Laura Camps, metgessa: «A la medicina rural el tracte amb el pacient és més proper i més global»

Laura Camps ha estat en els darrers anys metgessa a la seva ciutat, Manresa, inscrita al CAP Plaça Catalunya i atenent des del CAP Bages. Es va formar a Barcelona, al Clínic-UB, un dels centres més ben referenciats del país, es va especialitzar en la medicina familiar i comunitària, i va fer la residè ncia a l’Hospital de Sant Pau i al CAP Gòtic. Ja com a metgessa va estar al CAP Poble Nou, també de Barcelona, i a Vilanova i la Geltrú, fins que al 2011 va tornar a la seva ciutat. Ara, com a cap d’Estudis de la Unitat docent d’atenció familiar i comunitària de la Catalunya central és una de les màximes responsables de la formació dels metges residents en aquest territori. I de cara als nous professionals té la responsabilitat formativa, i de cara a l’administració, ser una font de captació. Un repte majúscul donada l’escassetat que hi ha de personal sanitari, tant en medicina com en infermeria. L’any passat, de la cinquantena de places que s’ofereixen en van quedar vacants.

Ara, Laura Camps deixa l’atenció a Manresa i va al CAP d’Artés. És un procés vital de la gran ciutat a l’àmbit cada dia més rural. Com és aquest trajecte?

Jo quan vaig fer la residència ja ho pensava fer una mica d’aquesta manera. Primer formar-me en un centre gran i després anar a centres més petits. Ara penso que per formar-me en la meva especialitat un tipus de centres com els de la Catalunya central pot ser ideal.

Per què aquesta tria de l’àmbit més rural?

El tracte amb el pacient, a vegades és més proper, tens els centres hospitalaris més lluny i el metge, a vegades, és més el referent. L’essència del metge de família es manté molt als pobles.

Tot i que les distàncies no són importants, és possible que a Artés, per exemple, on és ara, tingui una atenció, una mirada més àmplia dels pacients?

La urgència sí. Els recursos de fora tarden més a arribar... I hi ha pacients que et demanen no haver de desplaçar-se a Manresa. Assumir el màxima que podem fer està bé, també, com a repte.

Ara, el proper dilluns, ha de dur a terme una jornada informativa a joves que vulguin fer l’estada com a metge o infermera resident a la Catalunya central. Com ho enfocarà?

És una jornada de portaves obertes, per explicar que ofereix la nostra unitat docent. L’objectiu és formar metgesses i infermeres en l’especialitat familiar i comunitària. Oferint 37 places per metge i 15 per infermeres. Els explicarem com ens organitzem, i per què creiem que la gent ens ha d’escollir per fer la residència amb nosaltres.

Aquesta cinquantena de places permetrà cobrir les mancances que hi ha de metges i infermeres de família a la Catalunya central?

El càlcul no és exacte. Quan s’ofereixen les places, les convoca el ministeri. El 25% de les places que s’ofereixen als que han superat els exàmens del MIR són de Medicina Comunitària. És l’especialitat que més es necessita.

La voluntat és anar ofertant cada anys aquesta cinquantena de places o en un futur es pot créixer?

En aquests moments tenim poca capacitat per créixer més, però si podem ho anirem fent.

Ara de què depèn?

Els resident han de rotacions que són obligatòries per diferents centres, de primària i també hospitalària. Tots, per exemple, han de passar per medicina interna, i en aquests equip hi caben els que hi caben. També estem limitats pel número de centre que tinguem acreditats.

Però aquest sistema de captació els posa en competència entre unitats de formació?

Sí, però entre nosaltres ens donem molt suport i la idea és promocionar-nos com a especialitat. El que volem és posar en valor la nostra especialitat i posar-la al lloc on creiem que hauria d’estar.

Es parla molt que hi ha pocs metges a la medicina familiar. En aquesta fase de formació ja es nota?

En els últims anys ha baixat l’interès. L’any passat van quedar places per cobrir a tot l’Estat, especialment a Catalunya, i encara més en alguns territoris com el nostre que estan allunyats de les grans ciutats.

Com se’l pot seduir a un metge perquè es formi a la Catalunya central?

Primer defensant la nostra especialitat i explicant tot el que aporta a la població i el que ens diferencia de la resta. Moltes especialitats només veuen un trosset de les persones, nosaltres veiem la globalitat. Però és que a més coneixem la família, l’entorn, anem als domicilis... Tenim molta gent gran, poden tenir moltes patologies i nosaltres hi aportem molt. És una especialitat molt bonica, amb una relació amb el pacient molt diferent a la resta d’especialitats.

Defensaria que a la Catalunya central hi ha una bona unitat docent?

Creiem que sí. I a més, qui faci la residència aquí tindrà una integració a tots els serveis.

Aquí hi haurà un tracte molt més directe amb el seu metge de referència?

Sí. Però al llarg dels quatre anys de residència hi ha diferents graus de supervisió . El primer any hi ha una supervisió total i a mesura que vas completant aquesta fase vas guanyant independència i capacitat de resolució.

Però, per exemple, per a un resident, que té Manresa que no tingui Barcelona?

Tenim hospitals de mida mitjana i des del primer dia se sentiran part de l’equip. A més oferim aquesta dualitat urbana/rural, que és molt interessant. Som una unitat propera, flexible, molt adaptada al resident.

El metge que fa la residència és queda aquí?

Hi ha de tot. N’hi ha que tornen al seu país o lloc d’origen. L’any passat van ser pocs, aquest es preveu que seran més. I com a tret diferencial oferim formació en ecografia, que és un instrument molt positiu. Aquí som de le unitats docents que estem més avançats en aquest tema.

lmagini que tinc dubtes per venir a la Catalunya central. Que em diria?

Primer l’animaria a fer l’especialitat, perquè és molt completa, molt important per a la població i ajuda a millorar molt la salut. I que ens triïn a nosaltres perquè oferim formació molt completa amb una visió molt àmplia de la medicina de família, amb centre de característiques molt diferents que permetran que s’aconsegueixin les habilitats i competències per ser un gran metge de família.