Castellgalí condicionarà els espais que envolten la Torre del Breny

La Diputació de Barcelona ha elaborat un projecte per integrar el monument amb l’entorn, i com a porta d’accés a les rutes vora el riu

Visita guiada a la Torre del Breny acaba de restaurar, el febrer del 2020

Visita guiada a la Torre del Breny acaba de restaurar, el febrer del 2020 / Arxiu/Oscar Bayona

Jordi Escudé

Jordi Escudé

Castellgalí vol culminar les actuacions al sepulcre romà de la Torre del Breny amb un projecte que en dignifiqui l’entorn i que integri els carrers més propers en l’espai que ocupa el conjunt monumental. La Diputació de Barcelona ha elaborat un projecte bàsic que ja ha lliurat a l’Ajuntament, si bé no es començarà a desenvolupar fins al proper mandat, segons ha explicat l’alcalde, Cristòfol Gimeno.

Es tracta de «posar en valor tot aquest espai i donar-li més entitat», diu Gimeno, de manera que es destaquin els valors singulars del monument tant des del punt de vista històric i arquitectònic, com també ambiental i urbanístic. Això passa per planificar una reurbanització dels carrers més propers per donar-los un aspecte més aviat rústic i adequat a l’entorn del sepulcre, amb uns trets encara per definir, però fugint de les voreres i l’asfalt convencionals, apunta Gimeno. A més, aquest punt serviria de porta d’entrada al projecte de les Vies Blaves que també desenvolupa la Diputació de Barcelona, amb rutes per fer a peu o en bicicleta per la vora del riu. El monument de la Torre del Breny és declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i és un dels pocs monuments funeraris turriformes d’època romana.

La urbanització que envolta la Torre del Breny es va iniciar l’any 1974, i va suposar deixar el monument en una zona minúscula de protecció al voltant, al mig d’una rotonda i en un entorn d’edificis unifamiliars. L’any 2019, l’Ajuntament, mitjançant una subvenció de la Diputació de Barcelona, va consolidar el monument i en va condicionar l’entorn més proper amb una endreça i una neteja de tota l’estructura, i ara queda pendent una intervenció més acurada de l’espai exterior, que és el que es vol afrontar amb el projecte bàsic que ha presentat la Diputació de Barcelona.

L’Ajuntament ja el té sobre la taula, amb perspectiva que es pugui desenvolupar al llarg del proper mandat. De moment encara no disposa de finançament, «que buscarem per a més endavant», apunta l’alcalde. 

Monument de gran valor

El monument de la Torre del Breny és una construcció de caràcter sepulcral d’època romana que conserva únicament el basament, sobre el qual hi havia la cel·la rematada per un ample fris ornamental, a partir d’elements vegetals i garlandes. A la part superior del fris hi havia la cornisa, on es recolzaven els vessants de la coberta. L’altura d’aquest segon cos del monument i la de la coberta devia ser d’uns 13 metres i, per tant, el monument funerari faria aproximadament 16 metres.

A l’exterior i a la part superior, el monument conserva un conjunt de motllures i dentells força deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó. La importància del monument, tot i estar parcialment destruït, no és simplement pel mateix sepulcre, sinó per la seva ubicació estratègica, en un punt elevat, a prop de l’aiguabarreig dels rius Llobregat i Cardener, probablement com a element central d’una possible necròpolis vinculada a una via i a una vil·la.

En el lloc de Boades se sap que hi havia una vil·la romana de gran importància, establerta a finals del segle I aC sobre terrenys ocupats per una explotació ibèrica (s. VI-I aC). La part noble de la vil·la era on actualment hi ha el nucli de masies, i només se’n coneix l’exedra. L’estudi dels materials de les campanyes dels anys 30 del segle XX, així com la tasca final de les campanyes de 1984 i 1986, mostren una cronologia àmplia, amb una etapa romanorepublicana i un moment de gran esplendor durant l’Alt Imperi. El nucli va decaure al llarg del segle III dC i va tornar a revifar en època baiximperial, a partir de finals del segle III o inicis del segle IV dC. La vil·la va ser abandonada, segurament, amb el final del domini romà. Sembla que, com a mínim, a partir del segle XIV el lloc va ser ocupat de nou.

L’exedra és una construcció de forma semicircular o absidal. L’edificació presenta una finestra de dimensions considerables, coronada amb un arc de mig punt fet amb teules o maons de terra cuita. La majoria de vil·les d’una certa entitat presenten cambres d’aquestes característiques, amb un marcat tarannà senyorial, utilitzades com a sales de conversa (exedra), de recepció (oecus) o de menjador (triclini), sempre relacionades amb espais importants de la vil·la. Aquest element arquitectònic és l’evidència més clara de la importància de la vil·la romana de Boades, almenys de la seva última fase (segles III-IV dC). Es tracta d’un espai destacat dins la pars urbana de les vil·les i el fet que encara se’n conservi dempeus una part la fa única i un cas excepcional, com a mínim en el context català, fins al punt de considerar-la de vegades una construcció de cronologia posterior.

Les sitges ibèriques de Boades o de Cal Roc van ser localitzades en un camp de conreu de cereals pròxim als forns romans de Boades, a l’oest de Cal Roc. Es va poder recuperar un conjunt ceràmic dels segles II i I aC, aproximadament, que pertanyia probablement a la neteja d’un abocador domèstic. La seva presència fa pensar en un establiment previ a la fundació de la vil·la, ja fos per a l’explotació dels recursos de l’entorn, ja fos per al control d’un lloc estratègic com és l’àrea de Boades, un nus o cruïlla de camins. Les sitges són una gran font d’informació que permet entendre la fase prèvia a la construcció de la vil·la.

Subscriu-te per seguir llegint