Escoles del Bages porten la col verda manresana de l’hort a la taula

L’hort i la cuina com a espais d’aprenentatge i, a més, recuperant i posant en valor un dels productes propis i distintius de la comarca, la col verda manresana. Aquesta és la pedra angular d’un projecte educatiu que s’ha engegat d’entrada a l’escola Monsenyor Gibert de Sant Fruitós, amb la conducció de l’equip d’Slow Food Garraf Penedès, entitat que té com a objectiu promoure i desenvolupar l’educació alimentària i ambiental, «introduint la sensorialitat i el gust com a punt de partida», segons explica Anna Raventós, que és qui ho coordina i en dirigeix el model pedagògic. Un projecte al qual, a més, s’hi han sumat diversos i reconeguts xefs per aportar als alumnes la seva expertesa en la part final d’aquest recorregut: l’elaboració de gustoses receptes amb el vegetal que han plantat i que veuran créixer fins a fer-lo un producte de consum de quilòmetre zero.

Amb aquest objectiu, al Bages s’ha creat una comissió liderada, a més d’Anna Raventós d’Slow Food, per Ignasi Sala, xef del restaurant Mas de la Sala de Sallent, i Xevi Olivé, de Proper.cat. Juntament amb productors, restauradors i representants del territori han considerant adient, per la temporalitat del curs escolar, que sigui la col verda manresana el producte que centri aquest projecte. Aquesta col també formarà part del que s’anomena el baluard de l’arca del gust d’Slow Food, que protegeix les hortalisses poc conreades i que necessiten difusió. La seva recuperació n’és el fil conductor i l’hort i la cuina esdevenen el centre d’interès dels aprenentatges i és a través de l’educació del gust on se centrarà la innovació pedagògica mitjançant l’alimentació amb aquesta prova pilot que ja s’ha engegat al centre santfruitosenc.

Les cols han estat plantades gràcies a la cessió de les llavors per part del Consell Comarcal del Bages a través de l’Associació l’Era, i han crescut amb els consells de pagesos de la zona com Enric Casasayas, de les Arnaules, Bernat Martí i Ferran Vilella, que és un pare de l’escola que és qui fa el suport a l’hort escolar. Rosa Maria Melgosa és la mestra que desenvolupa i coordina el projecte a l’escola Monsenyor Gibert. Raventós destaca que un dels punts forts és «aquest vincle amb pares i avis que vetllaran per les cols conjuntament amb el professorat i la resta de comunitat educativa», des del setembre fins el juny.

Aquestes cols seran revaloritzades pels infants i quan sigui el moment òptim de ser collides seran elaborades per cuiners i cuineres de renom com l’esmenat Ignasi Sala, Benvingut Aligué, Jordi Llobet de l’Espai Gastronòmic de Manresa, Diego Alías Borja de Ca l’Amador, Quim Miró del Restaurant Hotel de Castelladral, i Enric Urgell del Restaurant Bacasis, tot ells formen part del comissionat de suport al projecte al Bages.

Arreu del territori, cuiners com Valentí Mongay, Ada Parellada, Sergi de Meià, Albert Mendiola, Marc Esteve, Núria Lucas, Toni Ribas, Cristina Roig, Xavier Llanos, Jose Manuel Parrado, Eva Davo, Pep Salsetes, entre d’altres, també hi donen suport i formen part del projecte.

La col manresana o col verda manresana té fulles grans i ovalades, una mica rugoses i un color verd fosc. Va ser una molt cultivada i coneguda fins als anys 60 del segle passat i a partir de llavors el seu consum va disminuir. Recentment, el Rebost del Bages n'ha editat una guia per promoure també el seu coneixement i consum entre la població de la comarca.

Es tracta d’un producte que cultiven la majoria de pagesos del territori i que pot trobar-se en mercats de proximitat i restaurants que treballen amb producte local. La guia es va afegir a les que ja disposaven altres productes del Bages com els tomàquets, l’albergínia blanca, el mató de Montserrat i l’oli d’oliva.

Anna Raventós subratlla que «l’escola, la comunitat educativa i la interacció amb l’entorn a través de pagesos i cuiners serà un autèntic treball en xarxa. On l’escola s'obre al seu entorn i aquest entorn hi participa també per treballar valors com la sostenibilitat, la protecció de la biodiversitat, la proximitat i el reaprofitament alimentari». Alhora, persegueix treballar la prevenció de trastorns alimentaris i, segons Raventós, i «integra els valors de bo, net i just propis d’Slow Food».

Aquest projecte es va posar en marxa a dues escoles pilot de Cornellà de Llobregat tot recuperant la col paperina i la pruna miravolant. Enguany són vint centres arreu de Catalunya. El projecte ha rebut el premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica, convocat per la Generalitat.