Neix una plataforma catalana per recuperar els béns immatriculats per l’Església

El col·lectiu denuncia que l’Administració incompleix la reversió de les immatriculacions per part dels bisbats

Membres de les entitats fundadores de la nova plataforma

Membres de les entitats fundadores de la nova plataforma / UP

Redacció

La Unió de Pagesos de Catalunya i les entitats Fundació Ferrer i Guàrdia, Europa Laica-Catalunya, Col·lectiu Iaioflautes, Ateus de Catalunya i ADALQUI Associació han constituït aquest dimecres la Plataforma catalana per la Recuperació del Béns Immatriculats per l’Església. El col·lectiu denuncia que l’Administració incompleix la reversió de les immatriculacions de l’Església catòlica que, assegura, «d’ençà que la Constitució Espanyola del 1978 va instaurar l’Estat aconfessional han passat a ser il·legals».

Les entitats i persones que integren la plataforma tenen per objectiu la recuperar els patrimonis immatriculats a través de l’Article 206 de la Llei Hipotecària del 1946 i coordinar-se en l’àmbit de Catalunya amb totes las entitats que lluiten per aquest objectiu. El nou col·lectiu pretén organitzar-se conjuntament per executar a Catalunya els acords i estratègies de la Coordinadora Recuperando, alhora de fer accions de lluita, mobilització i pressió conjunta en l’àmbit de tot l´Estat.

Les entitats fundadores també volen fomentar directa o indirectament iniciatives polítiques al Parlament de Catalunya i incidir perquè «el Govern de la Generalitat i l’administració local preservin el patrimoni públic dels legítims propietaris, ja siguin dels pobles i ciutats, ajuntaments, comunitats de veïns o particulars». Un altra dels objectiu de la plataforma és treballar per la defensa dels béns de domini públic immatriculats pels bisbats a través de campanyes de formació, xerrades, cursos, reunions, xarxes socials i campanyes a la premsa, entre altres.

El conflicte sobre l'apropiació de béns patrimonials per part de l'Església el va treure a la llum l'abril del 2018 el sindicat Unió de Pagesos quan va denunciar que el bisbat de Vic havia immatriculat en el registre de la propietat ermites i esglésies que pertanyien a masies i cases pairals del Bages, sense advertir els afectats, entre les quals hi havia hi havia l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta i la casa de Cal Campaner.