Regió7

L’enciclopèdia de Monistrol

Una obra atípica de 800 pàgines explica de forma exhaustiva la història del poble montserratí 

Monistrol de Montserrat ja té l’obra referencial que recull la seva història. Escrita pel desaparegut Llorenç Soldevila, Salvador Redó, Josep Batlle i David Blasco, el llibre, de dos volums, revela aspectes pocs coneguts, com el fet de ser una població pionera en la industrialització o que, al contrari del que diuen alguns mapes, no es va cremar durant la guerra de Successió. Una obra amb vocació «científica» que explica en aquest reportatge un dels autors

Text i fotos: Salvador Redó

Església romànica de Sant Pere de Vilamarics: segle XII

Església romànica de Sant Pere de Vilamarics: segle XII

La història de Monistrol de Montserrat en dos volums i 800 pàgines

Quan un dissabte del començament de setembre del 2019, en una sobretaula al porxo de la casa de Llorenç Soldevila a Argentona, vam prendre la decisió de donar forma a una història de Monistrol després d’un grapat d’anys d’investigacions i publicacions, poc ens podíem pensar que ens sortirien dos volums, 840 pàgines i uns dos milions i mig de caràcters. La idea era que havia de ser un treball científic que pogués servir per a tots els nivells educatius, vàlid tant per a l’interessat en la història particular d’aquest racó del Bages sud com per al que ho estigui en la història general del país; rigor i claredat en l’exposició i un nom: Monistrol de Montserrat. Un miler d’anys d’història.

Monistrol està íntimament relacionat amb Montserrat, no endebades té el Palau Prioral, la residència de la jerarquia monàstica que cercava un indret més hospitalari per viure que no pas el monestir enfilat en un espai de geografia breu i pedregosa, amb escassedat de tot, fins i tot de sol a l’hivern. Monistrol, talment com la resta del Montserratí, era un feu de Montserrat i, per tant, està íntimament relacionat amb la història del monestir i de la muntanya. He sentit dir a l’alcalde Joan Miguel que als monistrolencs «Montserrat ens pren el sol i ens roba el cor». Ens pren el sol perquè, a l’hivern, la muntanya comença a projectar la seva ombra sobre la vila a partir de quarts d’una del migdia, i ens pren el cor perquè el santuari més important del país és al nostre terme municipal, és part indestriable de la nostra essència. Així que, al rigor, també s’hi va afegir l’amor pel terròs. «Quina feinada, però com l’hem gaudit, oi Llorenç?». Vam dir en la darrera conversa mantinguda per Skype. Aquest és el resum de tot plegat.

La Bestorre domina la vila: segles XIV-XV

La Bestorre domina la vila: segles XIV-XV

Un tot plegat que ens ha dut un munt d’històries. El treball del medievalista de capçalera del quartet d’autors, en Josep Batlle, ha il·luminat el naixement de l’assentament humà a la vall de Monistrol i ha desvelat que les relacions entre els senyors feudals monjos i la gent monistrolenca van tenir, ja des de la primeria, algunes èpoques somogudes quan partidaris de la senyoria i partidaris de notables locals se les feien a cops d’espasa i de grillons, de ferits, de morts i d’empresonats que obligaven a intervenir manu militari l’autoritat reial.

En altres períodes, les relacions eren de convivència i, fins i tot, de col·laboració estreta; un parell d’exemples: la construcció de la basílica renaixentista va ser dirigida pel mestre d’obres monistrolenc Miquel Sastre, a qui es posa figura i història, o el paper dels anomenats aplegadors que recorrien les geografies dels Països Catalans, d’Espanya, de Portugal i de França a la recerca d’almoines per al sosteniment del santuari, feina desenvolupada bàsicament per una plèiade de monistrolencs que es passaven molts mesos fora de la vila. Per cert, aquesta activitat va tenir el seu declivi arran de la destrucció del santuari durant la guerra del Francès, però, com que donava bons rèdits als que la practicaven, la van continuar inventant-se altres esglésies; l’autoritat governativa hi va haver d’intervenir amb penes de desterrament i de presó.

Els dos volums ressegueixen la història del país, i així assistim des de l’òptica monistrolenca a l’establiment dels monjos castellans a Montserrat, ja amb dèries d’assimilació que no han passat de moda; a les batusses amb la Generalitat i el Consell de Cent, i fins i tot al contraban de joies cap a Castella amagades en atxes de cera a càrrec d’una abat de nom Andrés de San Román. També es posa de manifest el Monistrol enclavament de tropes austriacistes durant la guerra de Successió, amb presència de soldats napolitans, portuguesos, holandesos o alemanys; aquests darrers hi van tenir un hospital propi. La guerra va dur prosperitat a algunes butxaques de monistrolencs que es llogaven amb matxos i rucs per fer el transport de mercaderies als fronts de guerra i també la ruïna a les arques municipals, una malaltia endèmica que es perllongaria en el temps, quan havien de pagar les estades de les tropes repartides entre les famílies. Una curiositat als nostres ulls d’avui: el consell de la vila va haver de pagar part de les despeses de menjar i roba ocasionades per la visita a Montserrat del pretendent austriacista, l’Arxiduc Carles, i la seva cort.

La intensa presència del tèxtil de la llana i del gremi dels paraires expliquen la vida econòmica de Monistrol al llarg de quatre segles a redós de l’aprofitament de l’aigua de la Font Gran en la zona que avui coneixem com a Passeig de la Canaleta. El treball revela com Monistrol ha estat entre les poblacions pioneres de la industrialització. Al principi del 1820 industrials de Terrassa van trobar en les aigües del Llobregat la força motriu constant que no tenien en els seus emplaçaments locals i van convertir l’antic Molí Batan propietat de Montserrat en fàbriques de llana filada i teixida.

La devastació i les penalitats econòmiques en un territori costerut, pedregós i poc amable per als conreus extensius han acompanyat la història de Monistrol. La vila no va ser cremada durant la guerra de Successió com assenyalen alguns mapes, però sí que ho fou durant la primera guerra Carlina fins al punt que va perdre la meitat de la població de 1.200 habitants a 620. Els carlins de Savalls van romandre a Monistrol un any sencer, entre final del 1835 i començament del 1837, i van entrar a la vila a sang i foc; com a exemple de la seva estada, en el memorial de greuges enviat a les Corts Espanyoles per l’Ajuntament liberal, s’exposa que van arrencar totes les oliveres del terme.

DOS BOTONS NAPOLEÒNICS. En aquestes dues imatges poden veure dos botons de L’uniforme de militars napoleònics localitzats dins el terme de Monistrol que van participar en algunes de les escaramusses durant la guerra del Francès. Els números corresponen a les unitats on estaven enquadrats

DOS BOTONS NAPOLEÒNICS. En aquestes dues imatges poden veure dos botons de L’uniforme de militars napoleònics localitzats dins el terme de Monistrol que van participar en algunes de les escaramusses durant la guerra del Francès. Els números corresponen a les unitats on estaven enquadrats

La guerra del Francès també hi té parada. El conflicte deixà el rastre de destrucció de Montserrat, però també l’entrada a Monistrol, que comportà la fugida de la gent, l’espoliació de les cases, de l’església i de l’horta. Les troballes, aquí i allà, de restes militars franceses posen de manifest que la seva estada a la base de la muntanya no va ser una cosa de quatre dies.

En el segon volum es posa ordre a tot el que se sabia sobre la guerra civil de 1936-39 a Monistrol; causes prèvies i resultats posteriors. Han emergit noms i situacions, i l’aportació és feta en clau local, agafant l’axioma que cada terra fa sa guerra. I també es fa una repassada de la ingent activitat social de la vila amb la presència d’una quarantena d’entitats, alhora que es presenta 22 biografies d’altres monistrolencs notables des del segle XVII fins al XXI.

«Quan creus que ja s’acaba, torna a començar», canta Raimon, doncs és en el teixir i desteixir que aquesta petita comunitat, avui d’uns 3.000 habitants, ha anat fent via. I això és el que exposa Monistrol de Montserrat. Un miler d’anys d’història.


MONISTROL DE MONTSERRAT. UN MILER D’ANYS D’HISTÒRIA. SEGLES X-XVIII i  SEGLES XIX-XXI

AUTORS:

Llorenç Soldevila, Salvador Redó, Josep Batlle i David Blasco

AJUNTAMENT DE MONISTROL. 840 Pàgines. 50 € ELS DOS VOLUMS


Gravat d’Alexandre de Laborde editat a París entre el 1807 i el 1818

QUATRE ANYS DE FEINA

L’adeu sobtat a Llorenç Soldevila just després d’acabar el llibre

El 6 de desembre del 2022 donàvem per acabada la feina; quatre anys de treball i un munt d’hores. Però a casa dels pobres l’alegria dura poc, i en Llorenç Soldevila, impulsor de la idea, ens deixava de manera sobtada el dia 10 als 72 anys mentre treballava en el despatx de casa, el sancta sanctorum d’una vida dedicada a la llengua i la literatura catalana. Avui, amb l’auxili econòmic indispensable de l’Ajuntament i la bona feina dels industrials impressors, oferim al país aquesta eina de coneixement.

Els escuts més antics de la vila. Els dos escuts més antics localitzats a Monistrol corresponen a l’emblema de Ripoll; són situats sobre el número 17 del carrer de Sant Joan.

Paviment aixecat al principi del segle XX per a la captació d’aigua. La fotografia mostra les obres per modernitzar la captació d’aigua de la deu de la Font Gran entre el 1924 i el 1928. Observeu l’antiga Volta Grassa que permetia el pas d’una banda a l’altra del torrent. Al fons, la casa que havia estat de Pere Roca al començament del carrer de la Font.

Un dels millors exemples de l’arquitectura gòtica civil de Catalunya. Claustre gòtic del prior Ramon de Vilaregut al Palau Prioral de Monistrol, edificat a mitjan segle XIV, antiga fonda Llobregat. La casa dels priors de Montserrat era coneguda com «la Sala» i s’hi administrava justícia i es rebia l’homenatge que la gent de Monistrol havia de prestar al seu senyor feudal.

Sant Pere de Monistrol, al mig del poble. Volta grassa i la capella de la confraria de la Sang de Crist, obrada l’any 1588, corresponent al lateral de tramuntana de l’església parroquial de Sant Pere.

Una fotografia única del 1924-25. El retaule de l’altar major de l’església parroquial de Sant Pere, segle XVI-XVII, que fou cremat el juliol del 1936. És la primera i fins ara única imatge en què apareix el retaule en la seva totalitat. 

Obra d’enginyeria amb 14 arcs de pedra. L’aqüeducte de cal Pla i al fons el mur amb contraforts de la bassa del Prior, segle XVI. Ambdues construccions asseguraven el magatzem i transport de l’aigua necessària, provinent de la Font Gran, per fer anar el molí del prior.

La visita del president macià a Monistrol, el 1932. Refrigeri a l’Ateneu ofert al president de la Generalitat Francesc Macià en la visita que va fer a Monistrol de Montserrat el 3 de gener del 1932. Al costat esquerre del president (dret per al lector), l’alcalde Joan Gispert, i al seu costat Joan Fàbregas i Creus, i darrere seu les joves Cecília Samper i Teresa Font.

L’interior del monistrol puixant. Interior de cal Cavaller, antiga casa de la potent família Olzina-Riusech. Observeu el bastiment barroc de la porta que separava la sala d’una possible alcova. Un exemple del Monistrol puixant dels segles XVI i XVII.

Un Monistrol que ja no existeix en una imatge de principi del segle xx. Entrada a Monistrol per la carretera de la Bauma fotografiada el 1912. Observeu la capella de Santa Anna i les escoles de La Salle annexes. Aquesta capella es va aterrar el 1936, cosa que, de retruc, afavorí el trànsit de camions que subministraven les fàbriques tèxtils de La Ribera.

La destrucció de la guerra. El pont gòtic ensorrat durant la retirada republicana el 24 de gener del 1939 –l’endemà entraven les forces feixistes a la població– en una imatge de la primeria d’abril del mateix any. Observeu a la part inferior esquerra la passarel·la per a vianants sobre el Llobregat.

La gran nevada del Nadal del 1962. El 25 de desembre Catalunya va quedar colgada de neu. En aquesta imatge, aspecte de la nevada del Nadal del 1962 a l’entrada de Monistrol un cop passat el trencall de la carretera de Montserrat. La imatge es va fer el dia 26 de desembre, Sant Esteve.

La masia de cal Guingues devorada per les obres de la nova carretera de Monistrol a Manresa. Al fons a la dreta, el mur que arrenca de la llera del Llobregat en l’etapa final de construcció.

Incendi de la fàbrica Espona la nit del 30-31 de desembre de 1988. La violència del foc va provocar l’ensorrament de l’edifici i la pèrdua de tota la maquinària. Fotografia de 31 de desembre.

ELS AUTORS


Llorenç Soldevila i Balart

(Monistrol de Montserrat, 1950-Argentona 2022)

Mestre, professor emèrit de la Universitat de Vic / Universitat Central de Catalunya i Doctor en Filologia catalana. Coautor de llibres de text de llengua i literatura: Solc (1980), Garba (1981), Nexe (1986), Nexe Cou (1987). També en l’àmbit pedagògic, ha experimentat estratègies didàctiques per a l’ensenyament de la literatura amb obres i autors ben diversos Verdaguer, Pla, Bartra, Rodoreda i Porcel. Es doctorà el 1992 amb una tesi sobre la Nova Cançó. Ha codirigit, entre altres, les col·leccions “Textos per a l’ensenyament” i “El Garbell”, d’Edicions 62; “Esparver/crèdits” d’Edicions de La Magrana i “Les Eines” de Proa. A partir de 2009, inicia la publicació dels 12 volums que conformen una vasta Geografia literària dels Països Catalans. D’ençà també d’aquest any, els continguts d’aquesta obra són la base sobre la qual es basteix el web endrets.cat. Geografia literària dels Països Catalans.


Salvador Redó i Martí

(Monistrol de Montserrat, 1958)

Graduat en Humanitats, periodista i fotògraf. Coautor del llibre Monistrol de Montserrat. Cent anys d’història gràfica amb Llorenç Soldevila (1986). Autor de: De la mà dels gegants de Viserta (1984), Les pestes, Sant Sebastià i la tradició del Bo Bo (1988), Montserrat (1994),El Bages (1994), Els Pirineus II vols. (1994), Montserrat i el seu entorn (1996), Montserrat, recull gràfic, II vols. (1995 i 1997), Andorra i l’entorn pirinenc (1999) i La Culpa és dels forners. Trenta anys de periodisme en llibertat (2009). Col·laborador de diferents revistes de divulgació històrica, ha publicat entre altres articles: Dues modalitats de pactes amb la divinitat: els exvots i les ofrenes de la basílica de Montserrat i el vot de poble de Monistrol de Montserrat (2020), El flagell de la pesta del període 1648-1654 a Monistrol de Montserrat (2022), Documents sobre el monestir de Valldaura i el priorat de Sant Pau de Manresa a l’AHN (2022) o Monistrol de Montserrat 1600-1652. Malparats per tot arreu (2022).


Josep Batlle i Costa

(Barcelona, 1964)

Estudiós autodidacta, centrat sobretot en l’estudi local del període baix-medieval. Autor dels llibres: L’Aeri de Sant Jeroni de Montserrat (1997), Monistrol a la baixa edat mitjana (1320-1496) i Documents montserratins inèdits. Llibres del sotsveguer de Manresa, Premi Lacetània (2017). Ha publicat L’altra història dels orígens de Monistrol (2002) a la XLIV Assemblea intercomarcal d’estudiosos (2017) i Noves aportacions al catàleg de flora de Montserrat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural (2017). Col·laborador a la revista Dovella hi ha publicat: Musulmans al cor de la pre-Catalunya (sobre els orígens de Monistrol de Montserrat) conjuntament amb Pere Balañà (2002), La iconografia montserratina en la ceràmica dels segles XV, XVI i XVII (2008), Els Valls. Cinc generacions de mercaders manresans (1326-1430) i Sant Miquel ça Roca, una capella desapareguda als peus de Montserrat (2018). És autor del treball Les llars manresanes al segle XIV (2018).


David Blasco i Planesas

(Monistrol de Montserrat, 1974)

Aficionat a la fotografia antiga, a la història de Monistrol i de Montserrat, havent publicat diversos articles sobre la matèria. Membre fundador de l’Associació Amics del Cremallera i Funiculars de Montserrat (1995). Autor del llibre Marganell i els seus avantpassats (1996). Co-autor dels llibres El Cremallera de Montserrat. Història gràfica i viatge (1998), El llarg camí cap al nou Cremallera de Montserrat 1957-2003 (2009), La medicina a Montserrat. Evolució històrica de l’assistència sanitària al monestir de Montserrat (2009), L’empremta del monistrolenc Joan Carles i Amat (2014), Montserrat desaparegut (2017) i l’Aeri de Montserrat, 90 anys (2021).

stats