Santpedor convida a anellar els ocells per descobrir les seves rutes

Els ocells són animals que generen una certa fascinació perquè no sempre és fàcil seguir-ne el rastre. L'observació directa amb uns prismàtics, per exemple, és una de les fórmules per detectar els seus moviments més subtils, però existeix un recurs encara més eficaç per estudiar els seus desplaçaments i les seves relacions amb el medi natural. Es tracta de l'anellament d'ocells, un mètode d'estudi científic basat en el marcatge individual de les aus que ofereix una gran quantitat d'informació sobre la seva biologia, especialment pel que fa als seus viatges.

En el marc d'una activitat celebrada a l'aiguamoll de la Bòbila de Santpedor, desenes de famílies van tenir ahir l'oportunitat de descobrir en què consisteix l'anellament científic de la mà del biòleg santpedorenc Marc Illa, que va oferir explicacions als assistents sobre els ocells que viuen a la zona. "L'aiguamoll de la Bòbila és un dels espais amb major biodiversitat de la Catalunya central, per on fàcilment passen centenars d'ocells al llarg de l'any", indicava Illa, tot realçant el valor de l'entorn on es trobaven els participants.

L'activitat va començar amb la captura d'ocells per anellar-los. "Normalment, el mètode més utilitzat és la xarxa japonesa, una malla molt fina que es col·loca verticalment i que està especialment dissenyada per agafar els ocells que volen", explicava el biòleg. Els ocells, però, només poden ser extrets de la xarxa amb seguretat per anelladors experimentats que hagin rebut formació professional. En aquest sentit, Illa recordava la importància de no agafar els ocells en cas de trobar una d'aquestes xarxes en un entorn natural per evitar danyar-los.

Després d'agafar amb delicadesa els ocells capturats, Illa es va dedicar a mostrar el procés d'anellament al públic. "L'objectiu és col·locar una anella metàl·lica numerada a la pota de l'ocell que ens permeti identificar-lo, com si fos la seva adreça postal", comentava, mentre sostenia amb la mà un exemplar de gratapalles, una espècie molt comuna a Catalunya, sobretot a l'hivern. "Una vegada tenim l'ocell anellat, el més important és recopilar dades que ens siguin útils, com el seu pes, la quantitat de greix o de múscul", destacava.

La informació recollida queda registrada a l'Institut Català d'Ornitologia i permet fer un seguiment de l'evolució dels ocells al llarg del temps. De fet, molts dels ocells que el biòleg va capturar ja estaven anellats, de forma que es va dedicar a tornar a comprovar la seva condició física per reportar-la al seu historial. "L'aiguamoll de la Bòbila és un espai relativament petit, de forma que tenim un cens força acurat dels exemplars que hi habiten i això ens permet identificar el seu benestar relacionat amb l'aliment que tenen a l'abast o els seus períodes de migració", apuntava.

De fet, Illa va mostrar als assistents un mapa amb xinxetes marcades en els punts del món on s'han recuperat ocells procedents de la Bòbila. "Les dades de l'Institut Català d'Ornitologia estan connectades amb diferents països, de forma que si una persona d'un país estranger troba un ocell anellat pot distingir-lo fàcilment a través del seu codi i reportar quina és la seva condició física", exposava. Aquest mètode suposa un gran avenç, considera el biòleg, "ja que podem saber a on es dirigeixen o quins són els llocs d'aturada en el camí on troben aliment".

Després de deixar tocar al públic alguns dels ocells capturats, com el rossinyol bord o el verdum, que van causar sensació pels seus colors i els seus cants, Illa va aprofitar per recordar que l'objectiu final de l'anellament és poder conèixer millor els ocells per saber detectar aquells aspectes que són fonamentals per a la seva conservació. "Per exemple, el que sabem és que espais com l'aiguamoll de la Bòbila són un refugi per als seus desplaçaments o un lloc on criar o alimentar-se, per tant, cal invertir tots els esforços a protegir la seva biodiversitat".

Subscriu-te per seguir llegint