La creació de la nova comarca del Lluçanès per la via «exprés» divideix el Parlament

La comarca del Lluçanès és més a prop de ser una realitat després que el ple de la cambra catalana hi hagi donat llum verda. El projecte de llei per la creació de la nova comarca del Lluçanès ha superat el primer tràmit parlamentari i s’aprovarà definitivament a principi de maig. La sessió plenària del Parlament de Catalunya ha debatut i aprovat aquest dimecres al migdia, amb 81 vots a favor i 51 en contra, la tramitació de lectura única, una via més ràpida, de la proposició de llei per crear la nova estructura territorial, el penúltim tràmit abans de l’aprovació definitiva. El Lluçanès ha fet el primer pas al Parlament per ser comarca amb els vots a favor d’Esquerra Republicana, Junts, CUP i comuns, mentre que PSC, VOX, C’s i PP s’hi han mostrat contraris.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha estat l’encarregada d’exposar el projecte del Govern per crear la nova comarca, que estarà integrada pels municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Sobremunt i Prats de Lluçanès, que n’esdevindria la capital. Ara, amb l’acord del ple de tramitar el projecte en lectura única s’obre el termini, que s’acaba aquest mateix divendres a les 12 del migdia, perquè els grups parlamentaris puguin presentar esmenes a la totalitat i a l’articulat del text. El debat final i l’aprovació definitiva es farà en la propera sessió plenària prevista a principi de maig.

Durant la presentació del projecte, Vilagrà ha assegurat que avui era «un dia important per aquest Parlament i històric pel Lluçanès» perquè «fem una pas molt important per desencallar una situació que fa mes d’una dècada que dura». La consellera de la Presidència ha afirmat que el cas del Lluçanès «és un exemple de tenacitat i perseverança del món local per poder-se organitzar». Vilagrà ha dit també que és una «reivindicació històrica dels municipis d’aquesta zona» que ha estat «consensuada amb el territori» i que planteja «una transició de manera pausada i tranquil·la».

Polèmica per la fórmula de tramitació

La fórmula com s’ha tramitat el projecte de llei, per lectura única, és a dir, una tramitació exprés que permetrà que el debat final, i per tant l’aprovació definitiva de la llei, es faci en un proper Ple, ha dividit les forces parlamentàries. En aquest sentit, el PSC s’ha mostrat especialment crític i ha assegurat que el tràmit no és «gens sensat i és oportunista» i l’ha titllat «d’electoralista» a les portes d’unes eleccions. També han criticat el tràmit de lectura única el PP i Cs, que ho han atribuït a la proximitat amb les municipals, mentre que Vox, per la seva banda, s’ha mostrat contrari a la creació de la nova comarca i ha proposat suprimir tots els consells comarcals.

Entre d’altres, han seguit el ple des de la llotja de convidats la delegada del Govern a la Catalunya Central, Montserrat Barniol, l’alcaldessa de Lluçà, Gloria Colom, i l’alcalde de Sant Martí d’Abars, Ramon Padrós, que han rebut amb satisfacció l’aprovació de la cambra catalana.

El Consell Comarcal, el 2027

El projecte preveu que es constitueixi un Consell Comarcal del Lluçanès després de les eleccions municipals del 2027 i que mentre aquest no es creï els municipis que l’haurien d’integrar conformin, de forma transitòria i abans del 31 de desembre d’enguany, la Mancomunitat de Municipis del Lluçanès, que rebria un finançament transitori. El text estableix també que el municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages), on la creació de la comarca va obtenir un resultat negatiu en el procés participatiu del 2015, pugui acordar en ple municipal, abans del 31 de març de 2026, si s’hi vol integrar.

El procés de creació de la comarca del Lluçanès iniciat el 2010 va fer un pas clau el 21 de març passat quan el Govern va aprovar el Projecte de llei pel qual es crearia la comarca del Lluçanès, integrada pels municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. En quedarien fora quatre dels inicialment previstos, entre els quals Santa Maria de Merlès (Berguedà). Són quatre poblacions on el 'no' al canvi va resultar guanyador en la consulta celebrada el 2015. Només Sant Feliu Sasserra es manté dels que van tenir un resultat negatiu, en aquest cas per un marge molt estret. Tot i així, Sant Feliu pot adoptar un acord plenari en el qual manifesti la seva voluntat de reintegrar-se a la comarca a què estava adscrit anteriorment, acord que s’haurà d’adoptar i comunicar al departament competent en matèria d’Administració local abans del 31 de març de 2026, deixant de formar part de la comarca del Lluçanès sense cap altre tràmit.

El text de la proposició de llei defineix el Lluçanès com un espai geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, que comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona. La capital de la nova comarca serà el Prats de Lluçanès, on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern.

El Lluçanès seria la comarca número 43 després de la creació, el 2015, de la del Moianès. Inicialment havia d'estar formada pels municipis d'Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Sobremunt (ara a la comarca d'Osona), Sant Feliu Sasserra (al Bages) i Santa maria de Merlès (Berguedà). El procés culminarà amb l’aprovació definitiva de la llei al Parlament de Catalunya, que es preveu a principi del mes vinent.