La presència d’un grup d’una quarantena de voltors causa sorpresa a Navarcles

Els carronyaires estaven en un camp a l’entrada pel sector del llac menjant-se un exemplar jove mort de senglar

Una part dels voltors menjant-se el porc senglar

Arxiu particular

David Bricollé

David Bricollé

Persones que passaven aquest divendres al migdia pel sector proper a la masia El Galovard de Navarcles s’han vist sorpresos per una nombrosa presència de voltors comuns. Un grup d’una quarantena havien fet aturada en uns camps que situats entre el mas i el vial (carrer Cerdanya) que dona entrada a la població des de la carretera de Moià per la zona del llac.

Hi havia exemplars que sobrevolaven la zona, però en aquell moment la majoria, una quarantena, estaven aturats damunt del conreu atrets per la presència d’un exemplar jove mort de porc senglar que, com a aus carronyaires, s’estaven menjant.

El voltor comú, juntament amb l'aufrany, el trencalòs i, des del 2010, també el voltor negre, constitueix una de les quatre espècies de carronyaires que hi ha a Catalunya. La seva alimentació es basa en els cadàvers d'animals morts de la mida d'un gos o superior.

El voltor pot ocupar una gran diversitat d'ambients, sempre que trobi menjar suficient i penya-segats o cingleres on poder instal·lar el niu, però no és gens freqüent veure’n una presència tan nombrosa en una zona com aquesta del pla de Bages, i a més molt propers a nuclis urbans.

El voltor comú és un ocell que, cap a començaments del segle XX es trobava estès per tota la península. La utilització de verins i la mecanització del camp, que va comportar una reducció important de la seva principal font d'aliments, els cadàvers dels animals domèstics, van donar lloc a un fort procés de regressió.

A Catalunya se n'ha produït un increment important d'efectius. De les aproximadament 40 parelles trobades l'any 1979 es va passar a les 431 l'any 1999, a les 1.116 el 2009 i a les 1.628 el 2018. Paral·lelament, l'àrea de distribució s'ha anat estenent de l'oest cap a l'est a les comarques pirinenques.