La Moreneta, ha estat sempre negra?

Un estudi del 2001 va revelar el color original de la marededéu de Montserrat | A diferència del que s'ha fet amb el Sant Crist de Lepant de Barcelona, al santuari bagenc es va decidir que la Verge conservés el color fosc

La Moreneta és una talla romànica del segle XII

La Moreneta és una talla romànica del segle XII / ARXIU/MIREIA ARSO

Pau Brunet

Pau Brunet

La restauració recent del Sant Crist de Lepant de la Catedral de Barcelona ha descobert una antiga policromia rere una capa de fum, sutge i vernissos del segle XIX i repintades posteriors. L'aspecte negre que tenia era en realitat brutícia i ara torna a lluir amb un aspecte completament diferent, tal com ho deuria fer quan va ser creada al segle XIII. Aquesta descoberta pot fer que molts bagencs es preguntin sobre la verge negre més icònica de casa nostra: la Moreneta, originàriament també era blanca?

La resposta és que sí. Ja hi havia sospites -de casos com el de la Verge de Montserrat o el Sant Crist de Lepant n'hi ha més- i ho va acabar de confirmar un estudi presentat al santuari bagenc el 25 d'abril del 2001. Tot i així, no es va obrir cap debat sobre què fer amb la famosa marededéu. L'aleshores abat del Monestir de Montserrat, Josep Maria Soler, va afirmar que la Verge seguiria sent "moreneta" i que mantindria "el mateix aspecte, tal com apareix als nostres dies", tal com va recollir aquest diari en la crònica publicada l'endemà.

La Moreneta és una obra romànica policromada feta de fusta d'àlber blanca durant l'últim terç del segle XII. L'encarnadura de la talla en els seus orígens era blanca, pintada amb blanc de plom. El nen, la corona, la base i les mans són posteriors.

L'oxidació del plom i els efectes del fum, l'encens i l'alè

L'enfosquiment de la peça es va començar a produir a causa de l'oxidació natural del plom -que tendeix a ennegrir-se- i a causa del fum, l'encens i l'alè. Es té constància ja d'aquest to 'moreno' al segle XVI, per l'esment que fa l'abat Pedro de Burgos al llibre oficial de Montserrat, editat el 1536 i 1550. Va ser també al primer terç del segle XVI quan a la Verge se li va aplicar una capa de pintura de color castany. Els ulls, però, van continuar sent blancs. Ja al segle XIX, es va substituir la figura de l'Infant Jesús, les mans i els braços de la marededéu. Cap al 1830 es van repintar de negre les cares (ara sí, amb els ulls inclosos) de la Verge i el nen.

L'any 2001 es va decidir que la marededéu de Montserrat continuaria sent "moreneta"

L'any 2001 es va decidir que la marededéu de Montserrat continuaria sent "moreneta" / ARXIU/OSCAR BAYONA

El monjo Anselm Albareda, al llibre "Història de Montserrat" (1931), i qui va ser director del Museu de Montserrat, Josep Laplana, al catàleg de l'exposició Nigra Sum, ja van deixar escrita la hipòtesis que la Moreneta fos blanca.

L'estudi del 2001, fet en tres sessions al mateix santuari de Montserrat a petició de l'abadia, que no volia que la imatge abandonés la muntanya, va detallar que la fusta amb que es va construir va ser d'àlber de color blanc i, segons Josep Maria Xarrier, l'aleshores cap del Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, "sorprenentment no hi havia cap empremta d'insectes xilòfas a la fusta de suport de la imatge". L'anàlisi també va permetre determinar per primera vegada les mides exactes de la Verge (92,2 centímetres d'alçada, 39,4 de fons i 29 d'ample, i un pes de 17 quilos).

L'obra romànica va ser sotmesa a un estudi visual, radiografia, llum ultraviolada, reflectometria d'infrarojos, macrofotografia, i endoscòpia o microscòpia òptica i es va aprofitar per fer-li restauracions de caràcter conservatiu.

La restauració del Sant Crist de Lepant

A diferència de la Moreneta, al Sant Crist de Lepant de la Catedral de Barcelona sí que se l'ha retornat al seu aspecte original. Es va decidir iniciar una consolidació de la peça perquè la pintura estava caient i després dels estudis previs es va fixar el color amb delicadesa en les zones més malmeses. Des de la Catedral han explicat que s’han retirat amb “facilitat i paciència” els materials sobreposats, el que “ara permet apreciar millor l’expressivitat de la cara i el realisme de les ferides pròpies de la passió”.

Moment de la restauració del Crist de Lepant

Moment de la restauració del Crist de Lepant / ACN