Les fractures passen factura en forma de majories absolutes

Els de Sant Fruitós, Òdena i Súria són els casos més clars de partits que surten especialment reforçats o debilitats d’un mandat de tensions

Batanés, aclamat pels seus seguidors quan anava al ple en que va prosperar la moció de censura

Batanés, aclamat pels seus seguidors quan anava al ple en que va prosperar la moció de censura / ARXIU/MIREIA ARSO

David Bricollé

David Bricollé

Les altes tensions polítiques desemboquen en majories absolutes i, per efecte rebot, en clars debilitaments. Almenys aquest és el patró que ha presentat el pas per les urnes a municipis destacats de l’àrea de Regió7 on s’ha viscut un mandat marcadament bipolaritzat a nivell intern. Els exemples més evidents els trobem a Sant Fruitós i Súria, al Bages, i a Òdena, a l’Anoia. Però també s’hi podria englobar, amb matisos, Sant Vicenç de Castellet (Bages), Llívia (Cerdanya) o Sant Feliu Sasserra (Lluçanès). Municipis on aquesta confrontació més accentuada ha acabat portant l’elector cap a l’indiscutible reforçament d’una de les opcions.

Els casos més clars i que guarden més paral·lelisme són els de Sant Fruitós de Bages i Òdena. A tots dos municipis la que havia estat la força més votada (però sense majoria absoluta) a les eleccions del 2019 va començar governant, i en tots dos casos una moció de censura presentada per les formacions de l’oposició els va deixar sense alcaldia a mig mandat. Ara, l’una (Gent fent Poble a Sant Fruitós) i l’altra (ERC a Òdena), ja tenen clar i diàfan que recuperaran la presidència dels seus Ajuntaments respectius perquè els electors els han atorgat una majoria absoluta que els deixa el camí planer per governar sense necessitat de cap pacte.

El cas de Sant Fruitós és especialment significatiu perquè el seu cap de files, Joan Carles Batanés, ja havia estat batlle el 2011 havent obtingut 4 regidors (dels 13 del plenari), i el 2015 amb 5, i en canvi la va perdre en el mandat en que havia quedat a les portes de la majoria absoluta (6 regidors). Ara, i després de 3 anys a l’oposició per la moció de censura que li van presentar el juny del 2020 ERC, Junts i PSC, el nou pas per les urnes l’ha catapultat cap a una majoria amplíssima, amb un total de 9 regidors. Per contra, els seus rivals polítics en aquest mandat de màxima tensió ho paguen tots amb pèrdues evidents. Els que més, els socialistes, que queden fora d’un Ajuntament en el que han estat sempre presents des de les primeres eleccions democràtiques (ara tenien dos representants). Esquerra, que té l’alcaldia, passa de 3 regidors a 2, i Junts de 2 a 1.

La moció d'Òdena

Com a Sant Fruitós, també a Òdena sembla que l’electorat no ha volgut deixar cap ombra de dubte a l’hora de tancar la bipolarització. En aquest cas, Fem Òdena (ERC-AM) ha assolit la majoria absoluta amb 6 dels 11 regidors del consistori, que li garanteixen l’alcaldia en la persona de Jaume Xaus, que encapçalava la llista. De cara a les eleccions celebrades ahir, Xaus va agafar el relleu com a candidat a Maria Sayavera, que com a cap de llista de la formació als comicis del 2019 va ser la guanyadora (amb un representant menys) i va obtenir la vara d’alcaldessa. El febrer de l’any passat, però, el PSC i l’agrupació d’electors Òdena a Fons (OAF) van promoure una moció de censura que va desbancar Sayavera. El regidor de més que ha portat ERC a assolir la majoria absoluta l’ha perdut el PSC (ara en tindrà 4) i OAF s’ha mantingut amb una.

El debat dels equipaments a Súria

On també hi ha hagut un mandat molt bipolaritzat, sense mocions de censura però sí que amb trencaments temporals de pactes i amb blocs molt distanciats en la defensa de projectes, i del que ara en surt un partit clarament reforçat és a Súria. En aquest cas, ha estat el PSC, que ja ha tingut l’alcaldia aquests quatre anys, però que en l’últim terç del mandat ha hagut de governar a empentes i rodolons pel fet d’estar en minoria (malgrat tenir un pacte amb els independents GIIS) i davant una oposició que ha aprofitat aquesta posició d’avantatge per defensar a capa i espasa els seus postulats. En aquest proper mandat, però, els socialistes encapçalats per Albert Coberó tindran mans lliures per tirar endavant els seus plantejaments, ja que el plebiscit en què s’havien convertit aquests comicis al voltant dels projectes de la nova biblioteca i el centre per a la gent gran s’ha decantat clarament al seu favor, amb un salt que li ha dut a sumar 3 regidors més fins a un total de 7 que li donen la majoria absoluta. Curiosament, d’aquest estira i arronsa entre l’executiu i oposició qui n’ha pagat els plats trencats és el soci de govern dels socialistes (GIIS), que han quedat amb un únic regidor dels tres que tenia.

A Sant Vicenç, el pacte d’ERC amb el PSC (i inicialment també amb En Comú Podem) li ha donat un govern estable al llarg d’aquests quatre anys. Però va ser una aliança que va arribar després d’uns resultats molt anivellats, en què els republicans van obtenir la victòria superant Junts per prop de 200 vots (1.580 amb total) però amb empat a regidors (5 cadascun d’un total de 13). Aquesta igualtat de dues forces de l’arc independentista situats a una i altra banda ha generat que la frontera govern-oposició fos encara més confrontada. Ara, qui ha desnivellat clarament la balança al seu favor és Junts, que passarà de l’oposició al govern amb majoria absoluta amb 7 regidors. Aquesta formació en guanya dos, que és el mateix nombre que perd ERC. Per tant, de la igualtat del 5 a 5 es passa a la clara distància del 7 a 3.

Força veïnal a Llívia

A Llívia, la mala maror venia de fora de ple, però també ha tingut com a resultat una sorprenent majoria absoluta. El xup xup que ha fet el poble en els últims anys, amb l’afer de les multes de trànsit pel radar com a eix vertebrador, s’ha traduït amb un assalt a l’Ajuntament per part d’un grup d’electors sorgit de les entitats veïnals. Així, el fins ara alcalde Elies Nova, ara sota les sigles de Junts, surt de l’Ajuntament amb una sorpresa tan gran com la que li va fer entrar, llavors en nom d’Endavant Cerdanya.

Els resultats han catapultat Fem Llívia amb una majoria de sis regidors dels nou que te la sala de plens i deixa Nova amb una sola cadira. El líder veïnal Albert Cruïlles serà ara l’alcalde amb un equip nou que parteix de zero en la política municipal. Una altra agrupació d’electors, Per Llívia, va aconseguir dos regidors que li donen també un rol a la casa consistorial.  

Un canvi a Sant Feliu amb el rerefons de la nova comarca

A Sant Feliu Sasserra quedava clar d’entrada que hi hauria una majoria absoluta, ja que només s’hi presentaven dues llistes. El que ha suposat un capgirament de la política local és que qui l’ha obtinguda és una llista nova, la d’Ara Sant Feliu-Ara Pacte Local, que ha trencat amb 24 anys d’alcaldia d’ERC, tot i fer-ho per un estret marge de 37 vots que donen una proporció de 4 a 3 en nombre de regidors. En aquest cas, la remoguda sembla venir molt marcada per la recentment creada comarca del Lluçanès, que ha obert una forta divisió d’opinions al poble, pel què, però sobretot pel com. En campanya electoral la llista guanyadora s’ha mostrat partidària de sortir de la nova comarca per respectar la voluntat del poble, que va votar no formar part de la comarca en la consulta del 2015.

Subscriu-te per seguir llegint