Pagesos i ramaders del Bages temen pèrdues històriques si persisteix la situació de sequera

Conreus i vinyes necessiten amb urgència un mínim de 100 a 200 litres d’aigua en dos mesos per salvar la producció, i hauria de ploure més del doble per recuperar aqüífers i pous

Jordi Escudé

Jordi Escudé

De la urgència s’ha passat a l’emergència. L’actual situació de sequera persistent està portant al límit pagesos i ramaders, preocupats per les conseqüències històriques que diuen que hi podria haver enguany per a la producció tant de cereal com de vinya i, de retruc, per al bestiar, que en molts casos fa temps que s'ha de tibar de farratge en estoc per falta de pastures. Professionals del sector del Bages i el Moianès parlen com a mínim d’entre 100 i 200 litres de pluja necessaris durant l’abril i el maig per poder redreçar la situació.

«Fa 30 mesos que plou poc», i el sòl se’n ressent amb una escassetat productiva, explica Jordi Segarra, de Can Serra de Fals. Fa 30 anys que es dedica plenament a la pagesia amb el cultiu de cereal, i no recorda una escassetat d’aigua tan persistent. L’any passat ja va tenir pèrdues d’un 60% en la collita, i diu aquest any podrien arribar a ser totals si no plou. «Ho hauria de fer aviat, uns 40 litres ara, 40 més pocs dies després...», i així «fins a un mínim de 100 o 200» per fer créixer el cereal , «que ja hauria de tenir uns 50 centímetres i amb prou feines en té 10», i assegurar la producció.

Les imatges de la sequera que preocupa al pagesos i ramadera

Jordi Segarra, de Fals, amb un brot més curt del que seria habitual per l'època / Jordi Escudé

I si el cereal no creix, tampoc ho fa l’herba per pasturar. El navarclí Josep Mas, que és el responsable del sector d’herbacis i de fauna cinegètica d’Unió de Pagesos a la Catalunya Central i que gestiona vàries finques al Bages i al Moianès, fa temps que alimenta les 29 vaques que té a Moià amb palla i ordi que té en un cobert. «Normalment el març ja es pastura perquè l’herba ja comença a créixer», però aquest any no, «i el més preocupant [si s’acabés l’estoc] és que hauríem de recórrer a França o a altres llocs on l’any passat va ploure més i en tenen, perquè si vols comprar-lo aquí és impossible de pagar». A més, diu que la falta d'expectativa de pluja porta a l’especulació per la reticència a vendre per part de qui en té, sabent que potser l’acabarà necessitant per a ell. En el seu cas, en té per un parell de mesos. Diu que pràcticament mai no s’havia trobat en la situació de no poder pasturar el mes de març, i en qualsevol cas era pel fang acumulat als camps per excés de pluja. Si la situació no canvia «ens haurem de plantejar què fer amb les vaques», sense descartar la possibilitat de sacrificar les més velles a l’escorxador per reduir el nombre de caps de bestiar per alimentar.

Poca aigua per beure

A banda dels aliments, en alguns casos el bestiar també té dificultats per beure fora dels abeuradors. Pous, aqüífers i basses s’han assecat o hi queda tanta poca aigua que no serveixen. Prop de la finca que Mas gestiona a Moià, hi ha una bassa amb capacitat per aproximadament un milió de litres, i a hores d’ara diu que amb prou feines n’hi ha uns 200.000, quan en èpoques d’abundància fins i tot «hi havia hagut ànecs», diu Mas. Assegura que «mai l’havia vist tan baixa en aquesta època», i a tot estirar, cap a final d’estiu «quan hi ha més evaporació i els animals hi han anat sovint per beure».

Les imatges de la sequera que preocupa al pagesos i ramadera

Josep Mas, davant d'una bassa propera a Moià amb poca aigua / Oscar Bayona

A Can Serra, de Canet de Fals, no hi tenen bestiar, però Jordi Segarra sempre ha tibat de pous per regar i per al consum domèstic. El més gran, d’uns 20 metres de fondària i 2 de diàmetre, pràcticament s’ha buidat i ja fa 7 mesos que no s’hi extreu aigua perquè no arriba a activar la bomba, situada a tan sols un metre d’alçada.

Patint pel raïm

Si el cereal pateix, la vinya també. «Hi ha estrès hídric, i les produccions podrien baixar en picat», explica el responsable del sector de la vinya d’UP al Bages, Jordi Crusellas, que té 20 hectàrees de cultiu a Artés. Si en condicions normals d’aquesta extensió de terreny en podria extreure uns 5.000 quilos de raïm, la collita del setembre es va quedar a poc més de 2.000, i si no cauen «entre 100 i 200 litres de pluja aviat, i que no ho faci de cop», tem que la collita d’aquest any encara sigui pitjor. I no tan sols pateix per collir poc, sinó que "podríem tenir problemes amb la subsistència de la vinya». Diu que «si aquesta primavera plou poc i a l’estiu hi ha fortes onades de calor, hi haurà molts ceps que no ho aguantaran» i es moriran.

Les imatges de la sequera que preocupa al pagesos i ramadera

Jordi Crusellas davant la seva vinya d'Artés / Jordi Escudé

Per ara, són tot pronòstics perquè a l’hivern, «la vinya està en repòs i no dona símptomes sobre el seu estat», diu Crusellas, però el terra si que ho fa, i ara per ara amb no gaire bones perspectives. «Ara mateix hauria d’estar ple d’herba que faria de coberta com a adob, i no n’hi ha, i tot això va en detriment de la fertilització i de la crescuda del cep». Igualment, a hores d’ara «hauria de rajar saba del cep per la humitat, i aquest any, això encara no s’ha vist».

Crusellas també té camps de cereals i plantacions d’oliveres, i explica que en el cas d’oliveres o ametllers la problemàtica és molt similar a la dels ceps. «Com que no ha plogut a la tardor, si a la primavera tampoc ho fa, a l’estiu ho passaran molt malament perquè floriran menys i baixarà la producció. La planta, abans de produir, mirarà de salvar-se», apunta.

La fauna salvatge, més a prop

La situació de sequera també està afectant la fauna salvatge dels boscos de la Catalunya Central, des de senglars fins a cabirols o conills. I és que «si normalment poden subsistir amb el menjar que troben al bosc», com aglans, herbes o brots diversos, «ara es troben que al sotabosc no hi ha res», diu el responsable de fauna cinegètica d’UP a la Catalunya Central, Josep Mas, i això fa que hagin de buscar menjar en llocs no tan habituals. Això explica que recorrin com mai a camps de conreu, per exemple, «molts dels quals estan furgats per senglars».

I no només el sotabosc pateix per la falta d’aigua, fins al punt que «mai havia vist la mortaldat de pinasses que hi ha en boscos del Moianès com ara», apunta Mas. Diu que també és degut a la sequera prolongada. A més, «com que els boscos no són rendibles per explotar, cada vegada hi ha més densitat d’arbres que ara s’han de repartir la poca aigua que tenen», sosté, i això fa que només resisteixin els més forts. «Ells mateixos es van seleccionant, i com més s’allargui la sequera, més pins moriran».   

La reproducció d'espècies d'aus es pot veure afectada

Les aus, especialment les aquàtiques, també poden veure alterats els seus mecanismes de subsistència si es manté la sequera perquè "l'èxit de cria disminueix si els falta aigua", sosté el biòleg de Santpedor Marc Illa, expert de l'Institut Català d'Ornitologia.

Explica que en climes com el nostre les sequeres són habituals i la fauna resisteix, però el problema és la persistència. Als aigamolls de la Bòbila de Santpedor "portem dos anys seguits amb nivells baixos d'aigua, i les espècies que crien en canyissars ho pateixen". I és que, aquelles aus que busquen humitat per viure, per alimentar-se d'insectes de zones d'aigua i que hi crien, es ressenten de la sequera, i es poden donar casos de "natalitat propera a zero". Ja s'observa amb el balquer "que no té prou aliment i no pot créixer ni criar", i s'ha passat "d'haver-hi vàries parelles reproductores a zero", diu Illa. També ho pateix el cabusset, un ocell aquàtic que pesca fa nius a l'aigua". Explica que l'efecte és preocupant sobretot en el cas d'ocells petits, "que viuen pocs anys, i si els adults no crien, hi podria haver extincions locals" en cas que la sequera continuï, per bé que "és difícil dir quant de temps més" s'hauria d'allargar per posar en risc aquestes espècies.

Les aus no aquàtiques però que fan nius en zones ombrívoles com la merla, els rossinyols o el pit roig, també es veuen perjudicades. Si el bosc és sec, "les plantes tenen poca cobertura i els nius poden estar més exposats". La merla, a més, té un problema afegit, i és que s'alimenta de cucs de terra, que quan és seca "es mouen tant al fons que no hi poden accedir i no en poden menjar". Així mateix, els amfibis que viuen en basses o espais d'aigua desconnectats dels rius, tampoc poden criar, i en cas que anessin a pondre els ous al riu, "hi hauria el risc que els depredadors se'ls els mengin".

Subscriu-te per seguir llegint