000 visualitzacions es retribueix menys d’un cèntim a l’autor.
En aquest sentit, «viure del que t’aporten les reproduccions no és possible, fer-ho amb el que t’aporten les xarxes sí que ho és», afirma Romero. En el seu cas, no només ha establert col·laboracions amb marques, sinó que ha obtingut ofertes de treball. El mes de setembre va estrenar-se com a col·laboradora de ràdio a iCat, i també és la cara visible d’Eufòria de TV3 a les xarxes socials. Això, ho compagina amb el seu treball com a monitora escolar, a banda del de professora de dansa. Tot i això, a la llarga, voldria poder dedicar més temps a les xarxes. «Ho estic intentant professionalitzar i espero que algun dia pugui ser una de les meves feines principals».
Les xarxes, per tant, a banda d’aportar ingressos i oportunitats de negoci als creadors de contingut, en alguns casos també poden ajudar a impulsar la seva carrera professional. Aquest és un dels objectius que fa moure Llatjós a l’hora de publicar vídeos a les xarxes socials. Busca «a parts iguals entretenir i poder crear-me un nom en el sector de la interpretació». El manresà Jordi Wild, amb 11,4 milions de seguidors a YouTube, és un cas que permet exemplificar com l’èxit a internet pot arribar a canviar la trajectòria vital d’una persona. Després de 10 anys de dedicació a la creació de vídeos, el seu pòdcast «The Wild Project» ha estat el 2021 i el 2022 el més escoltat de l’Estat a Spotify. Així, els anys com a actor de teatre i model queden enrere.
Hi ha qui se n’aprofita
El negoci que es genera a les xarxes socials també provoca que hi hagi persones amb una elevada quantitat de seguidors que en tregui rèdit de forma il·lícita cobrant a establiments per promocionar els seus productes sense cap contracte pel mig, tal com explicava el dia 13 de febrer Pau Arenós al seu espai Cata Mayor d’El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7. El periodista explicava el cas d’un restaurador que va rebre una proposta per part de dos influencers per fer publicitat del seu establiment. El primer li demanava 150 euros, el segon, 600. Tot es faria sense avisar que es tractava d’un anunci, i, així, s’estaria fent publicitat encoberta, una pràctica il·legal a Espanya.
Les xarxes socials estan plenes d’oportunitats. No només entretenen, sinó que amaguen un negoci que, tot i tenir clars i obscurs, ha revolucionat el panorama digital i la forma en què les empreses i les persones treballen. Qui aconsegueix fer-se un lloc entre els més populars pot llaurar-se una carrera. Tanmateix, arribar al cim no és un camí fàcil. Tot i això, el talent de la Catalunya central treballa per obrir cada cop més portes.
