Quan un sol vot ho capgira tot, o gairebé

Un vot, ni més ni menys que el que es va extreure de l’últim sobre del recompte, va trencar un empat i va donar diumenge no només la victòria, sinó la majoria absoluta i la propera alcaldia de Castellbell a Adrià Valls, candidat de Sumem, formació vinculada a ERC, que desbanca la històrica alcaldessa del PSC Montserrat Badia, que ha governat el consistori els últims 12 anys. Un fet, ja explicat per Regió7, que és sorprenent, però que té precedents amb certes similituds en municipis de casa nostra. Casos en què un sol vot (o uns pocs) han canviat el panorama. O, en aquest cas, seria més concret dir la composició política del consistori.

L’episodi més proper al cas de Castellbell i alhora més extraordinari es va donar a la població anoienca dels Hostalets de Pierola a les eleccions municipals del 2015, quan l’alcaldia es va acabar decantant, literalment, per atzar. Per un sorteig. El fet va ser el següent. Inicialment (després del recompte a peu d’urna), aquells comicis els va guanyar ERC amb 439 vots, que li atorgaven 5 regidors, mentre que com a segona força va quedar el PSC perquè en va sumar un menys (438), que li donaven 4 representants. Quatre dies després de la votació, la Junta Electoral va considerar vàlid un vot a favor dels socialistes que inicialment havia estat declarat nul (perquè a dins del sobre, juntament amb el vot, hi havia una targeta censal) la qual cosa va propiciar un empat a 439. Davant d’aquesta situació, la llei electoral espanyola no preveu cap altre recurs que un sorteig pur i dur, llança una moneda a l’aire o, com es a fer aleshores als jutjats d’Igualada, triar entre dues paperetes per assignar a qui corresponia el vot de desempat i, en conseqüència, un regidor més que l’altre. En aquell cas, la sort va somriure al PSC, a qui aquest atzar va donar finalment la victòria i amb ella 5 regidors (i 4 a ERC), la qual cosa li va facilitar el camí cap a un pacte de govern i l’alcaldia.

Una situació resolta per l’atzar com aquesta, també tenia un precedent, tot just quatre anys abans, al que llavors era el poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà. A les eleccions del 2011 s’hi van presentar dos matrimonis. L’un va obtenir 9 vots i l’altre en va recollir 8. Però el consistori només està compost per tres regidors i, per tant, en sobrava un. Va caldre fer el llançament d’una moneda per veure quin dels dos components de la parella menys votada quedava fora. Va ser l’home, que justament era qui havia estat alcalde en el darrer mandat.

El 2015, a Navàs, també es va produir una situació en què un vot valorat en la revisió dels dies posteriors a la Junta Electoral va canviar la composició del consistori, tot i que en aquell cas no va tenir cap incidència en la governabilitat. Té una similitud amb el cas dels Hostalets pel fet que el vot en qüestió també va ser considerat nul en el primer recompte perquè a més de la papereta hi havia una targeta censal. Aquest vot el va acabar sumant la candidatura de CiU, però va ser suficient per atorgar-li un representant més, regidor que va perdre la CUP. Tanmateix, els cupaires, que inicialment n’havien aconseguit 8, van preservar la majoria absoluta (7 d’un consistori de 13), mentre que els convergents van quedar a l’oposició amb dos representants, en lloc de només un.

Precisament a Navàs, a les eleccions del 2019 hi va haver un resultat extremadament ajustat, tot i que en aquest cas la revisió posterior a la Junta Electoral no va canviar res, sinó que ho va ratificar. Però van ser només tres vots els que van separar la CUP (1.170) d’ERC (1.167), resultat que donava 5 regidors a cadascuna de les formacions, però que, almenys, en aquesta situació de màxima igualtat posava els cupaires en el rol de vencedors. De fet, la derivada d’aquest resultat de gairebé empat ha estat que les dues formacions han governat plegades amb l’alcaldia alternada.

També fa quatre anys un nombre de vots mínim va determinar l’alcaldia a Monistrol de Calders. Van ser només quatre els van marcar la diferència entre la CUP, amb 207 i 4 regidors, i Junts, amb 203 i 3 regidors. ERC va quedar fora i, per tant, els cupaires van tenir majoria absoluta per aquest marge tan estret, que la revisió posterior no va variar.

Encara es pot recollir un altre episodi tirant 20 anys enrere, en aquell cas a Navarcles, tot i que un xic diferent als fins ara exposats. A les eleccions del 2003, la Junta Electoral de Zona va decidir rectificar les actes dels resultats d’una de les meses perquè es va cometre un error en la transcripció. Error que inicialment atorgava 10 vots més a la CUP, que al final van passar a ERC. Amb aquesta rectificació, els republicans van obtenir un regidor, quan durant tres dies havien quedat sense representació. Regidor que, a més, va ser determinant per a la governabilitat d’un consistori que havia quedat amb CiU com a força guanyadora amb 6, el PSC amb 5 i ICV amb 1.

Subscriu-te per seguir llegint