De químic qualificat a cerveser artesà

Fa només un any que Pau Sarró, veí de Sant Joan de Vilatorrada, es va doctorar en Químiques, i ho va fer amb uns resultats excel·lents, però tot i que temporalment està fent de professor substitut, ha decidit encarar el seu futur en l’elaboració de cervesa artesana aplicant-hi tots els coneixements adquirits a la carrera, al màster i al doctorat en Química Orgànica.

I de moment, se’n surt prou bé. I és que la seva primera cervesa oficial i que comercialitza, la smoked saison with rosemary, ha obtingut el Premi Medalla de Plata en la categoria Specially Spice Beer al concurs Barcelona Beer Challenge, celebrat el cap de setmana passat en el marc del Barcelona Beer Festival. En realitat, no és la primera cervesa perquè «ja feia 4 o 5 anys que anava fent proves a casa, i al veure que em quedaven bé», en acabar el doctorat «vaig decidir tirar-me a la piscina».

Als seus 29 anys, Sarró ha muntat la Cerveseria Joyce Beer Co, on treballa amb l’ajut de la família. De fet, de moment només és el nom del negoci perquè encara no té un local propi on fabricar i vendre el producte. L’elabora a l’Espina de Ferro, a l'Anoia, i el guarda en un magatzem de Sant Joan des d’on distribueix les comandes que majoritàriament li fan per Internet. I en un any, d’aquí ja n’han sortit tres cerveses, entre elles la premiada. És un producte nostrat, que incorpora romaní collit a Collbaix i malta fumada d’una malteria de Sant Pere Sallavinera que fa el gra ecològic. «Vaig pensar que seria una mica com traslladar el nostre paisatge a la cervesa», explica Sarró, i assegura que «intento fer servir tants productes locals com puc». En aquest cas, el romaní li dona «un punt herbaci i un perfil aromàtic i gustatiu que no es troba a totes les cerveses, tot i que moltes hi posen espècies», i amb la malta buscava «una nova capa de sabor d’un perfil diferent». Tot plegat, ha donat lloc a una cervesa de les anomenades de sessió, de poca graduació (4,5 graus), i molt pensada per a restaurants «perquè té la peculiaritat que permet maridar amb diferents plats», diu Sarró.

En la distinció que ha rebut només començar, possiblement els seus coneixements en química hi hagin tingut alguna cosa a veure. Ell mateix diu que «en l’elaboració de la cervesa hi entra la química. No s’hi aplica amb tanta profunditat com en el meu doctorat però no deixa de ser química», i assegura que haver-ne estudiat «m’ha ajudat molt a entendre els processos que tenen lloc a l’hora de fer-la i a comprendre més fàcilment per què algunes coses en aquest procés a vegades no funcionen o fan que el producte no surti com es volia». De fet, «hi ha molta gent en aquest món que no és ni química ni té cap titulació en aquest sentit i en canvi fa molt bones cerveses, però a mi m’ha donat facilitats. Allò que en una altra situació seria a base de prova i error fins que ho acabes encertant, en aquest cas m’ha facilitat el camí per saber més cap a on tirar».

Després de les tres cerveses que ja té al calaix, en vindran més. «Avui en dia, el mercat de la cervesa artesana demana anar-ne fent moltes de noves», explica, i aquí és cap on vol anar. «He començat per fer una gamma més fixa pensada per a restaurants amb un parell o tres de cerveses per a gent que no hi està tan acostumada, i després n’aniré fent més de temporals que aniré renovant perquè és el que demanen els més entusiastes».

Qui sap si en aquestes hi haurà més premis.