El Bages és la comarca més modificada pels canvis territorials en els últims 35 anys

Amb la creació consolidada del Moianès i gairebé feta del Lluçanès la demarcació ha reduït el 17% el nombre de municipis i la superfície, i el 5% la població

Representants del Moianès, l'abril del 2015, a l'escala del Parlament el dia que va aprovar la creació de la comarca

Representants del Moianès, l'abril del 2015, a l'escala del Parlament el dia que va aprovar la creació de la comarca / ARXIU/MIREIA ARSO

David Bricollé

David Bricollé

El Bages és la comarca de Catalunya que en els últims 35 anys haurà estat més alterada en la seva configuració, com a conseqüència dels canvis territorials que s’han propiciat en els últims 8 anys. D’una banda, per la creació, oficialitzada el 2015 i ja plenament consolidada, del Moianès, que va suposar el canvi d’adscripció de cinc municipis que fins llavors eren bagencs. I, de l’altra, la ja molt encarrilada -i amb vistes a que sigui aprovada i, per tant, oficialitzada pel Parlament al llarg dels dos propers mesos- comarca del Lluçanès, que en aquest cas afectaria essencialment la comarca d’Osona, però que, d’entrada, suposa també el pas de Sant Feliu Sasserra del Bages a la nova demarcació, que serà la 43a.

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de l'any 1936, que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. El 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, i el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça. Des d’aquella data no s’havia produït cap canvi fins a les dues abans esmentades que han canviat la fesomia el Bages.

Evolució de la comarca del Bages

Evolució de la comarca del Bages / EQUIP D'INFOGRAFIA

Fins abans de l’abril del 2015, quan es crea la comarca del Moianès, el Bages constava d’un total de 35 municipis i s’apropava als 185.000 habitants. Quan, aquell any, s’oficialitza la comarca 42, en va perdre cinc: Moià, Calders, Santa Maria d’Oló, Monistrol de Calders i l’Estany, que en aquell moment sumaven una població just per sobre dels 9.000 habitants (la demarcació es completa amb quatre municipis que eren del Vallès Oriental i un d’Osona, fins a situar-se per damunt dels 13.000 habitants). Per tant, va passar de ser la sisena comarca en nombre de municipis (llavors 35, per darrera de l’alt Empordà, Osona, Vallès Oriental, Segrià i Baix Empordà) a situar-se com a novena (amb 30) en igualtat amb la Noguera, Maresme i Baix Llobregat. Ara, si es confirma el traspàs de Sant Feliu Sasserra cap al Lluçanès, quedarà just per darrera d’aquestes tres comarques i per damunt del Baix Camp, que en té 28.

Si aquesta 43a demarcació prospera en els dos propers mesos tal i com tot apunta, en 8 anys el Bages haurà vist marxar de la seva estructura territorial el 17% dels municipis que la integraven quan es va crear la primera divisió. Traduït en superfície, això suposa un percentatge molt similar de pèrdua (el 18,5%). Originalment, la comarca ocupava una extensió de 1.298 quilòmetres quadrats. Era la sisena més gran, en un rànquing que encapçala la Noguera (1.784 km2). La reducció de territorial la situa (si en descomptem també Sant Feliu) en 1.069 km2, i fa que hagi perdut, ja des de la creació el Moianès, quatre posicions ja que ara la superen també en dimensió el Pallars Jussà, Osona i el Berguedà, i queda just per davant del Baix Ebre i el Solsonès.

Pel que fa a població, si ho calculem a partir del nombre d’habitants actuals, la pèrdua pels canvis territorials és del 5,4%. Això és així si tenim en compte que el Bages actualment té, segons els padrons oficials, 180.192 habitants (els fluxos migratoris ha fet que en recuperés uns 5.000 després de la modificació territorial del 2015) i que entre els cinc que formaven part de la comarca i que ara ho son del Moianès més Sant Feliu Sasserra sumen pràcticament 10.000 habitants.

Nombre de municipis i habitants per comarca

Nombre de municipis i habitants per comarca / EQUIP D'INFOGRAFIA

El cas més similar al del Bages és el d’Osona, amb proporcions molt semblants però lleugerament inferiors quant al ‘balanç de pèrdues’. Sobretot pel que fa a població, ja que sobre una població de 165.229 habitants, els quatre que ja formen part del Moianès i els vuit que passaran a integrar el Lluçanès equivalen al 3,5% del total (sumen actualment 5.925 habitants). És cert que la xifra de municipis que hauran acabaran sortint de la comarca (nou en total) és superior a la del Bages, però també que això es dona en relació amb nombre de poblacions també més gran (abans de la creació del Moianès en tenia 51, és la segona que més, per darrera de l’Alt Empordà, que n’agrupa 68). Pel que fa a la superfície, les dades son gairebé idèntiques a les del Bages. D’un total de 1.245 km2 en perdrà amb el Lluçanès (afegit a Collsuspina, del Moianès) 241,65 (el 18%).

El Montserratí, una més?

De fet, el Bages encara podria quedar encara més retallat, en aquest cas per una comarca que també es va posar sobre la taula temps enrere, i de la qual fins i tot se’n va arribar a presentar una plataforma promotora el 2019: el Montserratí. Una demarcació que agruparia, com indica el seu nom, municipis a l’entorn del massís. Una possibilitat d’afectació al Bages que és poc probable, tant pel fet que no és una proposta de la que se n’hagi parlat fins al punt que pugui semblar viable a mig termini, com pel fet que, d’entrada, la promovien sobretot poblacions de l’Anoia i el Baix Llobregat Nord, tot i que obrien la porta a que s’hi poguessin sumar la major part dels del Bages sud: Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Marganell, Monistrol i Sant Vicenç de Castellet.  

Subscriu-te per seguir llegint