El Govern aprova el Projecte de llei per a la creació del Lluçanès, amb Sant Feliu i sense Merlès

El Govern ha aprovat aquest dimarts el Projecte de llei pel qual es crea la comarca del Lluçanès, integrada pels municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. En queden fora quatre dels inicialment previstos, entre els quals Santa Maria de Merlès (Berguedà). Son quatre poblacions on el 'no' al canvi va resultar guanyador en la consulta celebrada el 2015. Només Sant Feliu Sasserra es manté dels que van tenir un resultat negatiu, en aquest cas per un marge molt estret. Segons ha comunicat el Govern, Sant Feliu pot adoptar un acord plenari en el qual manifesti la seva voluntat de reintegrar-se a la comarca a què estava adscrit anteriorment, acord que s’haurà d’adoptar i comunicar al departament competent en matèria d’Administració local abans del 31 de març de 2026, deixant de formar part de la comarca del Lluçanès sense cap altre tràmit.

El d'ara és un pas clau en el procés iniciat el 2010, que culminarà amb l’aprovació definitiva de la llei al Parlament de Catalunya. El text aprovat defineix el Lluçanès com un espai geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, que comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona. La capital de la nova comarca serà el Prats de Lluçanès, on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern.

El Consell Comarcal, el 2027

D’acord amb el Projecte de llei, el Consell Comarcal s’haurà de constituir després de la celebració de les eleccions municipals del 2027. Fins aleshores, els municipis implicats que ho acordin de forma voluntària hauran de crear, abans del 31 de desembre de 2023, la Mancomunitat de municipis de la Comarca del Lluçanès, a qui correspondrà amb caràcter transitori la representació i gestió dels interessos de la comarca. En aquest període de transició, els serveis a la ciutadania estaran garantits a través del consell comarcal d'origen fins a fer-ne efectiu el traspàs a la nova comarca.

Els municipis implicats que ho acordin de forma voluntària hauran de crear, abans del 31 de desembre de 2023, una mancomunitat

El Govern dotarà aquest òrgan dels recursos econòmics necessaris per al seu funcionament. En aquest sentit, les futures lleis de pressupostos corresponents als exercicis 2024 a 2027 incorporaran una previsió relativa a l'assignació a la Mancomunitat de municipis de la comarca del Lluçanès per garantir que disposi dels recursos necessaris per treballar en la implementació de la comarca. Una vegada constituït el Consell Comarcal, es dissoldrà la Mancomunitat d’acord amb els preceptes legals i estatutaris aplicables.

Tal i com va explicar Regió7, el 2 de març passat l’executiu va presentar als alcaldes del Lluçanès la seva proposta, amb la idea de crear un òrgan de govern transitori que tindrà forma de mancomunitat de municipis amb la idea que la nova comarca comenci a funcionar a partir del 2027. El primer pas és portar al Parlament el projecte de llei de creació del Lluçanès on s'establirà tot aquest calendari. L'objectiu del Govern és que aquesta llei es pugui votar abans de les municipals del mes de maig.

A mitjan febrer, el secretari d'Administracions Locals, David Rodríguez, va recollir les opinions dels alcaldes dels 13 municipis que haurien de formar part de la nova comarca per veure quina seria la millor fórmula, que es va concretar en la trobada del 2 de març. Rodríguez va concretar llavors que s'ha intentat «satisfer el màxim de sensibilitats possibles» i s'ha elaborat una proposta que compleixi dos requisits. D'una banda, donar resposta a la consulta del 2015 i fer-ho d'una manera que faciliti la comoditat del conjunt d'alcaldes i, de l'altra, que la transició permeti gestionar bé el canvi de comarca. D'aquesta manera, la proposta del Govern és crear una mancomunitat de municipis que, durant els propers quatre anys, serviria per fer la transició cap a la nova comarca.

El Lluçanès seria la comarca número 43 després de la creació, el 2015, de la del Moianès. Inicialment havia d'estar formada pels municipis d'Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Sobremunt (ara a la comarca d'Osona), Sant Feliu Sasserra (al Bages) i Santa maria de Merlès (Berguedà).

Els resultats del 2015

El Lluçanès va decidir que es volia convertir en comarca el 26 de juliol de l’any 2015, en una votació que va obtenir el 70,73% dels vots a favor. El sí es va imposar en la majoria de municipis, amb una participació del 55,14%, però hi va haver cinc poblacions on va guanyar l’opció de continuar formant part de la comarca vigent.

Entre els municipis que van mostrar-se favorables a la consolidació de la comarca del Lluçanès, n’hi va haver alguns on el sí es va imposar amb contundència, com és el cas de Prats de Lluçanès, a Osona, que va assolir el 94,79% de les paperetes favorables. En altres poblacions, el sí va superar el 50% dels vots, però amb un resultat més ajustat.

D’altra banda, el no es va quedar en el 26,44% dels vots recomptats, amb una clara victòria en municipis com Santa Maria de Merlès, al Berguedà, on el 78,02% dels vots van ser contraris a la formació del Lluçanès. En altres municipis com Sant Feliu Sasserra, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Agustí de Lluçanès el no també es va acabar imposant.