La Diputació inverteix en la millora de 73 edificis patrimonials a l'Anoia, Bages, Berguedà i Moianès

En el conjunt de les comarques barcelonines, l'ens provincial inverteix en 180 projectes amb una inversió de tres anys de 25 milions d'euros

Pont de Bagà

Pont de Bagà / Diputació de Barcelona

Enric Badia

Enric Badia

La Diputació de Barcelona intervé en 73 elements patrimonials de les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Moianès. Són ajuts que tenen una dotació màxima de 200.000 euros, que poden tenir aportacions d'altres administracions, inclosa la municipal, i que pretenen arribar a una gran quantitat de municipis que tenen patrimoni deteriorat i que sovint no troba línies d'ajut. La Diputació inverteix 25 milions d'euros als municipis de la província a través del Programa sectorial de rehabilitació i millora d'edificis, edificacions i jaciments arqueològics. En el darrer ple va aprovar una ampliació de 5 milions més amb el que es cobreix més sol·licituds de municipis. El programa és 2022-2024, per tant una part de la inversió ja està feta, però el gruix és per executar durant el 2023 i el 2024. Les inversions anuals són 2022, 755.000 euros; 2023, 10.565.134 euros; i les del 2024, 13.800.778 euros.

Per comarques, la Diputació intervé en 18 edificis de l'Anoia, en 17 del Bages, en 23 del Berguedà i en 5 del Moianès. En el conjunt de la província hi ha 180 projectes subvencionats., Entre les obres subvencionades hi ha l'edifici industrial de la Cotonera a Igualada. Hi ha ajuts de 200.000 euros, per la intervenció a la Torre de la Panadella (Montmaneu), a l'interior del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera), o al castell de Miralles. A Òdena, l'ajut gairebé arriba als 200.000 euros per a la consolidació d'estructures del castell, i a Calaf hi ha una intervenció prevista per reparar façanes de l'església i del campanar de la col·legiata de Sant Jaume (80.000 euros).

A la comarca del Bages, per valor dels ajuts destaca la restauració de l'església de Sant Julià de Coaner, a Sant Mateu de Bages, la coberta i l'accés al Castell d'Aguilar, la restauració de la capella fonda, barroca, de les Torres de Fals (és la 4 fase d'obres), el projecte de recuperació de la Torre del telègraf de de Sant Martí de Torroellam la rehabilitació de l'església de Sant Esteve de Marganell, els vitralls de de l'església de la Sagrada Família de Castellbell i el Vilar, i l'adequació de l'edifici de l'Anònima a Manresa.

Castell de Boixadors

Castell de Boixadors / Baldomà Soto, Montserrat

El Berguedà és una de les comarques que rep més ajuts i amb més intervencions. Entre d'altres destaquen dos pont medievals a la capçalera del Llobregat, a Castellar de n'Hug, la millora d'edificacions a la ruta del cretaci (del jaciment de Fumanya), a Fígols, la consolidació de l'estructura del claustre del monestir de Santa Maria de La Pobla de Lillet o l'església de Sant Julià de Fréixens, a Vallcebre. Una inversió molt important, gairebé també d'aquest valor màxim, és per al monestir de Serrateix. I a Berga s'arreglarà la muralla i els camins històrics de connexió al castell. En aquesta bossa de diners també hi ha restauracions d'edificis històrics, com ara el de l'Ajuntament de Casserres. Una altra de les cases consistorials de la Catalunya central en les que s'intervé és la de Calders, al Moianès. A la mateixa comarca, hi ha prevista una intervenció a les cobertes de l'església de Santa Maria de Moià i a la teulada de l'ermita de Sant Joan d'Oló.

El diputat d'Infraestructures i Espais Naturals. Pere Pons, ha destacat, en la presentació del programa, la seva importància pel conjunt de municipis de la província de Barcelona, ja que permet posar en servei edificis i conjunts monumentals com la millora manera de garantir-ne la seva preservació.

El diputat Pere Pons, a la dreta, amb el Cap de Servei de Patrimoni, Josep Lluís Sáez

El diputat Pere Pons, a la dreta, amb el Cap de servei de Patrimoni, José Luís Sáez / Enric Badia

En aquesta línia, el diputat Pere Pons ha destacat que «restaurar i rehabilitar edificacions té un cost econòmic important, però el retorn econòmic i social que aquestes actuacions aporten als municipis va molt més enllà, ja que sovint es converteixen en eixos d'atracció per aquestes poblacions a partir dels usos a que es destinats».

«Els monuments –ha remarcat Pons– generen riquesa al territori, i un exemple seria el conjunt d'esglésies romàniques del Berguedà, que s'han convertit en un punt central d’activitats culturals i turístiques a la comarca. Aquest és un retorn molt important que han aportat aquestes actuacions de restauració realitzades al llarg dels anys pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)».

Tipus d'actuacions

La majoria d'actuacions incloses en el programa ho són en edificis singulars d’alt valor patrimonial i prop de la meitat incideixen en castells, palaus, elements defensius, esglésies, monestirs, ponts i aqüeductes. En el cas dels edificis, es tracta de 157 intervencions subvencionades que es divideixen en les següents tipologies: 38 castells, palaus i elements defensius (24,20%); 38 esglésies i monestirs: (24,20%); 8 ponts i aqüeductes (5,10%); 3 elements urbans (1.91%) i 70 equipaments municipals (44,59%). La categoria de jaciments arqueològics té 23 intervencions subvencionades, la majoria de les quals (82%) inclouen rutes i projectes d’explotació.

Impacte territorial

El programa de millora i rehabilitació del patrimoni històric i cultural atén municipis de totes comarques barcelonines, a través de les sol·licituds dels seus ajuntaments o dels seus consells comarcals. La comarca que aplega més intervencions és Osona (24), seguida de l’Alt Penedès (23) i el Berguedà (23). Les segueixen, per aquest ordre, el Vallès Oriental (21), l’Anoia (18), el Baix Llobregat (16), el Vallés Occidental (14), el Maresme (12), el Moianès (5), el Garraf (5) i, per últim, el Barcelonès (2).

Impacte econòmic

Els 25 milions d'euros pressupostats en el programa suposaran una inversió real de 54.253.205 euros, ja que un dels principals criteris de valoració ha estat la possibilitat de cofinançament dels projectes segons el nombre d'habitants.

D'aquesta manera, els municipis més petits (menys de 1.000 habitants) han pogut optar a la subvenció sense cap cofinançament; mentre que els de menys de 5.000 habitants n’ha pogut aportar fins a un 10%, els de menys de 20.000 fins a un 20%, els de menys de 50.000 fins a un 30% i els de més de 50.000 fins a un 40%. 

Els ajuntaments i els consells comarcals cofinancen el 77% de les actuacions subvencionades i prop del 25% dels ajuts van destinats a municipis de menys de 1.00 habitants.

Relació d'intervencions 2022-2024 subvencionades per la Diputació

Relació d'intervencions 2022-2024 subvencionades per la Diputació / Regió7

Subscriu-te per seguir llegint