El rentat de cara de l’església de la Bauma captiva Castellbell

De la decadència per deixadesa, cap a la dignificació d'una joia modernista. Desenes de veïns van constatar ahir la transformació que comença a experimentar l’església de la Sagrada Família de la Bauma, una dels emblemes arquitectònics de Castellbell i el Vilar, en la inauguració de les obres de reforma que s’han fet fins ara a l’interior del temple, i que el convertiran en un espai polivalent de primer ordre.

Després de 7 mesos de feina, Castellbell mostrava ahir en públic els resultats de la segona fase dels treballs, que destaquen especialment pel color i la il·luminació que ha guanyat el temple amb els vitralls restaurats del presbiteri, i especialment amb els de la rosassa, d’uns 4 metres de diàmetre, i que s’ha fet tota nova. L’acte, encapçalat per l’alcaldessa en funcions, Montse Badia, va incloure una àmplia explicació de tot el procés de reforma a càrrec de Pere Santamaria, que ha dirigit l’equip tècnic de l’obra, i del mestre vitraller, Jordi Bonet.  

Els treballs, que tot just es van acabar fa un parell de setmanes, han costat 272.000 euros, i han servit per anar polint estructures i elements que estaven malmesos després d’anys en desús. L’alcaldessa en funcions, Montse Badia, apuntava ahir que es comencen a fer realitat les ganes de rehabilitació del temple, que es remunten a l’any 2000 «amb les primeres visites de l’AV de la Bauma al Bisbat de Vic per obtenir el seu suport». Després d’algunes intervencions ja fa uns anys amb la primera fase, ara s’hi ha donat continuïtat per tornar a dignificar l’obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March inaugurada el 1908. Encara queda molt per fer, però ja es comença a percebre «l’abans i el després» d’aquest temple un cop estigui acabat, apuntava Pere Santamaria.

L’arquitecte va explicar com de «complicat» ha estat fer nova la rosassa, que tenia la pedra molt malmesa i presentava una estabilitat estructural deficient. També s’han refet els 5 vitralls del presbiteri. Tot això, juntament amb la restauració de la torrassa, que també tenia deficiències estructurals, esquerdes, i rajoles malmeses a punt de caure, són els elements més visibles de la intervenció que s’ha fet. Tanmateix, també s’han reparat els arcs, s’ha intervingut a la volta per evitar que s’obrís per la sobrecàrrega que tenia, s’han arranjat espais malmesos a l’altar, i s’han netejat i pintat les campanes. Per la part dels vitralls, el responsable de la seva restauració, Jordi Bonet, apuntava que «ha estat una feina llarga i difícil», tenint en compte que «alguns estaven plens de forats» i ha calgut reproduir totes les peces perdudes. Bona part de la feina s’ha centrat en la rosassa, per les seves dimensions.

Cap a la tercera fase

Acabades aquestes obres, l’Ajuntament ja té encarrilades les següents, corresponents a una nova fase que es concentrarà en els vitralls que queden per fer. En són més d'una vintena, de mides diferents. N’hi ha 12 a la part inferior dels laterals, i 6 més de més grans a la part de dalt. Alguns tenen un vidre groguenc sense traça ni dibuix que s'hauran de dissenyar de nou, i n’hi ha d’altres on ni tan sols existeix el vitrall, sinó que només se’n manté la forma estructural perquè la cavitat on van està tapiada.

L’Ajuntament ja disposa de 200.000 euros d’ajuts de la Diputació, i n’hi haurà d’afegir uns 40.000 més (que s’hauran de pressupostar en els comptes del 2023), per poder afrontar l’obra. Si no hi ha cap imprevist es podria licitar cap a final d’any.

A partir d’aquí quedaran encara «unes quantes fases més», depenent dels diners disponibles per anar-hi treballant, abans que el temple estigui del tot arreglat i condicionat per esdevenir un equipament cultural. Ja es treballa en el pla director, del qual Pere Santamaria en va avançar alguns detalls.