Sallent dona el tret de sortida a les Enramades amb l’obertura dels disset espais decorats

Sallent ha donat, com cada Dijous de Corpus, el tret de sortida a les Enramades, una de les cites festives més arrelades de la vila. Un per un s’han anat inaugurant els 17 espais que participen a la festa, tres més que l’any passat, i que tenen l’al·licient afegit de comptar amb la participació de les escoles del municipi. Fins dilluns els visitants poden passejar pels carrers i places i endinsar-se en autèntiques obres d’art efímer, que fan viatjar des de Mèxic a la Capadòcia, passant per la selva Amazònica o Hawaii.

L’acte inaugural de les Enramades s’ha iniciat al barri de la Rampinya, que l’any passat es va reincorporar a la festa. Per donar protagonisme als artífexs de la tradició han estat enramadors de cada carrer qui s’han encarregat de tallar la cinta al costat de l’alcalde en funcions de Sallent, Oriol Ribalta, i la presidenta dels Amics de les Enramades, Mari Calvo.

En els parlaments inaugurals, Calvo ha destacat la participació enguany de les escoles del poble i ha afirmat que «és molt important que els nens s’impliquin perquè si volem que les Enramades continuïn hem de fer planter». Ribalta, per la seva banda, hi ha afegit que «les Enramades són molt més que una festa per Sallent» i ha assegurat que «ens sentim orgullosos de les noves generacions, que s’impliquen més que mai i són la millor garantia de continuïtat d’aquesta festa, que es la més nostrada i ens identifica».

La comitiva que ha inaugurat un per un tots els carrers i places ha comptat amb l’animació dels Músics de Sallent, la xaranga Cal k tremolin, formada per alumnat de l’Escola Municipal de Música Cal Moliner, i l’Esbart Vila de Sallent, que ha interpretat el tradicional Toc d’Enramada.

Aquest any s’hi poden veure un total de disset espais de temàtiques molt variades. Alguns carrers es traslladen a indrets llunyans com la plaça de la Pau, que porta als visitants a fer un viatge en globus a la Capadòcia o el primer tram del carrer del Cós, que els alumnes de l’escola Torres Amat han convertit en una selva Amazònica, plena de monos, cocodrils i tucans. També es pot fer un viatge a Mèxic des del carrer Sant Esteve o a Hawaii des del barri Verge de Fussimanya.

Una menció especial mereix el carrer Sant Bernat, que compleix 50 anys enramant. Per a l’ocasió, s’ha convertit en un autèntic circ elaborat amb molta destresa i on no hi falta cap detall. Tampoc n’hi falta cap al carrer d’Àngel Guimerà, que està dedicat al món de la vinya i que és ple de raïms a base de taps de suro i s’hi pot llegir un rodolí per a cada mes de l’any. El carrer Clos recorda la tradició musical del municipi i la plaça Catalunya convida a jugar al joc de l’oca.

Espais reivindicatius

A les Enramades també hi ha lloc per a crítica i la reivindicació. És el cas de l’enramada autogestionada que organitza l’Ateneu Rocaus a la plaça de Joan Vilanova, que està dedicada al món de la mineria «sostenible i segura» i on s’hi troba una espectacular atracció amb un vagoneta que es mou a base de pedalar amb bicicleta, que fa gaudir d’allò més als més menuts de la casa. La plaça de la Verdura es dedica a la sobreexplotació a sectors com la ramaderia, el tèxtil o els temporers i també hi ha lloc per a les reivindicacions més locals com les de les plataformes Prou Sal i Salvem la Plana. En total, disset espais plens de llum i color que es poden visitar fins dilluns amb un extens programa d’actes paral·lels.  

Subscriu-te per seguir llegint