Els aiguamolls de Santpedor, secs, afecten la flora i la fauna

Les especies que habiten a la zona tindran problemes per criar

Un cavall en l'esplanada seca dels aiguamolls

Un cavall en l'esplanada seca dels aiguamolls / OSCAR BAYONA

La sequera persistent ha deixat els aiguamolls de la Bòbila de Santpedor sota mínims i tan sols queden «un parell de basses minúscules» amb una mica d’aigua, explica el biòleg local Marc Illa. En conjunt, la zona d’aiguamolls té una extensió d’unes 2 hectàrees i aproximadament hi ha un metre de fondària de mitjana.

Si bé no és una situació insòlita, la manca d’aigua s’arrossega des de l’hivern del 2022 (amb l’excepció del juliol que van tornar a augmentar les reserves), i actualment hi ha el nivell més baix de tota la sèrie, amb les conseqüències que això té per la flora i la fauna de l’indret. Són espècies «adaptades i amb memòria genètica» a episodis periòdics de sequera, però fa tant que dura que enguany possiblement tindran problemes per criar, expliquen Marc Illa i el seu pare Josep, que també és biòleg. Hi és que hi viuen molts animals aquàtics que necessiten aigua per poder-se reproduir amb facilitat i fer els nius a la vegetació emergent. Ara aquestes condicions no es donen i en molts casos no hi haurà reproducció. Als aiguamolls no hi ha peixos, i els invertebrats que hi viuen, o han marxat per buscar llocs més humits, o «s’han buscat la vida» desenvolupant tècniques de resistència amb hivernacions forçades o amagant-se a terra o a la pròpia closca, cm és el cas de la tortuga de rierol. Pel que fa les plantes, som que són emergents (arrelen al fons però sobresurten de l’aigua), si l'aiguamoll està sec «no creixen tant i potser no floreixen», però estan preparades per subsistir.

Per recuperar la normalitat, caldria un cicle continuat i periòdic de pluges, més que no pas un gran patac.    

Subscriu-te per seguir llegint