Núria Vila: "No sóc la que era abans ni ho seré, però no em resigno"

Núria Vila és de Manresa i té 55 anys. L’abril del 2021 va agafar la covid i va estar 16 dies ingressada. Tot i que no va arribar a estar a l’UCI, «vaig desenvolupar una pneumònia, vaig perdre el gust i l’olfacte, i vaig estar a 40 de febre durant 5 dies que ni tan sols recordo». Assegura que va estar «molt ben atesa», i tanmateix «no sóc conscient de com de malament vaig estar fins que després hi penses». I és que, un cop a casa, va estar 15 dies més confinada perquè seguia donant positiu, «i molt cansada». Al principi «no li dones importància perquè vens d’un ingrés, però aquell cansament, el dolor muscular, i el mal a les articulacions durava massa», i finalment li van diagnosticar covid persistent. «El cap està espès, et lleves i veus una boira que no se’n va...», i assegura que «cada dia he de fer un esforç sobrehumà per aixecar-me» però intenta fer una certa activitat física «dins les meves possibilitats» i mantenir l’activitat social «per no caure en angoixes i ansietats», fins el punt que torna a treballar com a gestora comercial de banca però en un lloc adaptat a l’oficina.

La paradoxa «és que les proves surten bé i ja no dones positiu però tu estàs malament», lamenta. A més «això té brots i el dia que et trobes bé potser acabes fent més coses del compte i tornes a caure en picat, i és molt frustrant». «No sóc la que era abans ni ho seré», però tanmateix, «no em resigno, ho accepto i ho assumeixo perquè la covid persistent continuarà, i fins que no existeixi una pastilleta haurem de batallar amb això». L’avantatge és que existeixen programes com el de l’ICS, explica, «que de tant en tant t’envia missatges, sempre amb un to positiu, que sense obligar-te a fer res et fan un acompanyament». Amb aquesta actitud, «si he d’estar mitja hora a estendre la roba, l'hi estic, i si he de parar i asseure’m, cap problema. Es tracta de fer-ho a petites dosis, reservar energia i anar poc a poc».

Subscriu-te per seguir llegint