Un antic mas de Mura acollirà el centre de recerca i seguiment ambiental dels parcs naturals

La Mata, una masia històrica pendent de rehabilitar situada al terme municipal de Mura, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, es convertirà finals de 2024 en un feu de ciència i investigació. En concret, acollirà el que inicialment s’ha batejat com el Centre de Seguiment Divulgació i Recerca Ambiental de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. El projecte, que es realitza en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, que és l’ens encarregat de dotar de contingut el projecte científic, té un pressupost de 3,7 milions d’euros, però ja disposar de prop d’un milió d’ajut del fons Next Generation de la Unió Europea per executar la primera fase del pla director del recinte, i el compromís de la Diputació de Barcelona, gestora del parc natural, de destinar-hi la quantitat restant.

Aquest dimecres s’ha fet una visita a l’espai i una presentació del projecte als alcaldes dels municipis que integren el Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, així com a representants dels Consells Comarcals del Bages, el Moianès i el Vallès Occidental, integrats dins aquest espai natural protegit.

D’acord amb el projecte, el nou centre comptarà amb diversos espais de treball, així com altres dependències per acollida d’activitats i també àrees de residència i pernoctació, pensades tant per als investigadors que necessitin fer-hi una estada temporal per dur a terme les seves recerques, com per a trobades científiques, com també per estudiants que hi desenvolupin estades de formació. A grans trets, l’objectiu del futur centre és dur a terme una recerca multidisciplinar d’un medi com el del Parc de Sant Llorenç del Munt, a partir de la recollida de mostres de tot el que ofereix l’entorn, per analitzar-ne la situació i evolució.

Jordi Garcia, vicerector de Recerca de la Universitat de Barcelona, destacava que «la Llei de la ciència del Govern català, que es va aprovar al gener, ha situat la recerca i la ciència en un punt molt més central del que ho era abans. Les innovacions a la societat es basen gairebé sempre en descobriment científics i per això la importància de la recerca, com la que es promourà des d’aquest centre». En aquest sentit, incidia en que «la recerca es veu cada cop més com un element clau per al desenvolupament de la societat, per aportar millores a la vida de les persones. En aquest cas hi haurà el treball multidisciplinar d’ecòlegs, antropòleg, biòlegs... I una pota molt important com és el de la divulgació, que és el que aporta la connexió amb la societat». Garcia destacava que des de la Universitat de Barcelona «estem cobrint pràcticament tots els espais per estudiar la biodiversitat i la seva possible evolució. Tot aquest tipus de recerca està present a la UB amb més de 200 investigadors. I volem que aquest futur centre inclogui no només la recerca sinó que també faci de frontisa amb la societat. Perquè els investigadors estaran al costat del que s’estarà estudiant, i de la gent del territori que hi viu i coneix aquest entorn». I reblava que «desenvolupar coneixement en el territori n'incrementa el valor».

Albert Abaurrea, cap del Servei d'Anàlisi, Inversions i Obres d'Espais Naturals de la Diputació i coordinador del projecte, destacava la importància de la col·laboració amb la UB i d’orientar el pla de treball del futur centre, «perquè tenim molt clar que aquesta masia és un bé a preservar, però sense un contingut no té sentit invertir. A la Mata ja fa un temps que s'estan implantant unes metodologies per anar posant les bases científiques d’aquest treball». Abaurrea va subratllar el motiu de la ubicació: «Sant Llorenç del Munt i l’Obac ens permet avançar per protocolaritzar com agafar les dades i estudiar aquests medis. Oferim un espai amb finques forestals públiques que es poden analitzar. Un lloc on es farà recerca i divulgació del coneixement que se’n generi». I hi afehia que el futur centre estarà situat «al lloc més proper d'on es fan les exploracions, al cor del parc natural, envoltat de municipis amb els que es pot intercanviar coneixements, i és proper a Barcelona».

Consolidar l'estructura de l'edifici central

Albert Abaurrea va detallar que la intervenció ja es començarà aquest mes d’abril amb una primera fase que se centrarà en la rehabilitació i consolidació del cos central de l’antic mas. Un conjunt documentat del segle XI, «però que és sobretot un magnífic exemple d'arquitectura rural dels segles XV I XVI», que, segons apuntava, «té el seu valor més important en les diferents edificacions que es relacionen amb l'us que es feia del territori, presidit per la casa gran, i complementat amb els coberts, l'era, la pleta a una cota més baixa on es guardava el ramat, la bassa, el pou de gel...». També destacava que «estem treballant en un projecte d’un espai molt polivalent», que tindria en l’edifici situat més al nord el que seria pròpiament el centre de recerca, molt directament connectat a un pati interior per a la descàrrega i traspàs de mostres». A partir del gener del 2024 es preveu poder iniciar ja una segona fase, que passaria per l’adequació d’interiors i arranjament d’altres parts de l’antic mas, i la tercera se centraria en la recuperació i adequació de la pleta, edifici que, entre altres funcions, integraria tots els sistemes de distribució energètica d’un edifici que tindrà un dels seus puntals en l’aplicació de sistemes de màxima eficiència.

Actualment, la finca acull ja les activitats administratives i tècniques del parc, que ocupen des de fa anys uns edificis annexos (antics coberts habilitats com a oficines), però també es preveu reubicar-los a l’edifici principal, el del mas, que és el que ara es començarà a rehabilitar. S’hi disposaran també un espai de recepció, oficines i sales de reunions per a aquesta funció.

Valentí Junyent, diputat d’Espais Naturals, també destacava la importància de tenir clarament traçat l’ús del futur equipament. «Només es pot rehabilitar quan se sap qu s'hi farà. Per això calia contingut. Anem de la mà de la Universitat de Barcelona, que es el que li donarà sentit. I després cal que el territori s'ho cregui». En aquest sentit, incidia en què «aquest és un parc que, històricament, el Vallès se l'ha cregut, però al Bages li ha costat més. I aquest és un gran projecte i un bon moment per fer-ho. Després cal posar les eines perquè les activitats que s'hi desenvolupin tinguin un sentit. I aquesta és la nostra missió».

El conjunt edificat de la Mata està format per una antiga masia agrícola documentada des del segle XII i les construccions erigides per acollir els espais de treball derivats d’aquesta activitat. Es tracta d’un conjunt catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) situat en un promontori amb una esplanada formada per l’antiga era, des d’on s’albira una àmplia panoràmica del parc natural.

Aquesta finca de 14,81 hectàrees, coneguda com heretat Mata de la Barata, va ser adquirida l'any 1989 per la Diputació de Barcelona després de la declaració de Sant Llorenç com a parc natural l’any 1972, ara fa 50 anys, i rehabilitada parcialment a principi de la dècada dels 90. S’hi accedeix per la carretera de Terrassa a Navarcles, des d’una pista forestal que surt just del davant del Centre d’Interpretació de Coll d'Estenalles.

Subscriu-te per seguir llegint